miozz mirades

El dissabte del Barça Madrid la colla de les Caramelles de Badalona va organitzar el seu típic sopar, sense preveure l’emissió del derbi. Hi havia pantalla, sí, però projectava fotografies de la caramellada i el muntatge autoeditat QUASI TOT EL QUE VOLIES SABER SOBRE LA GLOSA, una petita introducció a la cançó improvisada. (segueix)

La gent de les Caramelles, animats cantaires de corals diverses, volia conèixer què és això de la glosa, i després del sopar els vam improvisar un taller de resultats sorprenents. (Aquests que ho vam fer ens autoanomenem Badaglosa, un intent incipient de promoure i cantar cançó improvisada a Badalona)

Amb el partit de futbol com a font de moltes de les rimes, dels més grans als més petits tothom es va atrevir a improvisar. Individualment, en grup o per parelles, l’engrescada va superar tots els pronòstics. En Pedro ja havia marcat el segon gol i seguíem allà, enllaçant nyacres, garrotins i dominés, en crescendo.
Està clar que improvisar enganxa.
Vam sortir del local veïnal emocionats per les dues victòries: la del Barça sobre el Madrid, i la de la convocatòria del sopar sobre el possible desencert de la data: no només no va punxar per enlloc malgrat la coincidència, sinó que va ser genialment exitós. I d’entre els cantaires que acabaven de descobrir això de la glosa, la majoria van demanar poder repetir.

Aquesta “mostra” penjada al You Tube, obra d’en Ramon Massip, s’ha fet amb ganes d’explicar d’una manera gràfica i amena una part de l’univers glosaire, partint de les imatges familiars de què disposem i sense més pretensions.

Cal tenir en compte que el trencament de la cadena de transmisió d’aquest costum al nostre país, fa que sigui molt desconegut. I per a l’apropiació popular que n’està fent la gent actualment, cal una premissa indispensable: saber de la seva existència i tastar-ne el gust.

Per a més informació sobre aquest tema podeu visitar COR DE CARXOFA, la web de l’associació promotora de la cançó improvisada, i també podeu visitar la resta d’apunts que tinc escampats pel bloc aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

Resumir les 12 hores de cant improvisat dels Països Catalans que vam viure a Ferreries, en poc menys de 7 minuts, és un esforç de síntesi atrevit.
 
En Ramon  l’ha fet, i aquí en teniu el resultat, que agraeixo. (segueix)
El seu estil particular de muntatge videogràfic, la seva mirada – com ja ho va fer amb el resum d’Espolla – aporta una fragmentació de les diferents tonades de glosa, com si volgués oferir només un lleu tast la de la gamma completa. A mode d’aquells aperitius amb assortits en què amb prou feines captures una olor, un sabor o una textura, el vídeo posa la mel a la boca i se l’emporta abans de poder-la assaborir,  de manera que es pot dir que estimula les ganes de més. 
No es tracta d’una classe de glosa ni d’una mostra completa de com funcionen les rimes i les tonades. És, només, un record virtual, un àlbum de moments i suggerències que transmet, alhora, alguns aspectes clau i interrogants del moment actual d’aquest esdeveniment cultural tradicional i popular en constant transformació.
Tot vostre!
Accés al vídeo resum penjat al youtube sobre la III edició de les 12 hores de glosa a Ferreries, 2010.

Per als qui no el vau poder veure en el seu moment, en Ramon també va fer el mateix exercici a Espolla
Accés al vídeo resum penjat al youtube sobre la 8a edició de la Trobada de Cantadors a Espolla,2010.

I finalment, Accés al vídeo “Tot el que volies saber de la glosa…” una petita lliçó d’estar per casa, pe`ro molt instructiva…!

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisant al bloc 

No ho tenia previst, avui no tocava. Però el bloc s’ha posat a improvisar i s’ha omplert de glosa, per tot n’hi ha rastre. No és estrany, la sinergia mana. La glosa em provoca per totes bandes…
Com que els apunts es troben escampats i ja hi ha qui m’ha demanat una mica d’ordre, us en faig un índex recopilatori, reciclant la foto d’un apunt que pretenia el mateix, fa unes setmanes (la foto és de la proclamació del Rei de les Nyacrs 2010, a Espolla, i està treta del web del Cor de Carxofa, la web de referència en el món de la glosa. En Farriol Macip, de les VOPB, àlies Farri) (segueix)

Per ordre de publicació, a l’inversa a partir del 8 de febrer, data de l’apunt:

NOVETAT: regalar-se amb garrotins  (24 d’octubre de 2010)

NOVETAT: de la 2a jornada de lliga, buscant el màgic drac paf, a calaf (27 de juny de 2010)
NOVETAT:  les cròniques  de la conya marinera Badalona Glosa, resum i guanyadors del concurs,  NOVELLS –  “EXPERTS“ (22 de juny 2010)

NOVETAT: la conya marinera, badalona glosa: el programa  (14 de juny 2010)

NOVETAT: l’altra lliga (17 de maig 2010)

NOVETAT: difondre la cançó improvisada (24 d’abril 2010)

NOVETAT: glosa al youtube, resum sintètic (10 de març 2010)

NOVETAT: cançó improvisada als països catalans (7 de març de 2010)

Escric aquest apunt amb il·lusió sincera. Aquesta no és una novetat qualsevol, no és una proposta didàctica més per afegir a la pila. No. És una proposta didàctica innovadora que enceta camí. I segons conta el mestre Rodari, els valents que s’atreveixen a fer camins que no havia fet abans ningú, tenen recompensa. De moment, per a l’Albert Casals i totes les persones que han format part del grup de treball interdisciplinari “La cançó improvisada a Primària”, la recompensa és veure el material editat per l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el suport del Servei d’Immmersió i Ús de la Llengua, del Departament d’Educació. Aquest servei (SIUL), a més, ha incorporat a la formació de professorat del Pla d’immersió lingüística el seminari “La cançó improvisada” que coordina el mateix autor, de manera que tot fa pensar que es complirà el desig que expressen a la presentació del llibre, d’esdevenir eina de suport a les escoles i mestres que es decideixin a experimentar-ho, entenent que aquesta disciplina conté un enorme potencial educatiu. (segueix)

El llibre cal tenir-lo entre les mans, fullejar-lo. Encomana les ganes de posar-s’hi, tot i que sovint això no es decobreix del tot fins que no es veu i s’escolta. Si hagués de destacar un aspecte respecte del servei que la promoció d’quest art entre els nostres infants i joves està fent a la missió de promoure l’ús voluntari i actiu de la llengua catalana, en destacria  el PLAER. El plaer mou, motiva, enganxa. Per això és clau, en la recuperació de llengües minoritzades, la seva normalització en els àmbits d’oci. Precisamet en parlava l’altre dia en un apunt per  presentar la iniciativa, en aquest sentit, respecte al concurs de HIP HOP en català. Però tornant al llibre,reprodueixo el text de la contraportada:

“Catalunya, com d’altres països, té un ric cançoner tradicional format per diversos gèneres que han viscut alts i baixos al llarg de la seva història, molt sovint a cavall de les dificultats o facilitats sociopolítiques de la llengua catalana. Dins d’aquest ampli repertori, existeix un interessant corpus de tonades que s’han utilitzat – i algunes es continuen utilitzant – com a vehicle per a la improvisació de versos: corrandes, garrotins, jotes, cançons de pandero, nyacres, etc. És el que genèricament denominem canço improvisada o glosa.

En aquest llibre, mestres de llengua i de música proposem introduir-la a l’escola primària com a recurs per a la millora de la llengua oral, la convivència escolar, l’aprenentatge musical i, en últim terme, l’educacació com a persones i com a ciutadans.

El llibre que teniu a les mans no vol ser una publicació erudita o un simple al·legat en favor de la cançó improvisada com a instrument educatiu, sinó que pretén aportar uns materials que siguin pràctics i que permetin donar suport a les escoles i als mestres que es decideixin a experimentar-ho. Un esforç que – n’estem convençuts – pot donar molts fruits.”

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

“Bufa el vent d’Espolla, el vent de l’Empordà”La tornada em ve a buscar tot sovint, inesperadament, em troba teclejant, cuinant, o de camí a una reunió; sigil·losament es va fent lloc, fins que em pren la veu i es passeja pel meu voltant: els companys em miren de cua d’ull: l’aturo; els meus fills riuen per sota el nas: en la intimitat s’expandeix per tota la casa. La resta del romanço em saluda de més lluny, el reconec desdibuixat, i no encerto l’afinació ni totes les rimes… El romanço que explica – fantasiejant – l’origen de l’oli d’oliva, el vam crear dissabte amb l’Oriol Canalsi en Jaume Cabaní, durant el taller que conduïa en Jaume Arnella, a la Trobada de Cantadors d’Espolla.
El seu rastre és el rastre d’una vivència molt intensa, la de tot el cap de setmana. En Jaume Arnella, fa unes setmanes, deia en una taula rodona que de vegades, quan cantes col·lectivament, passen coses. Per dins. A la sala La Fraternal d’Espolla vaig sentir molts cops aquesta sensació. Per dins i per fora, com quan bufa el vent. L’Arnella, l’últim romancer en actiu dels Països Catalans, deia també que en aquesta nostra època actual s’havia perdut força el costum – la necessitat? – de cantar en colla, com a acció lúdica, informal. Com a referent comunitari popular. Però diria que en alguns àmbits això s’està movent, estan passant coses noves. Coses que de senzilles i naturals com són costa mesurar-ne la trascendència. Bufa el vent d’Espolla, el vent de l’Empordà…! La imatge reproduïda pertany a la portada d’el llibre “El cançoner popular a Espolla” que es va presentar dissabte al migdia en el marc de la 8a. Trobada de cantadors. Podeu accedir a més informació sobre la trobada i sobre la glosa des d’aquest altre apunt.

(Apunt de cocció i degestió ràpida)

Podeu veure’n les magnífiques fotografies al bloc de la Roser Ortiz.
Parlo de la 8a. Trobada de Cantadors a Espolla.
Podeu veure-ho a la crònica que publica el 9diari de Figueres i a la nota de premsa de Cor de Carxofa. 

I en el  moment suggerent a bufa el vent d’espolla. Vegeu altres apunts relacionats amb la glosa,  els trobareu aquí

Gaudir i fruir sense mida, enriquir i fer lluir els mots,
donar-los ritme i fer rima a l’abast de totes i tots;
harmonitzant melodies, sinfonies de notes i acords,
afrontant reptes infectes de l’expert Gustinet i
fent-ho complicat al jurat, capficat i molt aplicat.

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

Sigui perquè és on vam descobrir aquest univers de la glosa (vegeu improvisat, el cant que es reinventa i torna), sigui perquè és on m’hi vaig estrenar pujant a l’escenari (sorprenent aquest meu atreviment, inpensable uns anys enrere…), sigui – sobretot – per l’afecte que tenim a ESPOLLA i com ens agrada anar-hi (i retrobar-hi la nostra gent!), el fet és que la data de la Trobada de Cantadors és de les que estrenen les reserves del nou any, amb caràcter de prioritat. És d’aquelles que motiven, si cal, canvis de torn entre jo i les meves germanes (en aquest calendari familiar de permanències que hem après a gestionar amb facilitat), i que genera una singular moguda prèvia per no deixar massa detalls a l’improvisació: procurar fer colla per pujar-hi plegats, cercar hostatge per poder-hi fer nit, decidir qui/quants ens inscrivim als tallers per reservar plaça…

En aquest món de la glosa,  un cop hi entres, t’adones que l’oferta de convocatòries – totes seductores –  és immensa i contínua. El calendari en va farcit a totes les èpoques de l’any, i per mi moltes són encara una descoberta.
La d’Espolla és un clàssic ineludible.
Podeu trobar informació general i de les altres convocatòries a la web de Cor de Carxofa, i tota la informació referent a la trobada a ESPOLLA en aquest enllaç, que conté, a més, fotografies i vídeos d’edicions anteriors. 

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

Potser érem els més vells ,a La Farinera
 (vegeu informació de l’acte) , (i més informació aquí).

 Però no ens vam sentir fora de lloc. I ens va agradar, més que molt. Del tot.

(continua)

La part del hip hop i el micro obert, un descobriment: en la distància curta i mirat amb ulls nous, això del rap té la seva gràcia. Iimpressionant  Rapsodes, i In*digna, i genial escoltar rap en el català parlat a València.
La participació dels joves deixa constància d’unes quantes coses que no puc evitar passar pel filtre del pedagogisme: 1) Els és útil per comunicar idees, més enllà del clàssic ús massiu de lèxic groller. És cert que domina l’expressió narrativa de peripècies, sincopada i carregada d’improperis, però també s’hi va poder escoltar  crítica social i política, desenvolupament d’idees, discurs en diàleg, i , per cert, un curiós debat sobre l’ús o no del català per rapejar.
2) Encara que la llengua més usada durant el micro obert va ser la castellana, es simultanejava amb la catalana, i en alguns casos l’elecció d’idioma era tema de discussió i argumentació espontània. Essent un espai d’ús lliure, entre joves, i en un gènere amb pocs referents catalans, es podia mirar amb ulls optimistes, com un signe de vitalitat i normalitat, o bé amb ulls pessimistes, com una mostra d’un espai d’ús minoritzat. 3) El volum de la música i la rapidesa en la locució em van fer perdre molts cops el fil de la lletra, una lletra improvisada, efímera, i en molts casos dialògica. No sé si era una fet circumstancial o sempre la música ofega la paraula… 4) Aquest és un gènere molt masculí (no va rapejar cap mossa) i diuen que el text de vegades té deixos de masclisme, però això darrer dissabte no ho vaig saber escoltar.

El combat entre rapers i glosadors, una exquisidesa: La idea, per si mateixa, ja era genial. Damunt l’ecenari, no tan sols hi havia una concentració de primeres figures del món de la improvisació, sinó que s’hi escoltava una bona mostra de la diversitat d’accents de la nostra llengua: Mateu Matas “Xurí“, de les Baleras, l’Andreu de Rapsodes del País Valencià, i  Eloi d’In*digna , el Titot (Francesc Rivera)  i na Elena Casas , del Principat, per cert, aquests dos darrersrei de les Nyacres2009 i finalista, respectivament. El combat va ser enginyós, amb molta gràcia i ritme, i amb moments estelars. Va quedar clar que ja sigui rapejant o glosant, la improvisació és un gènere viu, atractiu, jove, que estimula l’enginy dialògic i, en definitiva, l’oralitat, la comunicació parlada-cantada. La necessitat de buscar lèxic oportú, ocurrent, significatiu i rimat, i alhora, provocador i divertit, es converteix en un exercici lingüístic de no pas poca categoria, combinat amb l’exercici musical d’entonació, ritme i ajustament a la melodia…

La jornada de lliga, diversa, entretinguda i molt renyida:Potser perquè la vaig viure des del rol de jurat i sempre em fa patir això d’haver d’excloure gent que participa; potser perquè era, de fet, la primera jornada de lliga que presenciava des de l’inici fins al final; i potser, també, perquè em satisfeia retrobar tantes cares conegudes a la vegada.  El cas és que hi vaig escoltar, en general, molt bon nivell. I vaig comprovar que es complia allò que ja s’anunciava a principis d’any: la del 2009, una lliga realment molt renyida! Competir en equip, ja se sap, té el seu què: els equips són variats en les habilitats dels seus components, i les proves uns cops donen més joc que d’altres. L’espectacle va ser amè i divertit. Les puntuacions (segons enginy, afinació, dramatització escènica, contingut seguint consigna de la prova, rima, tempo i ritme) s’anaven repartint de forma força ajustada, complicant la feina del jurat. Finalment els equips de l’Empordà, Licor de ganxat (Granollers) i VOPB) (Viles ocupades del Pla de Barcelona) van haver de desempatar per passar a la final, que guanyà  l’equip anfitrió,(VOPB). (vegeu la nota de premsa)

La música: aquesta vegada el conjunt instrumental no era el típic i tradicional. Junts a l’escenari en Marc Serrats (de Xerramequ Tiquis Miquis, Dijous Paella, El Conjunt Badabadoc), l’Oriol Casas (de Conxita, La Carrau, Batzac) i l’Arecio Smith (Asstrio, Phat Fred). La banda es va encarregar d’acompanyar als diferents improvisadors, amb molta agilitat. I amb molta marxa!. Pel meu gust a estones la música era massa forta, però aquest és un tema en el que em sembla que no tinc gaires complicitats…

I els catalitzadors: gràcies i  visca El cor de carxofa, visca l’equip anfitrió i visca el principal CATAlitzador: la nostra Catalina Canyelles,(més info aquí), una crac que no vam poder escoltar perquè estava darrera tota la coordinació i organització; una crac en tots els sentits (més articles seus aquí)
 

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

(altres apunts al meu bloc relacionats amb la GLOSA:
– improvisat, un cant que es reinventa i torna
– doctorat glosat, doctorat agosarat
– de sabadell a celrà i torna a glosar

Friso perquè arribi el vespre de dissabte. Això no m’ho vull perdre. Transcric el text tal com l’he rebut, no cal afegir-hi res més. Convidar, convida! 

Glosa i Hip hop tornen a citar-se a la Farinera el 28 de novembre. Transgloradors els torna a unir i a encaixar a la perfecció. L’antiga i l’actual cultura popular no són antagòniques. La mostra la podeu trobar a Transglosadors 2009.

(continua)

L’associació Cor de Carxofa, pel foment de la cançó improvisada, organitza el proper 28 de novembre la jornada TRANSGLOSADORS al Centre Cultural la Farinera del Clot. L’objectiu és oferir un espai d’intercanvi i de coneixença entre els diferents estils d’improvisació: des de la glosa al hip hop.
 
Transglosadors es centra en oferir espais d’intercanvi i concerts per la interrelació entre els diferents estils musicals i culturals que porten implícita la improvisació, l’expressió immediata mitjançant la paraula.
 
Les activitats de l’edició d’enguany consisteixen en un micro obert amb el dj KDO i coordinada per Andreu Laguarda, de Rapsodes.
 
L’espectacle central de la jornada: Transglosadors, ajunta en un mateix combo a Marc Serrats (Xerramequ Tiquismiquis, Dijous Paella, El conjunt Badabadoc), Oriol Casas (Conxita, La Carrau, Batzac) i Arecio Smith (Asstrio, Phat fred). Aquesta banda s’encarregarà d’acompanyar als diferents improvisadors que hi haurà sobre l’escenari, sigui de la vessant del rap, sigui de la vessant de la glosa. Així, aquests improvisadors seran: Andreu de Rapsodes, Eloi d’In*digna, Helena Casas, Mateu Matas “Xurí” i Francesc Ribera “Titot”.
 
L’edició d’enguany finalitzarà amb la jornada de lliga nacional per comarques d’improvisació que donarà per tancada aquesta temporada.
 
Cor de Carxofa, associació de foment del Glosat, és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu la recuperació, la promoció i difusió del glosat en català, entès com a gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia.
 
El Centre Cultural la Farinera del Clot és un equipament gestionat per la Federació d’Entitats Clot-Camp de l’Arpa. Al servei del barri, del districte de Sant Martí i de la ciutat de Barcelona, el Centre Cultural la Farinera ofereix una programació sociocultural de suport a la creació artística i a l’associacionisme. Les principals línies de treball són, la programació musical i la de teatre.
 
http://www.myspace.com/transglosadors
http://www.farinera.org
 
Al document adjunt trobareu més informació de l’acte i del moviment i cultura que l’envolta.
 
 Per a dubtes o més informació:
 
Transglosadors@cordecarxofa.org
 

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

Qui encara dubti de que la canço improvisada guanya espai entre la gent jove,

(continua)

que es reservi a l’agenda de l’any vinent la data per veure el combat de garrotins que se celebra a Sabadell a principis de setembre. (Més informació aquí o aquí.) És espectacular veure una plaça com la de la Creu Alta, l’espai de Barraques, plena de gom a gom, culminant la tarda de concursos populars amb el de garrotins. No sé si passa sempre, però aquest any – el primer que jo hi he anat – la coincidència horària amb el Correfoc no li ha restat gens de públic, malgrat que en els moments de coincidència en l’espai físic, la sonoritat ha estat complicada. La gràcia d’aquest concurs, entre d’altres aspectes, és la joventut dels participants, la frescor del format i el joc que dóna tot plegat.
A mi, personalment, encara em costa concursar, combatre. Requereix una gran capacitat de reacció en què has de tenir a punt, alhora, una pila de coses: una idea ocurrent, vinculada al què se’t demana, si pot ser amb gràcia,ironia o provocació; uns versos septisílabs on fer cabre la idea; i dues paraules clau per posar al final del segon i quart vers, que han de rimar. Massa coses alhora, encara em falta agilitat!
En canvi, una cosa ben diferent per mi, és actuar sense la pressió del combat. Ho vaig poder comprovar dissabte passat a Celrà, en línici del correllengua (vegeu ,més informació aquí). No hi anava pas predisposada, d’entrada, la meva intenció era, com a molt, fer de públic (va ser un dissabte de força baixa forma personal, ple de canvis en els plans previstos). Però un cop allà, en la frescor de la nit, sota l’emblemàtic espai porxat de les piscines (un equipament cívic que aprofita la construcció de l’antiga fàbrica Pagans, fantàsticament remodelada), i després de la pública invitació que em féu en Gustinet, no hi va haver escapatòria. Em vaig sumar, doncs, al cartell inicial (vegeu-lo aquí), i ja sigui per garrotins, nyacres o corrandes, l’improvisació va anar sortint, sense desentonar gaire.
El públic allà també era majoritàriament jove, i el nivell de participació i la reciprocitat, van ser alts. És evident que en el conjunt de la totalitat de la població jove dels Països Catalans (jove en un sentit ampli , posem fins a 35/40 anys), la proporció de persones que coneix i segueix aquest tema no és encara significatiu estadísticament parlant, però el que sí que és segur és que de tota la gent que coneix i segueix aquest tema, la gent jove en representa una proporció molt alta.
Per tant, i tal com us comentava fa temps a l’apunt “improvisat, un cant que es reinventa i torna“, i fa no tant al ” doctorat glosat, doctorat agosarat“, crec fermament que això té futur, perquè els joves fan present i fan futur.

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

Vaig conèixer l’Albert Casals en el sorollós i engrescat ambient de La Fraternal d’Espolla, aquest gener, mentre esperàvem l’inici del combat de cantadors, on ell va fer de jurat. Els del gremi d’ensenyants no ho podem evitar, i en un gir, la conversa va voltar cap a la nostra causa. Els companys de taula i les seves cerveses ens van fer espai, mig per respecte i mig per fugir del nostre llenguatge gremial, massa pesant -malgrat l’entusiasme- per diluïr-se entre el brogit de la sala. Així vaig conèixer el detall de les seves investigacions per portar la glosa a l’escola, i vam albirar la manera d’obrir nous camins de col·laboració  institucional.(continua)

En un ambient molt més seriós, l’Albert, aquest dijous passat,  va adquirir la categoria de Doctor en didàctica de la música. Va ser després que la presidenta del tribunal, la Sra.Teresa Malagarriga  (del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB) pronunciés les rituals  paraules  del cerimonial, Excel·lent Cum Laude. La defensa de la tesi “La cançó amb text improvisat: Disseny i experimentació d’una proposta interdisciplinària a Primària” es donava per acabada, però dins la pleníssima Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB,  s’era ben  conscient que allò en realitat començava: es donava el tret de sortida a una ambiciosa innovació. Una revolució, doncs, tot just començada. 

Que l’Albert s’adrecés al tribunal, en iniciar l’exposició, glosant per garrotins, no va ser l’únic ni el més important atreviment d’aquest jove doctorant. La gosadia ha estat tota la tesi en sí: escollir un tema absolutament inèdit, plantejar-lo multidisciplinariament defugint l’estricta especialitat musical, qüestionar el paper que es dóna actualment a la cançó als centres educatius, transformar i actualitzar el concepte  de cançó tradicional, i finalment, plantejar una investigació implicant-se en el treball de camp colze a colze amb el professorat i l’alumnat dels centres. Tant la presidenta del tribunal com els seus altres dos membres, Felip Munar (Universitat de les Illes Balears) i Aintzane Camara (Universitat del País Basc) van destacar la importància, oportunitat, qualitat, excel·lència i el paper innovador d’aquesta investigació, una aportació que farà trontollar i replantejar moltas aspectes de la didàctica musical.

Així doncs, i com a mostra d’allò que jo mateixa comentava al bloc fa una mesos, respecte al ressorgiment d’aquesta tradició reinventada, la cançó improvisada, la glosa, ja ha arribat a la Universitat; i també ha començat a fer-se un lloc dins el Departament d’Educació, tal com albiràvem des d’Espolla. I és que de mica en mica es va fent lloc al valuosíssim poder d’aquesta eina entre la canalla: afavoreix la participació, la comunicació, la seguretat personal, la cohesió de grup, l’ús de la llengua oral i l’apropiació del cant com a element actual i significatiu, entre altres virtuts. Altres països ja fa temps que ho apliquen al món educatiu, especialment per a potenciar l’ús de les llengües minoritzades.

La tesi de l’Albert és innovadora en sí mateixa, i tal com van destacar els seus codirectors, Jaume Ayats i Mercè Vilar, – que van reconèixer anar, en alguns aspectes, per darrere del doctorant, en ser un tema inèdit- ha comportat, a més de la investigació en sí, una manera de fer molt engrescadora: codirecció entre departaments diferents, i la Universitat i el món educatiu treballant plegats, per servir-se mútuament.

En fi, enhorabona a l’Albert Casals i als seus col·laboradors, al món de la glosa i al món educatiu, que finalment començarà a descobrir d’una forma més generalitzada aquesta deliciosa poció màgica.

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)

Quan fa sis o set anys en Gustinet ens convidava a la Trobada de Cantadors d’Espolla no podíem ni sospitar que estàvem a punt d’obrir la porta a un univers fascinant que acabaria dibuixant nous traços  als nostres dies. Tenim el temps que tenim i prou, com diu el poeta, el que ens ha tocat viure, i són tantes les portes obertes i tantes les que queden per obrir que sovint, – i especialment en aquesta etapa de la vida en què de sobte perceps que el temps comença a restar-,  encetar afeccions noves té el seu punt d’atreviment. I això és el que ens ha passat amb la cançó improvisada, la glosa. Coneixíem Espolla per la Fira de l’oli i el celler de vi, per les anades a Can Gustinet  i per la moguda Salvem l’Albera. Però d’ençà que hem conegut el combat per entronitzar el rei de les nyacres Espolla és el nostre referent, indispensable, alhora de parlar d’aquest ressorgiment de la  tradició de la cançó improvisada. (continua)

Perquè d’això és del que es tracta, d’un renaixement, com bé es publica  Zarpika, el dominical del diari Gara (Glosadores Catalanes).), i com comenta na Catalina a l’entrevista publicada avui al diari de Sabadell amb motiu de la celebració d’una Jornada de Lliga Catalana de Cant Improvisat a Sant Llorenç Savall, en el marc de la vintena edició  d’ Ordint la Trama que se celebra avui. Es tracta d’un ressorgiment sorprenentment impulsat per gent Jove. Perquè amb la cançó improvisada ha passat com amb la quaresma, tal com us comentava a referents culturals, el mes passat, i és que necessitem cercar referents de fora per explicar costums nostres – que són trets universals – dels què hem perdut el fil generacional; diem, sí això de la cançó improvisada és…saps com el hip hop o el rap? Però resulta que nosaltres tenim les nyacres, els garrotins, la glosa menorquina, les corrandes, el cant d’estil,…  i això s’està recuperant arreu, amb força i molta alegria. Avui mateix se celebra a Massalfassar (l’Horta), la XIII edició del Cant al Ras, i fa poc vam gaudir del combat de Corrandes de Santa Pau. I per qui ho vulgui conèixer una mica més, recomano el Manual de Glosa  de  Cor de Carxofa, per cert, la web de referència on podeu trobar al dia el pols d’aquesta moguda.

Per acabar, i com a reflex d’aquesta vitalitat, només cal veure l’èxit que té la corranda de la parella estable, dels Manel, especialment en la seva versió popular en què el públic puja a l’escenari… pujar a l’escenari si, dimarts,  quan tornava satisfeta i engrescada de Sants, de “l’assaig” de la colla del Pla de Barcelona, manllevant hores a l’atapeïda agenda setmanal, pensava en què “amb l’excusa de la glosa/m’he tornat pocavergonya/ i ja pujo a l’escenari/ disposada a fer conya”, jo, que més aviat  tinc poc sentit de l’humor, ja ho veus, mai és tard per obrir noves portes fins i tot internes!

 
(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)