Aquestes municipals han deixat uns resultats molt bons per al PSC quant a ampliació de majories absolutes, manteniment de velles alcaldies i conquesta de noves, etc. En la immensa majoria de casos, amb molt menys suport electoral real han obtingut més poder. Ara són un gegant de l’Administració, una d’aquelles multinacionals que creuen que s’ho poden menjar tot. Però per sort en democràcia les "multinacionals" es fan i es desfan a partir de vots, i aquí és on el gegant s’adona que té els peus de fang. Però això no és el pitjor. El pitjor és la tendència, una tendència a la baixa en vots absoluts que no es tornarà a posar a prova, com a mínim, fins a les properes eleccions al Congrés de l’Estat, que si no s’avancen seran al març de 2008. Fins aleshores, serà imparable el procés de presa de consciència d’una sola idea: els socialistes tenen massa poder.
El poder desgasta, i el gest de Jordi Portabella a Barcelona és un dels més intel·ligents que hi ha hagut darrerament. Esquerra no ha tingut uns bons resultats i quedar-se a l’oposició és una cura d’humilitat que l’elector ha demanat. Quan l’alternativa de govern és sòlida i el canvi es produeix amb una alta participació, ser al govern té sentit; però si has perdut vots quan l’adversari s’ha desgastat és que has d’anar a l’oposició. Això val per a Barcelona i per molts altres llocs on ERC ha estat donant suport a un projecte socialista que està esgotat, que genera abstenció a cabassos i que demana un canvi de debò.
Deia l’altre dia que comença el contraatac, i un dels contraatacs consisteix a fer un pas enrere per agafar embranzida. Si no m’equivoco, el cas de Portabella no serà el darrer. I si no m’equivoco, Esquerra tampoc s’equivocarà. Amb una participació tan baixa arreu, alguna cosa està fent crisi i els partits han de donar una resposta. Portabella ha fet un gest que l’honora i que serà el principi de la remuntada, una remuntada que potser el portarà a no ser mai més alcaldable per Barcelona, pero que podria dur-lo a ser presidenciable de la Generalitat.
Precisament ahir quan vaig llegir a vilaweb les intencions de Portabella vaig pensar en el “contraatac” que anunciaves… El canvi CiU-ERC sobiranista a Barcelona encara no és possible, però evidentment ha de començar a haver-hi moviments perquè quedar-se igual seria conformisme i acomodació.
Això, Xavier, que no t’equivoquis quan dius que "Esquerra tampoc no s’equivocarà". Jo no n’estic tant segur, però espero que la cúpula republicana hagi entès el què passa, i perquè els resultats de diumenge van ser tant tristos per a ERC. De tota manera, el gest de Portabella no sé si l’honora o no… però no l’ha fet pas en clau de país, sinó en clau de carrera personal. Ara tampoc no siguem hipòcrites i reconeguem-ho.
Salut!