Amigues i amics que seguiu aquest blog, potser ja n’hi haurà qui ho sabrà perquè de tant en tant hi fussava, però us faig saber que he donat de baixa els blogs La Cuca Salamanduca i Toni Cucarella Edicions. Motius? A penes els actualitzava. Fet i fet, Toni Cucarella Edicions feia un any que no
Al final aconseguiran de fer-nos-ho creure: els catalans som un poble malastruc. Vegeu, com ara, quin interès hem posat perquè a un dels nostres escriptors li donen el Nobel de literatura: entre els darrers, Martí i Pol, Moncada, Porcel… Fins i tot des del sud vam impulsar un candidatura a favor d’Enric Valor. Ja són
El poeta i amic Manel Alonso ha fet un muntatge en homenatge a la visita que Vicent Andrés Estellés va fer al seu poble, Puçol, l’any 1982. El poema que recita és seu i les fotografies són del periodista Juli Esteve.
La història del bandolerisme al País Valencià ha estat poc estudiada. Per això us recomane aquests dos llibres que en parlen. La senda dels lladres. Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla, de Manuel Arcos, i Bandolerisme a Barxeta, de Vicent Sanchis. Possiblement, el llibre d’Arcos el podreu adquirir a qualsevol llibreria perquè l’ha
A Xàtiva també hi haurà Festa Estellés. S’han encarregat d’organitzar-ho Antoni Martínez Revert i la Bicicleta Teatre. Ja en som uns quants i unes quantes, entre entitats i persones, que hi participarem. Serà, òbviament, dissabte 4 de setembre, a la Casa de la Cultura (carrer Montcada), a les 20’00 hores. Com més hi serem, més
Fa uns dies l’amic Xavier Aliaga comentava al seu blog la impressió que li havia causat la lectura de la novel·la de Dino Buzzati El desert dels Tàrtars. Una gran novel·la, un gran escriptor. Jo el vaig descobrir gràcies a la traducció catalana dels relats d’El gos que va veure Déu. I això que, temps
Ell Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) ha presentat el seu informe anual. I val a dir que, per fi, la cultura oficial també li han ataüllat les orelles al lloc. Una altra cosa serà si hi haurà algun canvi o continuarem afonant-nos en el fangar. Per les recomanacions que proposen
El somni de la seua vida és un relat del recull La lluna vista des de la Terra a través de la tele. Aquest és video realitzat per FILIBERT PONS I Mª JOSEP JUAN, amb la col.laboració de l’alumnat de diversificació i els alumnes de 4t de l’IES Josep de Ribera Curs 2005-2006. El somni
Dies arrere vaig rebre un correu de la Institució de les Lletres Catalanes convidant-me a reomplir un qüestionari sobre les obres i els autors que haurien ser de referència en la literatura catalana -això del “cànon”, que diuen. Acabe de rebre’n un altre que em fa memòria, per si me n’havia descuidat, que encara tinc
Una molt bona notícia: Francesc Bodí ha guanyat el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per la novel·la El soroll de la resta.
Organitzat pel col·lectiu El Desert de la Paraula, divendres, 26 de febrer, a les 20 hores, Vicent Penya i Manel Alonso presentaran els seus nous llibres al Casal Jaume I d’Ontinyent. Vicent Penya hi presenta Homèrides, premi de Poesia Ibn Hazm de Xàtiva. Publicat per Bromera. Manel Alonso hi presenta Correspondència de guerra, premi de
En el post anterior, l’amic Manuel, que va participar en la trobada del Club de Lectura de l’Alcúdia de Crespins, em fa un comentari que he intentat respondre: fallidament, però. Per donar-li una resposta més completa, he volgut recuperar per al blog (tot i la llargària considerable) un article que vaig publicar a la revista
Francesc Bodí és un autor exigent a l’hora de construir les seues obres: planificador, meticulós, no deixa gaire espai per a l’albir del lector, no permet escletxes per on s’hi esquitlle una interpretació a atzar. El qui coneixem el seu univers literari, si detectem qualsevol aparent disfunció en un relat nou tot d’una ens posem
La majoria dels editors que conec viuen dels llibres que publiquen. Tanmateix, la majoria dels escriptors que conec no poden viure, ni malviure, dels llibres que escriuen. Malament una cultura pot bastir una literatura com cal, homologable, si els seus escriptors estan condemnats a fer-la des de l’amateurisme extenuant, des del voluntarisme recremador. I encara