La novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, ha arribat a la quarta edició, dins la col·lecció El Grill de l’editorial 3i4. Nova edició i també nova coberta dissenyada per Ramon Llop.
L’amic Francesc Mompò ha penjat al seu blog la meua aportació a la Cassola Literària, Xàtiva 2011: AMB TANDA Si teniu ganes de llegir, us deixe els enllaços de les intervencions anteriors: De què parlem quan parlem de fer un pastís de xampinyons (Otos, 2010) Anguiles de terra (Catarroja 2009).
Fa uns mesos, Lolita Bosch va presentar una antologia literària catalana per sota dels quaranta-cinc anys. Quaranta-un noms. Cap ni un de valencià. Avui, el diari ARA, en el suplement d’estiu, apunta deu noms per sota dels trenta. Cap ni un dels quals és valencià. Preguntes: No hi són perquè no n’hi ha, perquè no
Fa mal de llegir, però és una terrible veritat. I qui diu Einaudi diu… Sandro Veronessi: «I giovani scrittori devono capire che Einaudi non è più Pavese e Vittorini. Oggi è Marina Berlusconi». Punxeu ací per llegir l’entrevista sencera. La literatura ha mort, visca la indústria del llibre! La indústria del llibre i els ingenus
L’editorial 3i4 ha encetat una nova col.lecció, «empremtes», sota la direcció de Francesc Sellés. Els dos primes títols: Adéu, Alexandria (memòries), d’André Aciman, i Quan Kakfa feia furor. Memòries de Greenwich Village, d’Anatole Broyard. Per a fruir de llegir a base de bo. M’ha semblat, però, que els crítics s’han inclinat prou més per
L’editorial 3i4 reedita la novel·la L’última paraula i ben aviat serà a les llibreries. Després de pegar bacs per diversos premis literaris, la novel·la L’útima paraula va guanyar ex aequo el Premi Ciutat de Badalona Països Catalans-Solstici d’Estiu de 1998. L’altre guanyador amb qui em vaig haver de repartir el premi (100.000 ptes) va
A mi també m’indigna. Pertot retallen menys per on toca retallar. I a pagar-ho Pocarropa, o siga la literatura catalana. Vull dir: el govern d’Artur Mas ha decidit liquidar la Institució de les Lletres Catalanes, una entitat que ha treballat molt i molt bé en favor de la dignificació de l’ofici d’escriure, i ho ha
Va coincidir que vaig llegir, una a continuació de l’altra, ambdues novel·les, just en el moment en què rebien el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’enguany ex aequo. Dues novel·les ben interessants. La penombra de la Coloma, d’Andreu Sevilla i Les ratlles de la Vida, de Raquel Ricart.
L’amic Manel Alonso acaba de publicar el llibre de relats Els somriures de la pena, a Onada Edicions. Ací teniu una entrevista amb Manel sobre el llibre que acaba de publicar: Demà divendres, un altre amic, Xavier Aliaga, presentarà el llibre a Puçol, paisatge natal i qüotidià de Manel Alonso.
Acabe de llegir Paisatge, territori i societat civil, de Joan Nogué, darrer premi Joan Fuster d’Assaig (Edicions 3i4). Ha arribat a emocionar-me, fins i tot. M’ha emocionat trobar respostes i propostes que jo només intuïa. Respostes per a un dolor somordat que havia intentat d’explicar, potser massa a les palpes, a través de la”ficció” literària.
Xavier Aliaga en dóna més informació. Blog de CaMot.
L’amic Francesc Mompó presenta en aquest vídeo el seu llibre Els fantasmes del Lacrima Coeli, publicat per Edicions Bullent. El llibre el presentarà el dia 18 de febrer, divendres, al Casal Jaume I de Catarroja, a les 20’00. I l’endemà, dissabte, a la Biblioteca de l’Olleria, a les 18’30.
En algun article –potser en aquest mateix blog– he manifestat la contradicció que em provoca l’escriptor Louis-Ferdinand Céline: menyspree la seua ideologia, tanmateix admire la seua literatura. Enguany en fa cinquanta de la seua mort. I a França l’efemèride ha suscitat una previsible controvèrsia. L’estat francès ha retirat el seu nom de les Celebracions Nacionals
Ahir vaig haver d’anar a València per compartir amb Antoni Vives una xarrada sobre guerra civil i literatura. Mercè Climent n’ha fet una breu ressenya al seu blog.