Moreno i companyia

Globalització: l’enigma pervers

El fet de confessar ignoràncies no crec que comporte una penitència excessiva. M’acuse, doncs, de no tindre ni idea d’això que els entesos denominen macroeconomia. Però observe el meu entorn amb ulls de xoriguer.  Ah, també llig, veig i sent el que els mèdia ofereixen a la ciutadania.

És a través d’eixes fonts mediàtiques que m’arriben exaltacions i bondats de l’obertura de mercats i altres tecnicismes propis dels experts en la matèria. I què puc dir de la globalització, anunciada com el paradigma salvífic que hauria de solucionar els problemes del món?

Des de la meua modesta i personal visió, la xarxa que domina el planeta amb l’aquiescència de la política –occidental, incloent-hi la gran Rússia–, no ha complit el que semblava ser una promesa de prosperitat. Tot el contrari: s’ha reduït el nombre dels poderosos i ha augmentat la indigència i la fam de la immensa majoria de la humanitat. És a dir, en la crisi que ens ofega, suren els de sempre, sense que els de la classe política entonen el mea culpa corresponent. Ells en són els responsables. Llevat que, en bona veritat, la seua missió consistisca a afavorir els que s’escudellen els talls més bons i deixen les remàstegues –misèria pura– per a la massa patidora.

Tampoc no sabria enumerar les causes que impel·leixen la política a permetre drames greus i a estimular el pauperisme en el segle XXI.  Només crec que la gent, burlada  i castigada per la insensible conducta d’una elit cobdiciosa, pot traure el geni i pegar un colp de puny sobre la taula. Una taula on els tafurs juguen una partida amb les cartes marcades.

De manera que la tan desitjada i ponderada globalització, a més d’arruïnar el primer i el tercer món (per cert, on i quin és el segon?), liqua identitats i genera sacrificis a les persones més vulnerables.

Per totes aquestes raons, pregunte: quina és la gràcia i la conveniència del sistema en què vivim submergits? Si alcem el cap, vindrà el Butoni?

València, 23 de febrer del 2107

V. M. i M.