Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Guanyar la Lliga – si no és que la guanyes a l’últim minut estil Tenerife o penal de Djukic- és com quan et fa un regal la teva parella el dia del teu aniversari: fa molta il·lusió però sabies segur que cauria alguna cosa. És una felicitat quotidiana. Rutinària. La Champions és un altre rollo. És aquell viatge que sempre has volgut fer i que un dia, per sorpresa, algú et regala sense motiu aparent. És quelcom excepcional. I en aquest impàs estem els culers ara. Amb la calculadora ja fem números per saber quan anem a Canaletes amb la Lliga però al cor tenim la il·lusió que aquest any ens regalin una Champions. És quedar-nos amb la felicitat rutinària -boníssima!- o sumar-hi la sorpresa excepcional -un somni!-.
I és que després de viure en mig de les turbulències d’una eliminatòria contra el Chelsea, els culers estem situats en el més absolut oasi. Tranquil·litat a la lliga i rival assequible a la Champions. Només la visita del Madrid -sempre fa il·lusió- i les lesions fan trontollar la confiança d’aquells culers més porucs que viuen la temporada amb l’anus apretadet tot i portar més de 10 punts de marge.
A Lisboa
Avui dilluns m’han trucat del RACC. Ja tinc la reserva feta per anar a Lisboa. M’ha tocat anar amb els lladres perquè, estranyament, és més econòmic el desplaçament oficial que muntar-m’ho pel meu compte. Bé, no tan estrany si tenim en compte que només hi ha una companyia de low cost que voli a Lisboa des de Barcelona. Si sumem aquesta manca de competència al fet que Vueling és dels Lara -que no els veig interessats en facilitar el desplaçament culer- ha provocat que els vols a la capital de Portugal hagin multiplicat el seu preu de forma al·lucinant.
El que més m’ha cabrejat és que ser soci del Barça no em representa cap benefici a l’hora de viatjar amb el RACC. Normalment hi ha un descompte d’un trist 5% per a socis culers i membres del RACC però resulta que en viatges de Champions tothom és igual mentre porti la la pasta pel davant. És l’enèsima cutrada i falta de respecte pels socis i ja m’he queixat a l’Oficina d’Atenció al Barcelonista.
Pd. Aquest diumenge aquest bloc va fer un any. Estic molt malalt. M’he passat un any escrivint periòdicament sobre el Barça per pur fanatisme culer, sense cobrar un duro. Està clar que en trec el benefici d’estalviar-me un psicoanalista que em tracti la malaltia abans que em converteixi en un Gaspar qualsevol i hagi de medicar-me per veure el Barça. Val a dir que podria fer el comentari cutre-supersticiós-aramisfuster de dir que el meu Bloc està portant sort al Barça. No ho faré perquè encara em queda un mínim de racionalitat al cervell i sé que si continuo amb això algun dia em tocarà escriure des del fangar de les derrotes. Però esperem que sigui d’aquí a molts anys.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs primer de tot, per molts anys per aquest primer aniversari. Realment t´ho estàs “currant” i està molt bé que tinguem un lloc on contrestar opinions sobre el nostre club partint de la base dels teus comentaris.
Tot i que el símil està força bé, no acabo d´estar del tot d´acord amb que guanyar la lliga sigui un regal esperat. És evident que la guanyarem aquest any (jo fa setmanes que aposto perqué serà a casa contra el Cádiz) però això no treu ni un punt d´il.lusió. Recordo que la primera lliga que vaig veure guanyar jo tenia 10 anys i la segona 20. Cada any passava alguna cosa, o ens lesionaven el crack de torn, o ens segrestaven en Quini o teniem un equip de pa sucat amb oli, no hi havia manera de guanyar mai i quan tocava, la bogeria era total. Ara, per sort, guanyem molt més sovint, i que duri, però ho hem de valorar justament. Guanyar la lliga costa molt, encara que aquest any no ho sembli i ens hem de tornar bojos de contents, encara que no sigui per sorpresa.
Guanyar la Champions…….ja és com aquell acudit del que li agrada jugar al poker i perdre………
Aviam Adrianinho, tu que en saps d’això…
Com podriem fer perquè quan celebrem els títols la massa culé cridi CAMPIONS, en comptes de CAMPEONES? La sonoritat de campeones sempre ofega els que criden campions, es un problema fonètic 🙂
només se m’acut algo que vai llegir en un forum. Amb la musica de Michel, michel, miche,,,, de fa uns anys…
posar-hi,. CAMPI, CAMPI, CAMPI, CAMPIONS, CAMPIOOONS, CAMPIOOOOONS,
aviam si mos en sortim.
Continua amb el bloc, fa temps que el segueixo però no havia postejat mai (fins ahir, que no es va gravar el comentari 🙁 )
S’ha d’anar per la Champions. No aconseguir-la seria un daltabaix. Jo a lliga a les últimes jornades posaria a Jorquera i Maxi,a veure si valen, i donaria oportunitats a Peña (sobretot), dos Santos, Rodri, Dani Fernández, Cristian…
Jordi