El títol no és cap intent de colar propaganda satànica capgirada, són els gols que ha marcat Romario. Com a mínim els que diu ell que ha marcat. Els periodistes que són de lletres -radicalment de lletres- i no s?esforcen a comptar, accepten la proximitat de la xifra mítica. Els que s?han esforçat a tirar
El futbol és així (de cabró). Als 20 minuts et veus amb un 0-1, jugant amb superioritat, un home més al camp i a punt de xutar un penal. Al minut 90 has perdut 2-1 i has acabat el partit amb 9 jugadors. Mala llet. No passa res. Què és un partit a Sevilla davant
Mira que m?agrada rajar del Madrid, però em quedo curt comparat amb Ramon Calderón. Aquest home és el meu ídol. No sé si ha fet les darreres declaracions tornant d?una farra amb Robinho amb quatre gin-tònics de més o si s?aplica la llei ?por lo que me queda en el convento??. Sigui com sigui, m?està
El Barça ja és al Japó per guanyar el Mundial de clubs. Això del mundialet -en diminutiu- ho deixem per si perdem. A l’altra banda del món espero que es repetiran les imatges impagables dels nipons amb estelades cantant l?himne del Barça amb un català de Berga i cridant uh, uh, Oleguer! Però de totes
A falta de futbol, premis. Setmana lletja pels futbolers. Sense Champions, sense ni una trista eliminatòria de Copa i amb un partit el dissabte però la mirada posada al dimarts. I com que no corre la pilota -i d?alguna cosa hem de parlar- el tema del moment són el guardons individuals. A banda de l?abans
M?he estat recuperant durant dos dies d?una forta deshidratació. El joc del Barça i, sobretot, el gol de Ronaldinho em van provocar tanta baba que una mica més i m?hi quedo. Encara convalescent de tanta alegria, ahir veig una imatge d?un defensa amb la pilota d?or. No era Baresi, Maldini o Koeman… era un madridista
Avui juguen el Man United i el Cèltic a The Paradise. Si algú segueix el bloc des de fa temps ja sabrà de la meva evident ‘celticofilia’ i que aquest club d?irlandesos de Glasgow és el segon a la llista dels meus equips mésmillorspreferits (ep! a uns quants anys llum de distància del Barça). Però
Setmana plena de temes color blaugrana i jo amb el bloc oblidat. Puta feina, que diu en Matew Tree. Caca, pedo, culo, pis. Tinc moltes coses a dir i passo d?escriure un post de 10.000 caràcters, per tant, deixo píndoles concentrades sobre els afers més destacats d’aquesta setmana del 13 de novembre de l?any 4
Com que l?Arsenal no para de robar-nos les perles de la cantera (Cesc i Fran), nosaltres, que som molt xulos, hem comprat la cantera de l?Arsenal. Però no us enganyeu: com en el mític cas Manolo Hierro / Fernando Hierro de Nuñez, ens hem quedat la de l?Arsenal argentí i no la de l?Arsenal londinenc.
Gràcies a la web de l?As ?sí, confesso que llegeixo el web de l?As- he descobert una d’aquelles històries romàntiques del futbol que em posen tou. Resulta que quan la família Glazer -multimilionaris nord americans- van comprar el Manchester United, un grup d’aficionats dels Reds que van veure com els prenien el club del seu
Sé que és lleig. Sé que algun dia ens tocarà patir a nosaltres i em farà ràbia que ens ho facin. Sé que el discurs políticament correcte ho desaconsella. Però, cony, jo sempre he animat a dos equips: al Barça i a l?equip que jugui contra el Madrid, i ara que visc en plena orgia
Queden poques hores perquè finalitzi el mercat de fitxatges i Saviola continua sent jugador del Barça. Sé que a la grada del Camp Nou hi ha molts fans del Conejo però jo no sóc d?aquesta tropa. El pibito em sembla un jugador incòmode tàcticament, mediocre i, el pitjor, un personatge que anteposa el caler a
Perdre la final de la Supercopa d?Europa és dur. I fa més mal si és contra el Sevilla i jugant malament. Però l?espina d?una derrota te la treus quan aconsegueixes aixecar aquella copa que se t?ha escapat i, el millor de perdre una Supercopa, és que cal tornar a guanyar la Champions per poder-nos treure
Tenint en compte que la Supercopa espanyola era un pur tràmit, m?atreveixo a afirmar que avui comença la temporada. Comença sense estadi de futbol, amb públic de gala i en comptes de pilota es juga amb unes boles que s?obren com un regal del Kinder Sorpresa. Per fi torna la Champions. Per fi queden enrere
La capacitat del RCD Espanyol per fer el ridícul és il·limitada. Des del president del club fins al taxista fanàtic, la densitat de freaks és elevadíssima i les notícies que generen converteixen els minuts informatius dels pericos en la reedició de Los pallasos de la tele. La darrera estrella del circ es diu Pedro Tomás. Senyors