Destil·lacions totalitàries
…«Com m’agradaria, arribat el cas, rectificar aquestes ratlles».
D’aqueixa manera anunciava jo una situació que es podia donar en cas de guanyar la contesa electoral la immensa recialla destil·lada en l’antic règim totalitari.
No sé si conjugar el verb “rectificar” forma part de les atribucions exclusives dels savis; possiblement, no, perquè l’escrit que teniu a les mans es proposa fer-ho en nom de la paraula donada: un valor escàs en els temps que corren a velocitats siderals. Rectifique, doncs, el meu vaticini i felicite els qui estimen les singularitats culturals com a principis inalienables dels individus i les col·lectivitats.
Des de fa segles, unes paraules fantasmals recorren la geografia espanyola: «Todos somos iguales» i «España es la nación más antigua de Europa» . Els dos mantres són la fal·làcia perfecta que intenta inculcar una idea d’equanimitat i un sentit d’orgull.
Una mínima anàlisi dels dos eslògans confirma la impossibilitat de l’enunciat. Ni tots els espanyols som iguals, ni Espanya ha sigut mai una nació. En tot cas, la igualtat l’ostentarien els castellans i els acastellanats, deixant sota taula les dignitats no domesticades. I pel que fa al relat secular d’una Espanya única, només ha sigut cert –parcialment–, durant els absolutismes i els totalitarismes; per la força de les armes, no per la voluntat de la ciutadania.
El corònim Espanya és emprat com a sinècdoque: la realitat és una altra. Aquesta trampa semàntica és el problema principal per als uniformitzadors.
La qüestió mereix un espai propi que pense desenvolupar en un assaig posterior.
En aquest projecte apareixerà una pregunta clau: a cap pensador il·lustre no se li ha acudit indagar per què hi han separatistes catalans i no separatistes castellans?
V. M. i M.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!