tempus fugit

El gran mural d’un carismàtic sideri viatger presideix un dels indrets del dominical mercat de vell a Es Freginal de Maó. Nombrosa gent fidels a la tradició de mercadejar i fer, alhora, una trobada social beneficiosa i enriquidora si més no per a la salut mental, passeja amunt i avall mirant i comprant la munió d’objectes, inversemblants alguns, oferts damunt d’improvisats taulells que sostenen cavallets plegables o, arran del terra i així, grans i petits, venedors i compradors passem el matí que cada diumenge de l’any ens dóna, si bé de gust d’anar-hi, la celebració de la gangària, i uns tornaran a casa més carregats i altres menys i, si tant de bo, cap torna tal qual ha vingut voldrà dir que ha aprofitat el matí i, tanmateix, la persona que no es fira, més aviat serà perquè estarà avorrida i farta de tot, la qual cosa no vol dir que no tingui la necessitat de l’esbarjo que la fa sortir de les quatre partes de casa per anar al lloc on sempre sap que hi trobarà gernació fent activitat entre xerrameques rialles i perquè no, donada la conjuntura actual, alguna mala cara com a conseqüència d’estar colpida per la brutal crisi espoliadora de benestar dels uns més que dels altres.