Togo no tindrà els millors futbolistes del Mundial però té la Miss més bonica. Com a mínim així ho ha considerat el jurat -no hi era l’Ansón!- de Miss Mundial 2006 que ha escollit a Edwige Madze Badacku com la més bella de les 32 finalistes en un certamen on s’hi ha presentat 1500 noies.
Guanyar la Lliga – si no és que la guanyes a l’últim minut estil Tenerife o penal de Djukic- és com quan et fa un regal la teva parella el dia del teu aniversari: fa molta il·lusió però sabies segur que cauria alguna cosa. És una felicitat quotidiana. Rutinària. La Champions és un altre rollo.
No marxis Florentino, encara no. Quan era petit tenia por dels monstres i després me’n reia mentre els col·leccionava de peluix. De més gran vaig tenir por dels sers superiors que governaven el Madrid mentre jo caminava pel desert amb Gaspart portant el mapa. Però ara m’agradava poder tornar a riure de les antigues pors.
No tinc ni un duro. Si en tingués tres o quatre cuidaria les meves inversions i, en conseqüència, mai seria accionista de l’Espanyol. Que voleu que us digui, sóc català. Tot i així, si algú m’hagués cedit el vot a l’assemblea d’ahir hauria fet l’al·legat més contundent a favor de Dani Sánchez Llibre. Què voleu
Sí, ja ho sé, els culers mai estem contents. Forma part de la nostra idiosincràsia particular. Ara que ho guanyem tot noto un buit en el meu interior: on ha queda’t l’emoció? On són aquells cucs que m’okupaven l’estómac abans dels partits? Tot això s’ha perdut amb 13 partits guanyats en una ratxa que sembla
La Selección Española és potser l’equip més trist del planeta. Ja ho diu tot que la Federació es vegi obligada a promocionar-la amb el lema El equipo de todos. Senyal que és l’equip de casi ningú. Per no ser, no és ni l’equip dels seus propis jugadors. Avui l’Oleguer ha anat de colònies. I també
Em té una mica al·lucinat veure com s’ha creat una notícia del no res amb el tema de l’Oleguer i la selecció espanyola. Qui conegui mínimament a l’Oleguer sap perfectament com pensa i no crec que haguem d’anar demanant mostres de compromís dia rere dia. Em sembla asfixiant. Tots l’hem escoltat parlar clar i català sobre
Fa uns anys, quan els culers viviem atravessant el desert conduits per Gaspar i els 40 lladres, m’aixecava cada nit veient la cara de Florentino Pérez. Als barcelonistes acomplexats ens semblava un ser infalible, un abusananos amb posat de gentelman al que era impossible vencer. Veiem un futur molt blanc i per tant molt negre. I mira
Valdano va dir un dia que Romario era un jugador de dibuixos animats. Des d’ahir que jo busco com definir a Ronaldinho i no aconsegueixo trobar-hi cap símil. El guanyador de la Pilota d’Or fa coses que ni els guionistes de Oliver y Bengi podrien imaginar. Ni el FIFA, ni ProEvolution Soccer ni cap dels
La gent que parla de George Best diu que podria haver estat el millor de tots els temps. Sense dubte és un d’aquells jugadors que em fa lamentar-me de no haver nascut abans per poder gaudir-lo. Avui ha mort després de patir l’agonia que massa sovint acompanya als que han viscut la vida al límit. En
Deia el gran Gary Lineker que el futbol és un joc de onze contra onze on sempre guanya Alemanya 1-0. És cert que de vegades el futbol sembla inamovible i es manifesta amb frases com "la lliga es cosa de dos" i amb fets com que els mundials sempre els guanyen els Brasil, Argentina, Italià o
El president del RCD Espanyol és un expert ploramiques. Resulta que el Barça va signar un acord amb la Conselleria de Turisme per promocionar el nom de Catalunya pel món durant la pretemporada. Li va faltar temps al senyor de les escopinyes per reclamar i ara li han donat 100.000 euros dels diners dels catalans,
Ja tenim llibre per aquest Sant Jordi. Es diu Relats de futbol i fa molt bona pinta. Sens dubte se sumarà a la meva col·lecció de llibres futboleros perquè, a banda de semblar divertit, els beneficis que s’obtinguin de les ventes es destinaran a la lluita contra a malaltia del ‘noma’ que afecta a nens
Hi ha històries de futbol que et deixen al·lucinat i a les que cal retre homenatge. Una d’aquestes és la dels jugadors del Start de Kiev que l’any 1942 van ser afussellats pel nazis per mantenir la seva dignitat. Vaig conèixer aquesta història perquè Eduardo Galeano la citava en llibre que recomano en el primer
Aquesta tarda he estat repassant l’anuari de la Lliga editat pel Marca. A banda de ser un totxo que espanta i d’estar ple d’avorrides estadístiques d’aquestes que sempre estan per trencar-se, com a friki que sóc m’ha interessat veure quins jugadors no podran optar mai a la Pilota d’Or per tenir noms cutres. Com qualsevol