rpala |
dijous, 26 de novembre de 2009 | 10:26h
L’associació Cor de Carxofa pel foment de la cançó improvisada organitza aquest dissabte 28 de novembre una nova edició de la jornada Transglosadors a l'entranyable Centre Cultural la Farinera del Clot (nota al marge: ahir vam tenir cimera general del cicle Expressió Directa 2010: ja donarem notícies). L’objectiu de Transglosadors és crear un espai d’intercanvi i de coneixença entre els diferents estils d’improvisació: des de la glosa al hip hop. L’espectacle central de la jornada: Transglosadors reuneix en un mateix combo a Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis, Dijous Paella, El Conjunt Badabadoc), Oriol Casas (Conxita, La Carrau, Batzac) i Arecio Smith (Asstrio, Phat Fred). Aquesta banda s’encarregarà d’acompanyar als diferents improvisadors que hi haurà sobre l’escenari, sigui de la vessant del rap, sigui de la vessant de la glosa. Així, aquests improvisadors seran: Andreu de Rapsodes, Eloi d’In*Digna, Helena Casas, Mateu Matas “Xurí” i Francesc Ribera “Titot”. [Més]Les activitats de l’edició d’enguany consisteixen en un micro obert amb el dj KDO i coordinada per Andreu Laguarda, de Rapsodes. L’edició d’enguany finalitzarà amb la jornada de lliga nacional per comarques d’improvisació que donarà per tancada aquesta temporada.
L’eina de la improvisació ha sigut una constant en la tradició oral de molts pobles. El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà... En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i la paraula i els cants eren obres a recordar.
En l'esperit de Transglosadors roman tot aquest pòsit: no es tracta de reivindicar la improvització coma eina de fusió ni de mestissatge, es tracta de participar, de fer-ho des d’on un se senti més comode i de ser conscients que el que s’aporta no anirà a engreixar cap “escena” o cap etiqueta músical, sinó que senzillament enriquirà una forma d’entendre la cultura des de la base i a extendre aquesta inquietud entre aquells que la gaudeixen. Un dels punts forts de la canço improvisada és que no enten d’artístes i públic: tant es pot fer d’alt d’un escenari com durant una sobretaula o en el banc d’algun parc.
L’eina de la improvisació ha sigut una constant en la tradició oral de molts pobles. El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà... En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i la paraula i els cants eren obres a recordar.
En l'esperit de Transglosadors roman tot aquest pòsit: no es tracta de reivindicar la improvització coma eina de fusió ni de mestissatge, es tracta de participar, de fer-ho des d’on un se senti més comode i de ser conscients que el que s’aporta no anirà a engreixar cap “escena” o cap etiqueta músical, sinó que senzillament enriquirà una forma d’entendre la cultura des de la base i a extendre aquesta inquietud entre aquells que la gaudeixen. Un dels punts forts de la canço improvisada és que no enten d’artístes i públic: tant es pot fer d’alt d’un escenari com durant una sobretaula o en el banc d’algun parc.
