Moreno i companyia

Coses dels Moreno

13 d'abril de 2016
0 comentaris

Endevinalla equinoccial

No puc evitar-ho. Sóc atractiu, encisador, eficaç i multimilionari. Alguns han fet càlculs sobre quants milions tinc. Uns han dit que 400, uns altres 450. I els més generosos me n’adjudiquen 500. Però en vull més. No me n’afartaré mai prou.

Com a gran potentat, amague els orígens que han generat la meua fortuna així com la imposició manu militari o legislació pro domo mea. A més a més, sóc fanfarró, pinxo i prepotent (el lector pot pensar en Cristiano Ronaldo, però l’erraria).

Alguns han arribat a diagnosticar-me un sentit de superioritat i de xenofòbia congènita que no m’afecta i que no altera el meu comportament de mascle alfa.

També solen dir de mi que sóc cruel i que no conec la compassió amb els dèbils. I és ben deveres: me’ls berene sense pietat fent ús dels meus poders omnímodes.

Els més perspicaços opinen que tinc una ambició de domini sense límits; però controle exhaustivament tots els aparells de difusió. Eixa és la raó per la qual els qui gosen alçar-me la veu queden marginats i a l’ombra: invisibles i desactivats.

Tinc franquícies en quasi tot un continent, però, tal com vaig, la meua riquesa s’incrementarà de manera substancial, ja que envairé l’espai de l’estat més important del món.

No he respectat mai els drets naturals dels altres, qüestió que no em lleva la son perquè no em crea remordiments: em limite a humiliar-los en tot moment i circumstància.

Encara que la meua jactància m’impedeix tindre consciència, hi ha qui em considera intolerant, intransigent i implacable, adjectius que em rellisquen i que em passe per baix cama.

Abans de posar-se de moda la semiòtica vaig ser capaç de transformar un desastre naval en una armada invencible.

En fi, els meus enemics diuen que, comparats els efectes corrosius, el salfumant és una beguda innòcua i digestiva.

Per últim, diré que aquesta endevinalla no pertany a l’àmbit de la confessió, sinó al regne de la vanaglòria. L’he escrita com un homenatge a la vanitat insensible (nota 1).

Nota 1: la solució a l’enigma és una opció lliure. Cadascú pot triar la que més li agrade.

V. M. i M.

Pardiez! Alta traición!!
29.09.2016 | 9.09
L’illa de les sirenes
17.02.2016 | 6.31
Endevinalla equinoccial
13.04.2016 | 12.42

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.