Tinc clar que diumenge votaré la CUP, però davant el debat Junqueras-Margallo que segurament s’esdevindrà la setmana entrant, se’m posen els pèls de punta davant la pobresa argumental que exhibeixen els candidats de Junts Pel Sí sobre el tema europeu.
I com que una servidora vol que guanyem la independència, i que la ciutadania es quedi tranquil·la, els faig un favor a la gent de Junts pel Sí i els dono un argumentari, que espero facin servir, perquè Margallo és gat vell i un excel·lent manipulador.
– Catalunya (els seus ciutadans i les seves empreses) forma part de la Unió Europea a través de la seva pertinença al Regne d’Espanya. No ens poden fer fora d’Europa si Espanya no reconeix que som un país independent. Mentre no ho faci, segons ells continuarem sent administrativament europeus.
– La UE es basa en allò que s’anomena “les quatres llibertats”: lliure circulació de persones, capitals, bens i serveis. Ja té nassos que, en aquest moment, l’única llibertat que la UE està posant en qüestió sigui precisament la lliure circulació de persones. Aquestes llibertats s’apliquen sobre un territori concret, el format pels actuals estats que pertanyen a la Unió.
– Aquestes quatre llibertats no afecten només als 7’5 milions de catalans, en cas d’independència. Afecta a 508 milions d’europeus que, per així dir, tenen aquests drets adquirits sobre el nostre territori. 508 milions que molt segurament no voldran perdre els avantatges que ja tenen sobre aquest territori concret.
– Més enllà d’això, si es considerés que Catalunya ja no forma part d’Espanya, resultaria que s’haurien de redefinir els límits territorials d’Espanya i tot el que això comporta, i per tant, també s’haurien de canviar els tractats de la Unió en aquest sentit i, potser, renegociar també amb Espanya els seus drets i obligacions amb la resta d’Europa, i la seva pertinença mateixa a la Unió (va entrar a formar part de la Unió amb uns límits geogràfics i en tindria uns altres. Amb la reunificació d’Alemanya es va fer de la nit al dia, com també es podria fer de la nit al dia amb la “nova” Espanya… i la nova Catalunya).
– Ningú no pot desposseir a un conjunt de persones dels seus drets de ciutadania i de nacionalitat. Aquest drets fonamentals són individuals (Declaració de Drets Humans, redefinida pels Pactes de Nova York ratificats per Espanya, que són els que donen cobertura jurídica a la Declaració). Ni Espanya ni ningú no ens pot privar dels drets adquirits sobre la ciutadania europea, si no és que nosaltres, voluntàriament, hi renunciem.
– Davant una negativa sistemàtica d’Espanya a reconèixer la nostra independència, podem formar part de l’EFTA, també considerada EEE (Espai Econòmic Europeu). Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en formen part. La Convenció de Vaduz estableix la liberalització del comerç entre els estats membres. Tres dels quatre estats de l’EFTA són part del mercat intern de la Unió Europea mitjançant un acord que ha creat l’Espai Econòmic Europeu (EEE), que entrà en vigor el 1994; el quart Estat, Suïssa, optà per establir acords bilaterals per separat amb la Unió Europea. A més a més, els estats de l’EFTA han negociat, de manera conjunta, tractats de lliure comerç amb altres estats i formen part de l’espai Schengen. Per formar part de l’EFTA no cal unanimitat, només cal demanar-ho. Personalment, no cal dir que la pertinença a aquest Europa que menysprea les persones no em fa gens el pes.
– Fora de l’euro? Hi ha països que no formen part de la Unió i que utilitzen l’euro. Caldrà veure què ens interessa més. Noruega té la seva pròpia moneda, el seu propi banc central i pot decidir, doncs, la seva pròpia política econòmica. I, evidentment, té accés a l’FMI i als mercats internacionals en tant que estat independent. Recordem novament que aquestes qüestions només es plantejaran quan Espanya ens reconegui com a estat independent, perquè mentrestant, oficialment, continuarem sent membres de la UE. I si Espanya, diguem-ne que part implicada, ens reconeix, de manera immediata arribarà el reconeixement internacional. Si no ho fa, no passarà res.
– Els bancs estan jugant amb foc amb les seves declaracions. Si ells diuen que Espanya esdevindrà inestable, la prima de risc es posarà pels núvols. Com a ciutadana, entre posar els meus estalvis al Banc de Santander (les seves accions han perdut un 30% en el que portem d’any, per la seva gran exposició en els mercats emergents, sobre tot llatinoamericans) o posar-los al Deustche Bank -bé, una servidora treballa amb Triodos, la banca ètica que s’ha desmarcat de la postura dels bancs espanyols- doncs, què voleu que us digui…
Finalment, un apunt sobre les pensions:
– Desenes de milers de ciutadans espanyols cobren les seves pensions de jubilació que els paga un altre país. Senzillament, perquè el dret a una pensió de jubilació es genera en el país on es paguen les cotitzacions. Dit d’una altra manera: els que ja són jubilats, i han pagat el seu dret a una pensió a l’actual Regne d’Espanya, han de cobrar del Regne d’Espanya. I aquí sí que, si no ho fa, tots els països europeus traurien el sant cristo gros. La ciutadania catalana que ara està treballant, quan es jubili, cobrarà d’Espanya la part proporcional de la pensió en funció dels anys treballats, i de Catalunya, la resta.
– I, per cert, Espanya incompleix la Carta Social Europea, que estableix que el salari mínim ha de ser del 60% del salari mitjà del país.
Doncs, apa, bona sort, senyor Junqueras. No el votaré, però espero que li baixi els fums al senyor Margallo, i compte, que és l’únic ministre de Rajoy més o menys intel·ligent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!