Diari d'un Culer

Em té una mica al·lucinat veure com s’ha creat una notícia del no res amb el tema de l’Oleguer i la selecció espanyola. Qui conegui mínimament a l’Oleguer sap perfectament com pensa i no crec que haguem d’anar demanant mostres de compromís dia rere dia. Em sembla asfixiant. Tots l’hem escoltat parlar clar i català sobre molts temes però encara no ha dit mai si anirà o deixarà d’anar amb la selecció espanyola. Això sí, a l’hora de fer safareig sobre el tema s’hi apunta tothom.

I és curiós perquè no sorgeix el mateix debat amb altres jugadors com, per exemple, l’Asier Del Horno o el Víctor Valdès -que s’ha mostrat en públic lluint una estelada-. A cap d’aquests jugadors ningú els ha preguntat en roda de premsa si dirien sí o no a la convocatòria del seleccionador espanyol. Per aquest motiu seria interessant saber qui va començar a fer bullir el caldo gros amb el tema Oleguer quan ni tan sols havien escrit el seu nom en cap  llista de l’espanyola.

Em sembla evident que si l’Oleguer opta per anar amb la selecció no serà perquè se senti espanyol ni perquè vulgui més calés. I si decideix acudir a la concentració de Las Rozas, tampoc serà el primer independentista de l’Estat que decideix posar-se la samarreta espanyola. La trista història de la selección està plena de catalans i de bascos poc amants de la rojigualda. Fins i tot alguns, en penjar les botes, han tingut responsabilitats polítiques a partits  poc sospitosos de ser espanyols com Herri Batasuna.

Passi el que passi em continuaré traient el barret cada cop que l’Oleguer faci alguna acció o mostra de compromís cap al país i cap a la gent. Me’l trec davant seu que és un personatge públic i me’l trec pels milers de persones anònimes que també ho fan. I a tots els que exigeixen que els altres siguin `herois’ els demano -molt humilment- que en comptes de crear ídols incorruptes ens posem a treballar. Hi ha feina per tothom i, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!