Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
No marxis Florentino, encara no. Quan era petit tenia por dels monstres i després me’n reia mentre els col·leccionava de peluix. De més gran vaig tenir por dels sers superiors que governaven el Madrid mentre jo caminava pel desert amb Gaspart portant el mapa. Però ara m’agradava poder tornar a riure de les antigues pors. No te’n vagis encara Floren. Queda’t per compartir algunes rialles més.
Sergi Pàmies sempre diu que Florentino era la portera de Nuñez i, si se’m permet, amb un pelotazo per exercir com a tal. Però no ens enganyem, tots hem sigut Florentino en la intimitat alguna vegada. Jo mateix, jugant al FIFA, vaig fer un equip on Toti jugava de lateral dret i Lampard de central. I el problema és que a la Playstation funciona i algun il·lús pot creure que els títol poden guanyar-se de la mateixa manera. Florentino no és només la portera de Nuñez: és el Willy Wonka del futbol, un Peter Pan milionari que col·lecciona les joguines que vol i que creu que el futbol viu amb les mateixes lleis que el País de Mai Més.
El fracàs de Florentino és el fracàs d’un somiador que embolcallava la seva dèria per col·leccionar galàctics sota estranyes estratègies de marxandatge on era més important vendre samarretes que fer entrar la piloteta. Floren era això: un col·leccionista de samarretes. Un president al que li agraden més els noms que els futbolistes i el futbol. El constructor seriós i racional que jugava al Monopoli amb un club de futbol.
Ha marxat. S’ha despertat suat i cabrejat del malson en què s’havia convertit el seu somni evangelitzador del madridisme. Ja no queden diners del pelotazo i les seves joguines han demostrat ser egoistes passotes i deslleials. Per sort deixa un equip trencat, sense rumb, amb una nòmina de salaris que més galàctica és astronòmica i que s’encamina irremeiablement cap al tercer any sense títols. Confio que els que vinguin siguin iguals o pitjors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nosaltres, per experiència, ho sabem: encara no han tocat fons.
Els quatre anys sense guanyar res no els hi treu ningú (us sona això) i ja veurem si no ho allarguen a un cinqué i tot (sempre han de ser més!!). Sigui com sigui, no dubteu que revifaran i ens tornaran a emprenyar, però mentres tant, disfrutem-ho!!!!
Per què puga entrar el Cruyff del Reial Madrid, es a dir, Del Bosque o similar i puga fracassar.
Fins que no tornen a governar els seus madridistes de la estrema dreta pepera, i axí puga esdevenir i veure com és reflecteix a les espanyes que quand el Real Madrid va mal, Espanya va pitjor, en general i puguen penetrar i estar mes oberts a les difamacions i calumnies de l’extrema dreta per desfogar-se.