Diari d'un Culer

Valdano va dir un dia que Romario era un jugador de dibuixos animats. Des d’ahir que jo busco com definir a Ronaldinho i no aconsegueixo trobar-hi cap símil. El guanyador de la Pilota d’Or fa coses que ni els guionistes de Oliver y Bengi podrien imaginar. Ni el FIFA, ni ProEvolution Soccer ni cap dels jocs de vídeoconsola que tant agraden al `gauchu’ s’aproximen als les filigranes del crac brasiler. Galàctic, mag, astre, malabarista… tot se’m fa pobre davant del repertori tècnic del 10 del Barça. Ronaldinho és senzillament Ronaldinho. Inimitable, indescriptible i, segurament, inigualable. Gràcies per jugar al Barça.

Vaig escriure en aquest mateix bloc que a Ronaldinho calia lligar-lo no fins al 2010 sinó fins al 2030 quan un grapat de comentaristes i tertulians -gent d’aquesta que en sap tantíssim de futbol- es qüestionaven la renovació del brasiler. Són els mateixos que ahir s’omplien la boca de lloances.

El cert és que quan el destí -i perquè no dir-ho, els calés i les negociacions- fan que un jugador com aquest es vesteixi la samarreta del teu equip val la pena mimar-lo. Perquè la salsa del futbol, més enllà dels 4-3-3, els 5-3-2 o el 4-4-3, és haver d’anar al camp amb la baieta per recollir la baba que cau quan algú et regala una elàstica, un barret, una croqueta o una cua de vaca. I Ronaldinho no sap jugar al futbol si no és fent constantment aquests regals a la grada. Té tot el repertori inventat i aconsegueix sumar-hi coses que la resta no podem ni imaginar.

D’aquí a uns anys, estic segur que recordarem i valorarem la sort que varem tenir en gaudir cada diumenge amb Ronaldinho. La immensa sort que varem tenir de poder-nos aixecar a aplaudir-lo amb ell vestint la nostra samarreta. Felicitats al Pilota d’Or 2005 i, sobretot, moltes gràcies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!