Moreno i companyia

Coses dels Moreno

20 de juny de 2016
0 comentaris

La clau està en el 3

«La clau està en el 3». És tot el que vaig esbrinar després de traduir el missatge xifrat que em va lliurar un suposat venedor d’igualetes. Segurament la fragmentació de la succinta frase obeïa al rigorós protocol de l’Agencia Central d’Afligits Anònims. En realitat és una mena de Mossad a la valenciana, amb diverses dependències com ara el Departament d’Intel·ligència Relativa del qual sóc agent en actiu. Immediatament em presentí disfressat amb una brusa de fil de vint que em tapava els genolls. Ariadna –la secretària del cap major del centre operatiu– em digué: –«Per a resoldre l’enigma has de contactar amb el mateix Dèdal (es referia al simulat expenedor de cupons). Connectareu visualment a les 14.30 de hui en una glorieta dels Vivers. El teu enllaç durà una gavardina color cardenal per tal de no cridar l’atenció i camuflar-se amb el paisatge. Deixarà en un banc ple de colomassa un CD dins d’un exemplar del diari “La Razón”. Tu l’arreplegaràs amb cautela i quan llegisques la resta del missatge te’l menjaràs perquè està fet de neula sintètica amb sabor de menta. Confiem en la teua perícia. Ah! –afegí abaixant la veu–, perquè no dubtes, el missatger anirà amb una gorra del Levante».

A l’hora convinguda vaig contactar visualment amb el misteriós còmplice que, efectivament, anava tocat amb els colors granota. Avançat el mes de juny i a les dues del migjorn, un tipus així passa desapercebut. Després d’ataüllar-me em va fer un senyal imperceptible i diposità el diari que subjectava davall de l’aixella sobre el seient d’un banc solitari. Després abandonà l’escena xiulant i fent veure que no tenia res a veure amb mi. Jo, em vaig afanyar a arreplegar l’exemplar abans que qualsevol flaneur el pispara per tal d’informar-se (?). Tal com pronosticà Ariadna, els residus orgànics dels coloms eren considerables. Ja al meu despatx net de micròfons, he oït una veu deformada per sofisticats filtres: «L’article 3 punt 3 de la Constitució diu que les cultures i llengües de l’estat són una riquesa immensa  i seran objecte d’especial protecció pels poders de l’estat). Això desvelava la incògnita alhora que descobria l’enorme farsa legislativa. I, precisament això, em va impel·lir a entrar en acció.

Com que tinc llicència per a escodrinyar, no vacil·le a l’hora de prémer el disparador de la màquina de fer fotos. Però el cas que se m’encomanava requeria altres habilitats. Per exemple la d’investigar l’acompliment de l’esmentat article constitucional. De manera que vaig posar en marxa els meus hòmens dorments en les circumscripcions escollides a l’atzar. Els informes m’arribaren aviat. A les ciutats designades no trobaren cap rastre de Ramon Llull ni d’Andrés Estellés. Tampoc d’Ausiàs Marc ni de Joanot Martorell, etc. En vista, doncs, dels repoorts esmentats, he redactat el dictamen següent:

Considerant la vulneració sistemàtica i absoluta de l’esmentada Constitució Espanyola, aquesta Agència proposa la reparació següent:

Primer.  Que a la via resultant del projectat Parc Central de València se li adjudique el nom del Rei fundador. És a dir, de Jaume I, el qual té la dubtosa ”distinció” de presidir un carreró de pèssima estètica a la ciutat per ell conquistada.Segon. Interessa refermar aquestes reflexions en veus autoritzades com la que esmente a continuació.  En el preciós assaig The idea of Europe, el filòsof nord-americà establit a París, George Steiner, fa una aguda anàlisi sobre les arrels d’Europa. Entre les raons de tipus cultural fa esment dels nomenclàtors dels burgs. Afirma que els noms de les artèries urbanes mostren el passat i el  present de les ciutats del vell continent.  Brillant deducció que ens convindria aplicar a les del País Valencià. I de manera especial al cap i casal que tracta d’assumir, de bell nou, la seua condició deliberadament oblidada.

Hi ha raons de pes per a escometre tasques reivindicatives. Perquè, des del prisma de la consciència, ni una persona ni un  poble poden existir sense la pròpia memòria. L’axioma perfecte seria: Igual que una persona sense memòria no pot ser, tampoc els pobles sense memòria poden ser.

Aquest informe, doncs, intenta traslladar a l’esfera política la conveniència de recuperar les arrels del Poble Valencià. I ho haurà de fer mitjançant actuacions legítimes que restauren dècades d’ofenses: actuacions que, d’altra banda, són generalment practicades per tots els pobles.

Tercer. La Divisió Cultural –sector ètic–, inscrita en Afligits Anònims té notícies d’una proposició anterior a la que suggereix aquest document. Proposta consistent a adjudicar la via esmentada a García Lorca.

Quart. Així mateix, aquesta Agència no dubta a reconéixer els mèrits del poeta granadí, no obstant prefereix agranar pro domo mea. És aquesta última activitat simbolitzada per la granera, la que aconsella honorar el panteó propi.

Cinquè (o quint?) El Poble Valencià bivaqueja en un estat polític que ha elevat als altars simbòlics models pertanyents a latituds alienes. Tergiversació que obliga a redreçar distorsions i a guarir sacrificis. Elements aquests destinats a sostraure voluntats i a deportar adscripcions psíquiques.

Aquesta és, d’acord amb els estatuts de l’espia, una labor que faig des del sentiment. O dit d’una altra manera, de grato animo et libenter.

Agent secret PI (3,14 etc.), amb llicència per a pensar.

V. M. i M.

València, 15 de juny del 2016

¿Pagar sense sucar?
23.11.2021 | 2.59
A Sense categoria
Jo denuncie
17.07.2016 | 2.15
Pentina’t, Espanya!!
17.06.2018 | 6.31

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.