No cal insistir que, des de qualsevol òptica de l'independentisme, és del tot inacceptable un procés adreçat a acomodar la nació catalana —tota o part— dins l'Estat espanyol. El projecte del nou Estatut de Catalunya —referit al Principat— va respondre a l'intent de trobar una fórmula per a endolcir l'opressió nacional i per intentar demostrar que l'Estat espanyol té la capacitat d'esdevenir un estat democràtic. El resultat va ser demolidor, perquè si alguna cosa es va demostrar va ser just el contrari.
Aquest és el vídeo que vam enregistrar el juliol passat a Bòsnia, quan hi vam anar a cantar en la commemoració del quizè aniversari de la matança d'Srebrenica.
Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l'acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m'hi. Això i prou.
No m'agradaria quedar com un sectari aixafaguitarres, per això sento la necessitat de compartir el què en penso.
He
llegit al diari que l'Ajuntament de Salou prohibeix anar pel carrer
amb biquini o sense samarreta i que sancionarà amb multes d'entre
100 i 300 euros l'incompliment d'aquesta ordenança. Esperava aquesta
notícia per no basar el meu raonament contrari a la prohibició del
burca en auguris, com han fet els defensors i els legisladors
d'aquesta mesura.
De tots
és sabut que, des de fa unes quantes setmanes, una colla
d'ajuntaments catalans han establert la prohibició d'accedir als
espais públics duent burca o niqab, adduint que aquesta mesura
alliberarà les dones d'aquest atemptat contra la seva dignitat.
Tal com deia a la darrera entrada, aquest dies, el David i jo hem estat a Bòsnia per tal de fer-hi un concert i enregistrar-hi un vídeo. Tot ve arran de la cançó "L'home d'Srebrenica" que vam enregistrar fa onze anys i que vam editar en el disc "Viatge efímer a la vall dels mots".
Sense haver paït encara la megamanifestació de dissabte i esquitllant de la victòria de la selecció Espanyola de diumenge, vam prendre l'aviócap a Dubrovnik i d'allà l'autobús cap a Sarajevo.
El nou Estatut -insistiré encara que no calgui- no m'interessa en absolut. Crec raonadament que no és altra cosa que un contracte de submissió a Espanya. L'Esquerra Independentista vam ser els primers de dir -quan Pasqual Maragall en suggeria la redacció- que un nou estatut no duria més autogovern sinó tot el contrari: buscaria el perfecte encaix de la nació catalana a l'Estat espanyol i això consolidaria el model de govern únic i administració descentralitzada, és a dir, Espanya decideix, Catalunya executa. Desenganyem-nos: no hi ha govern si no hi ha sobirania.
Estic content Als independentistes totes ens ponen. I ara ens ha post la de Tribunal Constitucional espanyol. I, a falta de comprovar-ne la naturalesa, en principi, pel color, sembla que ens l'ha post d'or.
titot |
BRAMS2010 |
dissabte, 12 de juny de 2010 | 13:03h
El 7 de maig, en el concert que Brams vam fer a Manlleu vam demanar al públic que ens enregistrés amb telèfons mòbils i càmeres de fotos la cançó "Som a Girona" i que ens enviés les gravacions. Amb aquestes gravacions hem editat aquest vídeo.
Si vam triar aquesta cançó és per què és la única que vam modificar la lletra, contextualitzant-la.
titot |
BRAMS2010 |
dilluns, 24 de maig de 2010 | 16:22h
El maig de 2005 Brams ens acomiadàvem en un concert a Berga per tal de donar pas a nous projectes que teníem tots entre mans. No era pas resultat d'un esgotament del projecte sinó precisament per evitar que el projecte arribés a esgotar-se. Així, amb els nous espectacles podíem seguir dient coses i descodificant emocions i sentiments.
És lleig, ho reconec. Per això no extendré la satisfacció visceral més enllà del títol de l'entrada i no m'entretindré a concretar l'extensió del meu somriure o el benestar general del cos mentre Jordi Hereu reconeixia el fracàs aclaparador de la consulta sobre la Diagonal.
Aquest és el vídeo que vam enregistrar el juliol passat a Bòsnia, quan hi vam anar a cantar en la commemoració del quizè aniversari de la matança d'Srebrenica.
Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l'acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m'hi. Això i prou.
Tal com deia a la darrera entrada, aquest dies, el David i jo hem estat a Bòsnia per tal de fer-hi un concert i enregistrar-hi un vídeo.
Sense haver paït encara la megamanifestació de dissabte i esquitllant de la victòria de la selecció Espanyola de diumenge, vam prendre l'aviócap a Dubrovnik i d'allà l'autobús cap a Sarajevo.
Estic content
El 7 de maig, en el concert que Brams vam fer a Manlleu vam demanar al públic que ens enregistrés amb telèfons mòbils i càmeres de fotos la cançó "Som a Girona" i que ens enviés les gravacions. Amb aquestes gravacions hem editat aquest vídeo.
Ja està. S'ha acabat. La millor gira de la història de Brams ha arribat al seu final. I en un marc immillorable: La Patum.
Aquest hauria de ser el titular d'avui dels mitjans de comunicació catalans. I possiblement també dels espanyols.
