de sabadell a celrà, i torna a glosar
Qui encara dubti de que la canço improvisada guanya espai entre la gent jove,
que es reservi a l’agenda de l’any vinent la data per veure el combat de garrotins que se celebra a Sabadell a principis de setembre. (Més informació aquí o aquí.) És espectacular veure una plaça com la de la Creu Alta, l’espai de Barraques, plena de gom a gom, culminant la tarda de concursos populars amb el de garrotins. No sé si passa sempre, però aquest any – el primer que jo hi he anat – la coincidència horària amb el Correfoc no li ha restat gens de públic, malgrat que en els moments de coincidència en l’espai físic, la sonoritat ha estat complicada. La gràcia d’aquest concurs, entre d’altres aspectes, és la joventut dels participants, la frescor del format i el joc que dóna tot plegat.
A mi, personalment, encara em costa concursar, combatre. Requereix una gran capacitat de reacció en què has de tenir a punt, alhora, una pila de coses: una idea ocurrent, vinculada al què se’t demana, si pot ser amb gràcia,ironia o provocació; uns versos septisílabs on fer cabre la idea; i dues paraules clau per posar al final del segon i quart vers, que han de rimar. Massa coses alhora, encara em falta agilitat!
En canvi, una cosa ben diferent per mi, és actuar sense la pressió del combat. Ho vaig poder comprovar dissabte passat a Celrà, en línici del correllengua (vegeu ,més informació aquí). No hi anava pas predisposada, d’entrada, la meva intenció era, com a molt, fer de públic (va ser un dissabte de força baixa forma personal, ple de canvis en els plans previstos). Però un cop allà, en la frescor de la nit, sota l’emblemàtic espai porxat de les piscines (un equipament cívic que aprofita la construcció de l’antiga fàbrica Pagans, fantàsticament remodelada), i després de la pública invitació que em féu en Gustinet, no hi va haver escapatòria. Em vaig sumar, doncs, al cartell inicial (vegeu-lo aquí), i ja sigui per garrotins, nyacres o corrandes, l’improvisació va anar sortint, sense desentonar gaire.
El públic allà també era majoritàriament jove, i el nivell de participació i la reciprocitat, van ser alts. És evident que en el conjunt de la totalitat de la població jove dels Països Catalans (jove en un sentit ampli , posem fins a 35/40 anys), la proporció de persones que coneix i segueix aquest tema no és encara significatiu estadísticament parlant, però el que sí que és segur és que de tota la gent que coneix i segueix aquest tema, la gent jove en representa una proporció molt alta.
Per tant, i tal com us comentava fa temps a l’apunt “improvisat, un cant que es reinventa i torna“, i fa no tant al ” doctorat glosat, doctorat agosarat“, crec fermament que això té futur, perquè els joves fan present i fan futur.
(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)