 La setmana passada va estar instal·lats al Maresme per preparar l'espectacle que presentarem a la gira2013. Repensar el repertori, com si fos la indumentària amb la que passejarem enguany: desar algunes cançons a l'armari, recuperar-ne d'altres, revestir-ne... I també estrenar-ne.  Les darreres setmanes de març, Brams les passarem entre el nou estudi de Can Pardaler a Artés i la sala Clap de Mataró.  El cas és que, tot i l'avenç significatiu el procés cap a la independència; tot i el creixement exponencial de l'Esquerra Independentista arreu del país; tot i que els independentistes catalans hem passat, en una dècada, de ser milers a ser milions; no tenim l'ofensiva d'alliberament encarada cap on, en un principi, preteníem. El cas és que el preu d'haver aconseguit l'extensió social de l’independentisme ha estat perdre'n l'hegemonia.  No hauria de sorprendre però com que hem vist que causava aquest efecte, faig —res— cinc cèntims dels motius pels quals la CUP hem decidit votar a favors dels pressupostos que ha presentat l'equip de govern de CiU.  Fa uns mesos estic treballant en un projecte que impulsa Obra Cultural Balear i l'Associació Voltor, de Mallorca. Estem posant en marxa el projecte per a construir una emissora de ràdio en català que pretén ser, a mig termini, la referència comunicativa de l'illa. Aquí us en faig cinc cèntims:  Avui no se m'ha acudit altra cosa que llegir l'article que Francesc de Carreras publicava a La Vanguardia titulat "Català, castellà i anglès". Res de nou: el discurs de sempre defensat el plurilingïsme i fent exercicis d'onanisme democràtic. Un discurs que mai no qüestiona els seus companys de files que sempre van més enllà i demanen l'equiparació de drets de la llengua imposada per les armes a la que defensa el poble; els que es diuen no nacionalistes i viuen embolicats en banderes, cantant himnes nacionals i manifestant-se amb la Falange. Bé, si, aquest cop hi havia un ÈPIC FAIL clamorós  El proper 11 de setembre Televisió de Catalunya oferirà el concert de Lluís Llach al Camp Nou a l'hora que Brams estarem tocant a l'Arc de Triomf. Res a dir, jo vaig ser en aquell concert i en tinc un record inoblidable. I no cal dir que per a mi Lluís Llach ha estat un mestre del que he après moltes coses de la meva professió d'escriure. Els mateixos cinc elements, però, fa uns anys van protagonitzar una anècdota que decideixo explicar aprofitant la coincidència.  Quan era molt petit, molt petit, vivia al carrer major de Berga, al número 31, davant del carreró que duu a la plaça del Forn. (Foto: Joan Cortina i Serra)  Quan encara és ben viu l'incendi l'Alt Empordà i mig país crema d'impotència vull fer aquesta reflexió, perquè quedi clar que la faig en calent. La notícia de la desgràcia que està assolant el nostre país ha despertat en les xarxes socials i en els fòrums d'alguns diaris espanyols una expressió d'odi visceral contra els catalans. No és una reacció generalitzada però sí significativa. Perquè aquest tipus d'expressions, quan s'escapen més enllà del reducte de freaks o sonats, per mínima que sigui, ja és significativa.  Avui s'ha col·lapsat el peatge de Manresa a causa de la gent que s'ha negat a pagar l'import del peatge. Però aquest peatge no és un peatge qualsevol... A finals dels anys 90, una inofensiva campanya per l'alliberament dels peatges de Mollet i Martorell va acabar amb una sorprenent resposta del govern de la Generalitat:  El proper divendres 4 de maig, al Teatre Municipal de Berga, estrenarem "Barcelona 2020" de Jordi Cussà. Si hem de ser estrictes, però, no és una estrena, sinó la reestrena del muntatge "Barcelona 2012" que ja vam estrenar el 1996. Recomano vivament venir-la a veure, ja no pel fet...  M'ha arribat a les mans aquesta fotografia del 29 d'octubre de 1938. A l'Alemanya nazi, funcionaris del Ministeri de Propaganda de Joseph Goebbels reparteixen, de franc, ràdios als ciutadans. Aquestes ràdios tenen una particularitat...  En el ple extraordinari de pressupostos, l'equip de govern de l'Ajuntament de Berga va incloure-hi, com qui no vol la cosa, l'aprovació de Reconeixement de crèdits extrajudicial. "Res, unes facturetes que s'han de pagar..." Vam tenir l'encert de burxar una mica i vam trobar-nos amb això...  Amb molta preocupació llegeixo en l'edició de paper del diari Ara d'avui les condicions en les que es podria plantejar el referèndum d'independència d'Escòcia. És realment una molt mala notícia per a l'independentisme català.  Enguany vaig decidir presentar-me al concurs de Garrofes i he guanyat el primer premi. Les Garrofes són quartetes heptasil·làbiques amb to d'humor referides a l'actualitat berguedana, catalana i internacional. En el transcurs d'Els Pastorets de Berga (de S. Pitarra) el protagonista, en Garrofa (anomenat així per l'hàbit de dir mentides, o garrofes) llegeix el joc guanyador de 44 garrofes quan, tornant de l'infern, li pregunten què ha vist. Doncs bé, aquí us deixo el joc que vai presentar: |
Accés de l'autorEls meus enllaçosAGENDA
BLOCS AMICS
MúSICA
REFERENCIARI POLíTIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
