miozz mirades

Escric aquest apunt amb il·lusió sincera. Aquesta no és una novetat qualsevol, no és una proposta didàctica més per afegir a la pila. No. És una proposta didàctica innovadora que enceta camí. I segons conta el mestre Rodari, els valents que s’atreveixen a fer camins que no havia fet abans ningú, tenen recompensa. De moment, per a l’Albert Casals i totes les persones que han format part del grup de treball interdisciplinari “La cançó improvisada a Primària”, la recompensa és veure el material editat per l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el suport del Servei d’Immmersió i Ús de la Llengua, del Departament d’Educació. Aquest servei (SIUL), a més, ha incorporat a la formació de professorat del Pla d’immersió lingüística el seminari “La cançó improvisada” que coordina el mateix autor, de manera que tot fa pensar que es complirà el desig que expressen a la presentació del llibre, d’esdevenir eina de suport a les escoles i mestres que es decideixin a experimentar-ho, entenent que aquesta disciplina conté un enorme potencial educatiu. (segueix)

El llibre cal tenir-lo entre les mans, fullejar-lo. Encomana les ganes de posar-s’hi, tot i que sovint això no es decobreix del tot fins que no es veu i s’escolta. Si hagués de destacar un aspecte respecte del servei que la promoció d’quest art entre els nostres infants i joves està fent a la missió de promoure l’ús voluntari i actiu de la llengua catalana, en destacria  el PLAER. El plaer mou, motiva, enganxa. Per això és clau, en la recuperació de llengües minoritzades, la seva normalització en els àmbits d’oci. Precisamet en parlava l’altre dia en un apunt per  presentar la iniciativa, en aquest sentit, respecte al concurs de HIP HOP en català. Però tornant al llibre,reprodueixo el text de la contraportada:

“Catalunya, com d’altres països, té un ric cançoner tradicional format per diversos gèneres que han viscut alts i baixos al llarg de la seva història, molt sovint a cavall de les dificultats o facilitats sociopolítiques de la llengua catalana. Dins d’aquest ampli repertori, existeix un interessant corpus de tonades que s’han utilitzat – i algunes es continuen utilitzant – com a vehicle per a la improvisació de versos: corrandes, garrotins, jotes, cançons de pandero, nyacres, etc. És el que genèricament denominem canço improvisada o glosa.

En aquest llibre, mestres de llengua i de música proposem introduir-la a l’escola primària com a recurs per a la millora de la llengua oral, la convivència escolar, l’aprenentatge musical i, en últim terme, l’educacació com a persones i com a ciutadans.

El llibre que teniu a les mans no vol ser una publicació erudita o un simple al·legat en favor de la cançó improvisada com a instrument educatiu, sinó que pretén aportar uns materials que siguin pràctics i que permetin donar suport a les escoles i als mestres que es decideixin a experimentar-ho. Un esforç que – n’estem convençuts – pot donar molts fruits.”

(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)