 Avui s'ha col·lapsat el peatge de Manresa a causa de la gent que s'ha negat a pagar l'import del peatge. Però aquest peatge no és un peatge qualsevol... A finals dels anys 90, una inofensiva campanya per l'alliberament dels peatges de Mollet i Martorell va acabar amb una sorprenent resposta del govern de la Generalitat:  El proper divendres 4 de maig, al Teatre Municipal de Berga, estrenarem "Barcelona 2020" de Jordi Cussà. Si hem de ser estrictes, però, no és una estrena, sinó la reestrena del muntatge "Barcelona 2012" que ja vam estrenar el 1996. Recomano vivament venir-la a veure, ja no pel fet...  M'ha arribat a les mans aquesta fotografia del 29 d'octubre de 1938. A l'Alemanya nazi, funcionaris del Ministeri de Propaganda de Joseph Goebbels reparteixen, de franc, ràdios als ciutadans. Aquestes ràdios tenen una particularitat...  En el ple extraordinari de pressupostos, l'equip de govern de l'Ajuntament de Berga va incloure-hi, com qui no vol la cosa, l'aprovació de Reconeixement de crèdits extrajudicial. "Res, unes facturetes que s'han de pagar..." Vam tenir l'encert de burxar una mica i vam trobar-nos amb això...  Amb molta preocupació llegeixo en l'edició de paper del diari Ara d'avui les condicions en les que es podria plantejar el referèndum d'independència d'Escòcia. És realment una molt mala notícia per a l'independentisme català.  Enguany vaig decidir presentar-me al concurs de Garrofes i he guanyat el primer premi. Les Garrofes són quartetes heptasil·làbiques amb to d'humor referides a l'actualitat berguedana, catalana i internacional. En el transcurs d'Els Pastorets de Berga (de S. Pitarra) el protagonista, en Garrofa (anomenat així per l'hàbit de dir mentides, o garrofes) llegeix el joc guanyador de 44 garrofes quan, tornant de l'infern, li pregunten què ha vist. Doncs bé, aquí us deixo el joc que vai presentar:  El govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya ha amenaçat el govern d'Espanya que convocarà una consulta popular en cas que no s'avinguin a negociar el Pacte Fiscal.  Avui toquem a Manresa, a la Sala Stroika amb els companys berguedans Antídot i Skàndol Públic. En aquest lloc vam fer, l'abril d'enguany, l'stage de preparació d'aquesta gira i vam acordar amb la gent de la sala de fer-hi el darrer concert. El d'avui és el 35è concert de la gira de presentació del disc Oferta de diàleg. A principis d'any vam fer una minigira de cinc concerts per diversos països americans. Com podeu imaginar-vos estem més que contents. A més...  Què podem fer amb el país que tenim?Hi ha dues possibilitats: indignar-nos o descollonar-nos.  Fa uns dies, el diari Ara publicava una enquesta on s'indicava que en un hipotètic referèndum d'independència al Principat, el 42% votaria a favor, superant el 37,7% que votaria en contra. No cal dir que aquestes dades, perfectament versemblants i en consonància amb altres enquestes que s'han fet, són molt bones per a l'independentisme. Ara bé, no exageréssim l'eufòria, no ens flipéssim. [continua llegint]  Ni les tres sentències que qüestionen la immersió lingüística, ni la recent interlocutòria que imposa la seva suspensió són accions de bona fe, en defensa d'una llengua – el castellà- que correria perill de desaparició a Catalunya.
 Ahir vaig anar a veure Cop de Rock, el musical produït per Dagoll Dagom i dirigit per Joan Lluís Bozzo que es va estrenar el passat 11 de setembre.
La productora, entenent que la data de l'estrena és molt laborable per als músics em va convidar a l'estrena "oficial" d'ahir. El capitalisme, al llarg del segle XX ha realitzat dos canvis estructurals importantissims per garantir la seva supervivència. Cansats de veurecom, cíclicament, turbes de descamisats assatjaven els seus palaus en demanda de condicions de vida dignes, van decidir posar en pràctica dues mesures: 1r - allunyar el perill. 2n - amagar-se. Semblava que cadascuna d'elles els havia de donar total protecció. La combinació de les dues els havia de garantir una seguretat inqüestionable.  L'europarlamentari espanyol Vidal-Quadras ha dit que troba "provincià" etiquetar els productes en català.M'imagino que això no deixa de ser un nou pase torero envers els seus hoolligans. Però no oblidem que en molts casos els grans partits deporten a Europa els seus quadres molestos -una deportació molt ben retruibuïda, diguem-ho tot. Vidal-Quadras és considerat una persona culta i això sens dubte és una sobrevaloració flagrant. I ho demostra amb afirmacions com aquesta, on la visceralitat anticatalana venç el rigor científic.
titot |
dissabte, 11 de juny de 2011 | 23:09h
 Sí, ho prometo, però per imperatiu legal i sempre i quan no contravingui el meu compromís amb l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Això he respost avui quan m'han preguntat si jurava lleialtat al Rei i guardar i fer guardar l'Estatut de Catalunya i la Constitució. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosAGENDA
BLOCS AMICS
MúSICA
REFERENCIARI POLíTIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
