Commonmisery

Aquest és un article políticament incorrecte. Tan incorrecte que no el començo expressant el meu horror, condemna i solidaritat davant les víctimes de Brussel·les d’avui. No repetiré les frases habituals de tots els actors polítics. L’horror és l’horror, i no cal dir res més.

De manera políticament incorrecta, doncs, començaré recordant el que va dir el llavors president de França, Nicolas Sarkozy, en el començament de la crisi. “Cal refundar el capitalisme”. I tant que el van refundar. Es van dedicar a salvar bancs i enfonsar persones. La majoria d’aquestes persones pertanyen a la baula més feble de les nostres societats. Moltes d’elles malden per sobreviure en els barris més marginats, en els ghettos de les banlieues de totes les capitals europees, on els vàrem amagar quan van venir, procedents de les antigues colònies desballestades dels vells imperis.  Els seus fills i néts poques vegades han pogut tenir una ocasió real de sortir-se’n. En el seu currículum, només el nom, la foto o l’adreça on viuen construeixen un mur infranquejable. I uns milers entre milions s’han radicalitzat. Els grans assassins d’avui a Brussel·les, o els de fa dotze anys a Atocha, formen part d’aquesta realitat políticament incorrecta. Els que decapiten, assassinen, violen i segresten provenen d’una quarantena de països diferents i no formen part, precisament, del petit tant per cent que ha triomfat a la vida dins d’Europa. No els eximeixo dels seus crims. Exposo una realitat que no ens agrada reconèixer.

Els creadors d’ISIS, la majoria d’ells provinents de l’aparell d’intel·ligència de Saddam Hussein, els utilitzen per venjar-se dels poders occidentals, que van destruir un sistema certament pervers, però que també van instaurar un nou caos en el seu país. No sembla que l’Iraq actual sigui millor que el d’abans de la guerra que van decretar a les Açores, un dia del 2003. No ho és ni per als iraquians ni per als kurds. Com tampoc és millor la vida en la majoria dels països que van creure en les primaveres àrabs. En el moment actual, hem de ser conscients que a l’Orient Mitjà no hi ha una guerra regional. A l’Orient Mitjà hi ha una guerra global, on la participació de múltiples actors respon a interessos geopolítics que no ens expliquen. És una història de conquesta de territori, de petroli i de negoci de venda d’armes. És una història on no se sap qui ajuda a qui ni qui combat realment contra qui. És una història que repeteix el bucle criminal perfecte que s’ha vingut donant des de la segona guerra mundial: el bucle de la  intervenció davant el conflicte inicial-destrucció-reconstrucció. Des del Pla Marshall fins a totes les guerres “regionals” que s’han succeït al llarg del segle XX. Un gran negoci.

No s’acabarà amb Estat Islàmic tancant les pàgines web que inciten a la gihad. S’acabarà amb Estat Islàmic intervenint els seus comptes corrents. Mil euros no deixen rastre, un milió d’euros sí. En un món on es pot enviar un dron a assassinar un líder local d’ISIS amagat en un poble del desert, si hi hagués una voluntat real d’acabar amb l’horror tots els serveis d’intel·ligència del món podrien trobar les connexions dels diners que circulen per donar cobertura als assassins. El problema és que potser els poders polítics no estiguin interessats en que els poders econòmics, que compren el seu deute, perdin els diners de l’immens negoci de la guerra.

Fa unes setmanes, el Parlament Europeu instava a prohibir la venda d’armes de tots els estats membres a l’Aràbia Saudita, per l’actitud genocida d’aquest país en la guerra –silenciada- del Iemen.

3.000 milions.

Segons una informació del 18 de març, aquesta és la quantitat que els Emirats Àrabs Units pagaran a DynCorp per l’enviament de mercenaris a lluitar al Iemen. DynCorp és un exèrcit privat propietat del fons d’inversions Cerberus, controlat per l’ex secretari del tresor de Bush, John Snow,  i presidit pel seu ex vicepresident, Dan Quayle. Com ja vaig publicar fa mesos en aquest bloc, el representant de Cerberus a Espanya és José Maria Aznar Botella.

El 15 de març, el ministeri d’Afers Exteriors rus denunciava que Turquia “segueix facilitant accés il·lícit al territori sirià als jihadistes armats de l’ISIS i altres organitzacions terroristes. Transporten els terroristes ferits a Turquia, i els grups armats fan servir el seu territori per descansar i reagrupar-se”. La nota considerava que era  “una mostra clara de suport al terrorisme internacional per part d’Ankara i una violació de les resolucions corresponents del Consell de Seguretat de l’ONU”.

3.000 milions.

Tres dies després de la denúncia russa -avalada per un vídeo de la resistència kurda i un altre del canal RT-, el divendres, 18 de març, els 28 caps d’estat i de govern de la UE van aprovar una “ajuda inicial a Turquia” que permetia la deportació –es tracta d’això. De deportació- de 72.000 refugiats que demanen asil polític a Europa. Ho van signar a Brussel·les, la ciutat que avui està sumida en l’horror.

Segons els 28 caps d’estat i de govern reunits a Brussel·les, la capital d’una Europa que presumeix de la superioritat dels seus valors ètics per sobre de tota la resta de països del món, una persona val 41.666 euros.

Mai, en la història moderna de la Humanitat, s’havia arribat a quotes tan altes de vilesa.

Sí. En un dia de dol com avui, aquest és, decididament, un article políticament incorrecte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!