Moreno i companyia

Coses dels Moreno

14 d'abril de 2016
0 comentaris

Una deriva de 45º

En vista que el minimalisme ortogràfic influeix en la borsa política com pot fer-ho una OPA hostil, m’atrevisc a exposar un parell  d’idees. Idees que   em cremen l’esperit i posen en marxa el motor invisible que impulsa aquest text.

La primera és la constatació del valor d’una titla. O el que ve a ser el mateix, els mons que separa un angle de 45º. El que sobta és que es reivindique una posició de l’accent gràfic a través de mètodes visuals que incrementen la fortuna del més opulent. Que no havíem quedat que cal redistribuir la riquesa amb equitat humana?

La segona idea que emana de l’acció esmentada és de consternació, ja que la significança del fet accentua el desvaliment del més pobre. També és clar que la decisió no afecta la substància sinó l’àmbit simbòlic. I ja sé que Mónica serà la mateixa admirable persona amb  la vocal tancada o oberta. Però no deixa de ser una qüestió rellevant l’opció pel castellanisme rampant i dominant. No sé si la interessada ha mesurat la conseqüència, d’altra banda indiscutiblement legítima, de la seua actitud. No sé tampoc si copsa l’estigma que deixa caure sobre l’altra. Que no s’havien de resoldre els problemes que comporta la dependència? Ah, que es tractava d’una altra  dependència! Però la subordinació lingüística, que no vulnera l’anhelada igualtat si un poble és depenent d’un altre?

En fi, he d’acabar. Em sap greu ocupar-me de causes elementals. Perquè, què hauria costat guardar silenci sobre la qüestió i deixar-nos somiar als qui sempre ens quedem baix taula?

V. M. i M.

Des del triclini
18.02.2019 | 3.29
El misteri del requisit
13.12.2015 | 7.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.