Que
La Vanguardia valori positivament Carod era una cosa impensable fins ara. Qui vulgui desqualificar ERC per falta d’experiència en el Govern cada cop ho té més magre. Qui ho vulgui fer pel seu radicalisme i confrontació, cada cop ho té més magre. Esquerra està seguint impecablement el full de ruta d’esgotar totes les vies d’entesa i de posar en evidència l’Estat, i en aquest camí, tard o d’hora, el reconeixement arribarà. Ara mateix, és molt més radical Iceta afirmant que el dret d’autodeterminació és una collonada. Ara mateix, si el país comença a estar cansat d’algun nacionalisme és de l’espanyol. I aquesta feina de construir complicitats amb els mitjans sense renunciar a l’estat propi es fa molt millor des del govern, marcant l’agenda política.
A
Tribuna Catalana es fa balanç del viatge de Carod a l’Índia i es diu: "
en tots els actes en què va participar el vicepresident, la senyera hi
va ser present i, a diferència del president Pujol, tots els discursos
van ser únicament i exclusiva en català."
Qui vulgui donar més importància a l’estanquera del cotxe oficial és
lliure de fer-ho, però les coses com són i reconeguem allò que és just
reconèixer.
D’altra banda, fa unes setmanes vaig fer un seguit d’articles força crítics amb el periodista Joan Oliver perquè afirmava que la societat civil estava més desactivada que mai. Ho afirmava per relacionar-ho interessadament amb l’actual govern i per presentar ERC com la gran desmobilitzadora del nacionalisme. Ha calgut esperar una mica, però com que un té memòria, ara és el moment de demanar al Sr. Oliver que llegeixi l’
opinió de Jordi Pujol sobre la mobilització de la societat civil i que s’hi pronunciï. No tindré l’honor que s’hi refereixi en la seva columna diària, però si més no els lectors d’aquest bloc podran comparar opinions.
Continuo amb la meva especial dèria sobre els mitjans: tenim un bon assortit d’espanyolisme tan en castellà com en català (el Periòdico, La Vanguardia, el País, El Mundo, …). Però tenim un imperceptible catalanisme en castellà. Aquest front val la pena que es contempli si volem avançar en el sobiranisme de "pluja fina". Vaig explicar en un comentari en el post que parlaves d’Iceta la meva experiència de la setmana de Carnaval amb una família cstellanoparlant. Estic preocupada pel tema.
La Vanguardia fa espanyolisme. És perillosa. també en Lara Bosch es va erigir en el gran controlador d’ERC perquè havia aconseguit participar en l’adquisició del diari AVUI durant l’anterior legislatura, sent Conseller Primer un gris Bargalló.
Fa molta gràcia,. ara, mitja setmana després, escriure a TC (Sellarès, màxim conseller aulic de Carod des de fa 8 anys, i digital receptor de gairebé tantes subvencions discrecionals del tripartit com les del Triangle, i sense cap tipus de justificació) això de que als actes oficials va lluir la bandera catalana.
A veure, alguna fotografia? Ni una vista a cap mèdia, ni a T.Catalana, amb la nostra bandera. Ni una.
I cada dia, des de la delegacio oficial viatjera s’enviava a BCN i als mèdia cròniques glorioses i fotos dels actes on sempre estava el Sr. Carod. I alguns diaris i digitals les van recollir, gairebe totes. I cap fotografia amb la bandera catalana visible. Ni una. I en canvi si es veien les corbates, el pel del pit, les americanes, i altres utillatges del conseller de la Vicepresidència. Pero bandera catalana, ni una.
Menteix o es veritat el que diu en Sellarès ara? Mentir, en Miquel, en sap molt i des de fa molts anys, i no s’en amaga. Quan li interesa, com la fi justifica el que diu o fa dir, menteix o tergiversa, si cal.
En fi, els fets sempre són més lúcids que les paraules escrites . I mentre no vegem cap fotografia de l’estada a la India amb la bandera catalana, no em crec res del que avui posen i en blogger recull EN NEGRETA, per casualitat.
Potser el blogger creu i té el 100% de fé en el que escriu en Sellarès, i jo no, però no tinc cap inconvenient en admetre-ho QUAN INSERTIN UNA FOTOGRAFIA AMB LA SENYERA PER LA INDIA.
Mentre, excuses de mal pagadors. I ànsies de hooligans.
Les imatges, estem, ja fa dècades, a l’època de les imatges.
I no n’hem vist ni una. Ni amb negreta ni sense negreta, Mir.
Ah, i altres mitjans, de la mateixa o superior credibilitat que Tribuna Sellarès, editorialitzen criticament per l’absència de la nostra bandera en aquesta excursio.
No t’interesa recollir-los, blogger? Però existeixen.
I una darrera reflexió final: si els diaris ABC, o la Vanguardia, etc., estan lloant la "subtil i nova" politica exterior de Carod (te nasos, dir-li subtil a amagar la bandera catalana i ser rebut a un acte oficial amb pancartes dient de "..nuestros amigos españoles" (i hi ha fotos, nois i noies…)), de ben segur de ben segur que no la van ensenyar la bandera catalana, per la India.
I la darrera prova: si no s’en van endur cap. Potser la tindrien a la tintoreria…com molt bé deia l’ex-alcalde de Solsona LLumà quan li exigien l’estanquera durant al Festa Major.
Menys hooliganisme, crec, i més objectivitat i menys informacions no contrastades, primera obligació dels comunicadors, i que no es obligada per als hooligans.