1) A Catalunya vivim uns 7’5 milions de persones. Considera el nostre govern que en total podríem acollir unes 2000 famílies de refugiats (surten a 1 família per cada 3750 habitants? Podríem aconseguir un total de 2000 habitatges dignes? (per cert, a Catalunya hi ha un total de 2108 parròquies catòliques. Seguint el consell del papa Francesc, podria cada parròquia fer-se responsable d’una família? Eeeeooooo, que hi ha algú?????)
2) Calculant 4 persones per família, serien un total de 8000 persones. He entrat a la web de Vueling. Anar i tornar d’Atenes, cap al mes d’octubre, surt exactament a 169’98 euros. Aquest preu, evidentment, inclou el marge comercial de la companyia i les taxes d’aeroport (potser a Atenes farien una rebaixa. Com que els aeroports catalans depenen d’AENA, no em refio ni un pèl d’una possible rebaixa). Compto que els avions aniran buits i tornaran plens. Que s’aprofitin d’anada per portar gent, no ho contemplo en aquest simulacre. D’acord, 8.000 persones per 170 euros fan un total de 1.360.000 euros.
3) Pot la Generalitat i la resta d’institucions, destinar aquesta quantitat per estalviar als refugiats el terrible viatge fins a Europa? Pot començar d’una vegada a pensar en aquesta possibilitat, i parlar amb diverses companyies aèries per tancar un preu acceptable, ja sigui sortint d’Atenes o d’Istanbul, i arribant a Barcelona, Girona, Reus o Alguaire? Si el govern no disposa de tresoreria suficient, organitza el govern un Verkami o l’organitzem nosaltres, la ciutadania horroritzada i solidària del nostre país?
4) Es pot donar l’ordre als ajuntaments de posar al seu cens aquestes famílies, i automàticament accedir als drets bàsics de sanitat i ensenyament?
5) Es pot avançar als ajuntaments els diners que posarà la Unió Europea per cada refugiat acollit, per tal que puguin proveir les necessitats bàsiques durant els primers mesos, fins que es puguin espavilar per sí mateixos?
El diumenge, dia 27, hi haurà eleccions. El Parlament s’haurà de constituir, com a màxim, el 17 d’octubre. Si, com molts esperem, hi ha una majoria parlamentaria suficient, el primer que hauria de fer el nou Parlament seria una declaració de sobirania. La meva pregunta, ara, va dirigida als candidats de les dues llistes independentistes:
1) Després d’aquesta declaració de sobirania, i en la mateixa sessió parlamentària, serieu capaços de tenir el coratge de declarar que, a partir d’aquell mateix moment, el govern de Catalunya assumeix la gestió de l’atorgament de l’estatus de refugiat, una competència de moment exclusiva del govern espanyol?
2) No creieu que aquesta primera desobediència a les lleis de l’estat espanyol seria la millor manera de començar el nostre camí cap a un estat democràtic, just i solidari?
Senyores i senyors polítics: us poseu les piles i comenceu a actuar? O haurem de ser, novament, la ciutadania d’aquest país la que surti al carrer i us faci veure que no es pot perdre el temps en més reunions i planificacions, que s’ha d’actuar perquè la gent s’està morint? Podríem esperar que el dilluns 19 d’octubre, tot just constituït el Parlament, podrien començar a arribar al nostre país els refugiats, en un pont aeri solidari, amb avions noliejats, amb dos mil habitatges -si no totalment preparats, com a mínim detectats i en marxa-, i donar a cada ciutadà asilat un full de paper amb un segell del departament d’Interior que faci legítima la seva estada entre nosaltres?
O el 20 d’octubre potser es convocarà una nova reunió per continuar planificant la possible acollida, que decidirà reunir-se una altre cop al cap d’una setmana, i així fins que arribi l’hivern, i el fred, i la gana, i la mort, a milers de refugiats que, com molts dels nostres avis el 1939, només intenten continuar vius?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!