miozz mirades

“Bufa el vent d’Espolla, el vent de l’Empordà”La tornada em ve a buscar tot sovint, inesperadament, em troba teclejant, cuinant, o de camí a una reunió; sigil·losament es va fent lloc, fins que em pren la veu i es passeja pel meu voltant: els companys em miren de cua d’ull: l’aturo; els meus fills riuen per sota el nas: en la intimitat s’expandeix per tota la casa. La resta del romanço em saluda de més lluny, el reconec desdibuixat, i no encerto l’afinació ni totes les rimes… El romanço que explica – fantasiejant – l’origen de l’oli d’oliva, el vam crear dissabte amb l’Oriol Canalsi en Jaume Cabaní, durant el taller que conduïa en Jaume Arnella, a la Trobada de Cantadors d’Espolla.
El seu rastre és el rastre d’una vivència molt intensa, la de tot el cap de setmana. En Jaume Arnella, fa unes setmanes, deia en una taula rodona que de vegades, quan cantes col·lectivament, passen coses. Per dins. A la sala La Fraternal d’Espolla vaig sentir molts cops aquesta sensació. Per dins i per fora, com quan bufa el vent. L’Arnella, l’últim romancer en actiu dels Països Catalans, deia també que en aquesta nostra època actual s’havia perdut força el costum – la necessitat? – de cantar en colla, com a acció lúdica, informal. Com a referent comunitari popular. Però diria que en alguns àmbits això s’està movent, estan passant coses noves. Coses que de senzilles i naturals com són costa mesurar-ne la trascendència. Bufa el vent d’Espolla, el vent de l’Empordà…! La imatge reproduïda pertany a la portada d’el llibre “El cançoner popular a Espolla” que es va presentar dissabte al migdia en el marc de la 8a. Trobada de cantadors. Podeu accedir a més informació sobre la trobada i sobre la glosa des d’aquest altre apunt.