Moreno i companyia

Coses dels Moreno

24 d'abril de 2016
0 comentaris

Colúmbrets Islands

Colúmbrets Islands

El polític feia mesos que estava barallat amb Morfeu. La pèrdua del sistema financer autòcton i les pressions que practicava l’Altiplà li impedien cloure els nit rere nit. Aquell matí de primavera la secretària va obrir amb prudència la porta del despatx i anuncià:

–L’assessor d’economia demana per vosté.

–Diga-li que passe.

Es tractava d’un cadell acabat d’eixir de la facultat. Els faldons de la camisa per fora dels texans i un somriure radiant als llavis. Li va xocar la mà que li oferí el conseller tot dient-li.

–Tinc la solució a tots els problemes que ens malcoren.

El titular, escèptic, no sabia si podia prendre-s’ho com una ocurrència pròpia de l’ímpetu juvenil. Tanmateix, encara que l’entusiasme del xicot fóra fruit de la inexperiència, decidí escoltar quina era la formula màgica que proposava.

–Avant –digué esbossant un simulacre d’alegria. L’assessor, dret, amb les mans refermades sobre el cantó de la taula ho amollà.

–En vista de les penúries que passem en aquest país nostre, propose declarar zona franca l’arxipèlag que tenim davant d’Orpesa.

El conseller va arrufar el nas però no desestimà la idea d’immediat. Almenys no era una bogeria absoluta. Barrinava els efectes que la materialització d’aquell projecte podia du. El xic, animat en veure que el cap de la Conselleria no feia oposició verbal, continuà:

–Oficialment, situarem la seu en l’Ophiusa, que és la més gran de les illes, i convertirem l’antic far en el símbol de la Banca Pública. El logotip serà una síntesi entre l’escorpí i la sargantana que, com vosté sap, senyoreja les penyes. Ho tinc tot pensat.

–Ja veig que ho has meditat profundament. Però què hi podem guanyar?

–En primer lloc, atraurem fortunes que només hauran de pagar un 10% d’impostos que recaptarà la Tresoreria. Amb eixe deu per cent en tenim de sobres per a estendre la plataforma ferroviària que unirà Alacant i Perpinyà, tant per a combois de mercaderies com de viatgers. I ho podem fer en menys d’un any. Pense que a la nostra agricultura i a la nostra indústria els cal una via ràpida cap a Europa. I n’hi ha més. Alliberarem de peatge l’autopista. Atendrem tots els casos de dependència amb generositat. Posarem en funcionament uns mitjans públics que dignifiquen el poble mut i silenciat. Augmentarem les pensions…

–I de quina manera legitimarem eixos ingressos? –interrompé l’Honorable.

–Ho tinc previst: he contactat amb un parell de llicenciats de Belles Arts que produiran quadres i escultures de Luis de Felipe i de Ripollés. Exhibirem les obres en els museus d’art contemporani i comprarem tres o quatre crítics que situaran les peces en el primer pla del panorama artístic. A través de simulacres i ficcions amb els materials inclassificables i grotescos blanquejarem tots els milions d’euros que ens són absolutament necessaris.

El conseller s’havia quedat abaltit en un moment indeterminat del sojorn. Llostrejava quan es deixondí. El descans mai era complet. El càrrec que jurà acomplir era de màxima responsabilitat perquè en les seues capacitats residia el benestar del poble el qual servia. Però tot i estar acostumat a patir malsons, aquell despertar no li produí el mal de cap de sempre. Com sol passar, havia oblidat el somni. Bé; no del tot, no sabia per què la ment retenia un nom enigmàtic. Colúmbrets Islands.

V. M. i M.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.