Passi el que passi al Congrés dels Diputats, el dia 2 de maig –oigo, patria, tu aflicción– el Regne d’Espanya passarà a ser un ectoplasma. Durant els propers dies, setmanes i, possiblement, mesos, no sabrem del cert quins seran els mèdiums dels quals emanarà la substància vaporosa, però Espanya serà només això, un ectoplasma
Ens posem les mans al cap per la mega filtració dels “Papers de Panamà”. Lamento dir-vos que és una minúcia dins del món dels paradisos fiscals. De fet, una gran majoria de països no consideren Panamà un paradís fiscal stricto sensu, tot i que aquí entrarien en joc els interessos geopolítics dels Estats, que,
Aquest és un article políticament incorrecte. Tan incorrecte que no el començo expressant el meu horror, condemna i solidaritat davant les víctimes de Brussel·les d’avui. No repetiré les frases habituals de tots els actors polítics. L’horror és l’horror, i no cal dir res més. De manera políticament incorrecta, doncs, començaré recordant el que va dir
Quan, després d’aterrar a l’aeroport de Ginebra, poso en marxa el meu mòbil, rebo de seguida un sms de la meva companyia telefònica informant-me del preu del roaming a Suïssa. Caríssim, perquè no forma part de la Unió Europea, encara que sigui, de moment almenys, “espai Schengen”. Però, per primera vegada –bé, he de
Precisament avui, cal recordar a tots els actors polítics de la part de la nació catalana que denominem Catalunya, que una majoria de diputats van aprovar solemnement, al novembre, una Declaració que començava el camí per assolir la República Catalana Independent. Cal recordar-lo avui, no fos cas que alguns tinguessin la temptació de caure
Algú pensa de debò que atacar Estat Islàmic per terra, mar i aire resoldrà la qüestió? Una setmana després dels atacs de París, i mentre segueixo per diverses cadenes el que està passant a Bamako, esborrona constatar que ningú, ningú, de la comunitat internacional s’hagi qüestionat vigilar i actuar a la Mediterrània… no per
Els tertulians, opinadors, articulistes, twitaires i blocaires que estan enverinant les opinions publicades farien bé, per una vegada, de fer l’esforç de saber què vol dir tàctica i què vol dir estratègia. Com a mínim, si us plau, consulteu la Viquipèdia. Quan hi ha una minoria parlamentària que necessita vots per convertir-se en majoria, qui
Nosaltres, el poble, vàrem decidir el 27 de setembre atorgar una majoria absoluta als representants de les dues candidatures independentistes. (Us adjunto l’enllaç a l’article que he publicat, en tant que membre del Col·lectiu Drassanes, a ElPuntAvui) http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/905822-nosaltres-el-poble.html?cca=1
Mentre enterren el centenar i escaig de víctimes de l’atemptat d’Ankara, l’exèrcit turc continua atacant les milícies kurdes i el HDP, el partit de l’esquerra anticapitalista turca, i defensor dels drets del poble kurd, comença a insinuar les possibles connivències d’Erdogan amb l’Estat Islàmic. El poble kurd és una de les principals víctimes de l’endimoniada
Tinc clar que diumenge votaré la CUP, però davant el debat Junqueras-Margallo que segurament s’esdevindrà la setmana entrant, se’m posen els pèls de punta davant la pobresa argumental que exhibeixen els candidats de Junts Pel Sí sobre el tema europeu. I com que una servidora vol que guanyem la independència, i que la ciutadania
1) A Catalunya vivim uns 7’5 milions de persones. Considera el nostre govern que en total podríem acollir unes 2000 famílies de refugiats (surten a 1 família per cada 3750 habitants? Podríem aconseguir un total de 2000 habitatges dignes? (per cert, a Catalunya hi ha un total de 2108 parròquies catòliques. Seguint el consell del
En aquests dies del tot s’hi val, anem amb compte amb el que rebem i el que reenviem per les xarxes. Els nivells d’intoxicació poden ser importants. No tinc ni idea de la finalitat amb que s’envien certes coses, però algunes poden fer mal al procés i/o a persones concretes. Avui mateix n’he tingut
Em truquen des de Genève, Suïssa. El meu interlocutor és el cap d’operacions d’una reputada ONG. Acaba d’arribar de Grècia, frontera amb Macedònia (si volem ser políticament correctes, parlem de FYROM, sigles en anglès de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia). Els seus companys grecs estan desbordats i es tracta de posar en marxa una operació
Confesso –mea culpa, mea màxima culpa– que una vegada vaig votar al PSOE. Va ser després d’allò del 23F i l’encanteri va durar poc. Després de perpetrar la LOAPA em vaig fer independentista en 24 hores. Poca cosa es pot dir després del que ha dit Ramon Cotarelo. Només, amb bon humor, constatar que: a)
Quan ahir, dilluns 24 d’agost, la cancellera Merkel i François Hollande, en la seva compareixença conjunta, van tenir el desvergonyiment de dir que s’havia de començar a buscar solucions per donar asil polític als sirians, tot fent una distinció entre l’acollida a emigrants polítics i emigrants econòmics, se’m va regirar l’estómac pel cinisme