"Potser sigui la glosa la millor eina de cohesió social mitjançant la llengua catalana que hem tingut mai a l'abast" M.Xurí
La tercera edició de Les dotze hores d'improvisació celebrada a Menorca aquest dissabte 6 de març, a Ferreries, va començar amb una taula rodona per parlar de la situació d'aquest gènere tradicional i popular als diferents indrets dels Països Catalans, i de les perspectives de futur. (podeu llegir altres apunts diversos sobre aquest tema aquí, improvisant al bloc)
Després de rebre els honors per part del batlle de Ferreries, el saló de plens s'omplí de les aportacions dels diferents representants, dinamitzats per Felip Munar, glosador, professor de cultura popular a la universitat balear i autor de nombrosa bibliografia sobre el glosat mallorquí.
Mireia Mata, de Cor de Carxofa, del Principat, Mateu Xurí, president de l'Associació de Glosadors de Mallorca, i Moisès Coll, president de Soca de Mots de Menorca - i en absència dels companys del País Valencià que a darrera hora no varen poder ser-hi presents -, varen fer un repàs exhaustiu i amè de la situació actual, així com dels principals reptes plantejats en cada cas.
En clau Països Catalans es pot afirmar que aquest és un gènere emergent on es comparteixen molts reptes alhora que se'n mantenen d'altres de diferenciats per territoris. Un dels reptes més compartits és el de poder entrar la glosa als centres educatius (escoles i instituts) per tal d'universalitzar i normalitzar el coneixement de la seva existència, així com facilitar als joves l'accés a les habilitats mínimes per poder-se fer seva aquesta tradició, que els pot aportar motivació i interessants beneficis lúdics i educatius. En aquest sentit tots els territoris han fet les seves aproximacions al món educatiu mitjançant tallers i accions diverses, i treballen per poder-hi tenir una presència més regular, amb continuïtat, com ho serà, per exemple, a Catalunya, la seva incorporació dins el Programa d'Immersió Lingüística del Departament d'Educació. (veure l'apartat La glosa a l'escola del Cor de Carxofa, on s'hi presenta també el material didàctic recentment editat,Corrandescola. Podeu consultar també el bloc de Pere Mayans, El pols de la Llengua als Països Catalans, i l'article on presenta Corrandescola). D'altra banda Felip Munar anuncià una futura trobada de "poesia oral improvisada" a nivell d'estudiants d'ESO dels Països Catalans.
En l'evolució que ha seguit cada territori en els darrers 15 - 10 anys, és interessant destacar algunes particularitats:
En el cas català, on pervivia la tradició però no existia una popularitat real, els esforços s'han encaminat, amb èxit, a assolir aquesta popularitat: a fer que improvisar esdevingui a l'abast de tothom i es converteixi en una activitat lúdica, natural entre colles de joves, present en trobades diverses. En aquest sentit, si bé no es perd de vista l'horitzó de la qualitat, es prioritza el creixement en quantitat.
En el cas mallorquí, on es mantenia i es manté molt viva la tradició i la popularitat, el problema es trobava en l'envelliment dels glosadors i la manca de relleus; els esforços s'han centrat en aconseguir noves veus, fita que s'ha assolit amb gran èxit.
En el cas menorquí, el problema era també l'envelliment i manca de relleu dels glosadors i, a la vegada, la manca de tradició en el món urbà (els glosadors eren tradicionalment només pagesos i pescadors). Els esforços han aconseguit amb èxit capgirar aquesta situació.
En el cas valencià, malgrat no ser presents a la taula i no tractar-se la seva situació, m'aventuro a destacar la important aportació que ha comportat en el gènere ampli de la imporvisació oral, l'existència de models de Hip Hop català d'alta qualitat, com ho són els Rapsodes. Ja sé que no té res a veure amb la tradició pròpia d'allà - allà tenen les albades i el cant d'estil valencià - però en el camp genèric de l'oralitat improvisada sí que tenen el seu espai.
I pel que fa a reptes concrets, a qüestions sobre les que cal reflexionar i debatre, es varen aportar algunes coses com:
Principat: eixamplament de la base, fent arribar les oportunitats de glosar al màxim de persones, especialment joves, sense que la inicial manca de qualitat sigui un fre. Però, alhora, fer créixer també la qualitat. D'altra banda es dóna molta importància de la difusió mitjançant les xarxes i les noves tecnologies, així com als mitjans de comunicació.
Mallorca: l'experiència amb la televisió planteja un debat sobre com aprofitar la gran repercussió d'aquest mitjà sense frivolitzar l'essència de la glosa, i en referència a la tecnologia, aporten la iniciativa de lliurar al Consell Insular tots els arxius gràfics i sonors digitals sobre la glosa per tal que en facin un fons documental. També es va plantejar el repte de com fer que l'existència de models de bons glosadors no privi el naixement de noves figures, la necessitat de fer créixer les opcions de que "entri el cuquet de la glosa" en contra l'antiga creença de que per glosar cal un do congènit.
Menorca: davant d'un possible debat sobre l'ús dels mots, sobre si convé emprar en la glosa paraules en desús, plantegen l'oportunitat que aporta la glosa de recuperar lèxic d'un passat molt proper que d'altra banda es perdria en una sola generació (com és el cas dels noms d'eines del camp que usaven els pares dels actuals glosadors, i que ara ja no s'usen). Així mateix, advoquen per incloure terminologia científica, ja que la glosa pot servir per parlar de qualsevol tema, també per discutir o difondre temes de física, química, filosofia...
Ja m'he allargat força, el tema dóna per molt, segur que encara em deixo alguna cosa. Els qui hi vau ser, si ho considereu oportú, afegiu o discutiu el que calgui.
Felip Munar ho anomenà tothora - en presentar-ho i durant les aportacions - ,en genèric, amb la bonica expressió de POESIA ORAL IMPROVISADA. Algú va dir que potser l'improvisat no agafa sempre el nivell de poesia, però és igualment cançó improvisada. Un altre tema, aquest de la "denominació", sobre el que encara anem fent temptatives.
Sens dubte, això va endavant, amb molta empenta, amb molt d'encert, uns cops amb més poesia, d'altres amb menys, uns cops amb més èpica i crítica d'actualitat, d'altres amb un sentit més domèstic; però, com es va dir també durant la taula rodona, el més important és que perquè sigui POPULAR s'ho ha de fer séu el "poble", i aquest serà el que decidirà el futur de tot plegat.
Podeu consultar aquí mateix. un resum de la taula rodona en format més reduït, i més "oficial", fet per Felip Munar.
Salut i glosa!
