Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Algunes d’aquestes seleccions són països futbolísticament desconeguts però que tenen grans jugadors. Veure a Drogba, Karimi, Kewel, Shevchenko o al jove i prometedor equip suïs justifica posar la tele per veure el Mundial. Però encara està més justificat veure a Togo o Trinitat i Tobago on deuen viure en la festa permanent des que han aconseguit la classificació.
Com que als catalans només ens deixen jugar patxangues nadalenques, quan arriben els estius mundialistes hem de cedir un bocinet del nostre cor a alguna de les 36 seleccions que competeixen. Tenint en compte que Trinitat i Tobago està entrenada per l’exmadridista Leo Beenhakker, la meva escollida és Togo, un petit país de la costa atlàntica africana que va aconseguir deixar fora a la potent Senegal en la fase de classificació.
A veure si s’apunta més gent a animar a Togo. Jo, com a mínim, m’esforçaré ajudar-los a guanyar el proper Mundial… ni que sigui a la meva Play Station.
PD. A l’equip de Togo els anomenen Gavilanes… la broma és fàcil.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo en l’últim mundial anava amb Corea i Senegal. Corea perquè em va fer molta gràcia el que tu anomenes "estat permanent de festa" que es vivia en aquell país, on cada vegada que jugava la seva selecció sortien milions de persones al carrer vestides de vermell. I no cal dir que me’n vaig elegrar molt quan van eliminar a Espanya i em va saber molt de greu que al final només quedessin quarts. Amb Senegal, doncs també una mica perquè em va fer gràcia que guanyessin a França al primer partit.
Per aquest mundial ja he decidit que continuaré amb Corea i també amb Austràlia. Mundial darrera mundial, hem vist com Austràlia quedava primera amb diferència d’Oceania però després havia de jugar una repesca contra un equip d’Amèrica del Sud, que sempre guanyava aquest últim, per tant, estic content que per una vegada hagin guanyat els australians i un país on no sembla que hi ha massa tradició futbolística (a no ser que sigui futbol australià) estigui al mundial.
Això no vol dir que quan el mundial estigui més a prop o ja hagi començat no hi hagi algun altre equip que em faci gràcia o em cridi l’atenció i em converteixi en simpatitzant seu.
Això de no tenir selecció pròpia al mundial, fa que cada vegada poguem escollir uns equips segons els nostres gustos o curiositats i convertir-nos en els més fidels seguidors seus, i fins i tot anar-los canviant.
No està tant malament, tenint en compte que els seguidors d’alguns equips han de veure un mundial i un altre com després de passar-se mesos dient que tenen el millor equip de la història, tornen a fer el ridícul com sempre.
Si, en tenim molts!!!! Els que per desgràcia no podem veure el nostre pais jugant a cap campionat del món tenim l´opció d´anar sempre amb el que juga contra aquell que ens prohibeix ser-hi. Per tant, en tenim moltes de seleccions. Sense anar més lluny, ahir hauria canviat una victòria d´Eslovàquia per 4-0 per la victòria del Barça de demà passat.
–