Convindria precisar que, més que indicis de recuperació, allò que pot observar-se és una millora de les condicions que poden impulsar una recuperació. Que aquesta sigui no només pròxima sinó, sobretot, duradora dependrà de les decisions que adoptem. La recuperació no vindrà; en tot cas, la bastirem.
També dependrà, esclar, de la definició que donem a recuperació. Si ens fixem en quatre magnituds macroeconòmiques, podríem donar-la per assolida més ràpidament del que, al meu entendre, convindria. Per a mi, hi haurà recuperació quan:
Hi hagi oportunitats generalitzades de feines no precàries.
Flueixi –raonablement i responsablement– el finançament cap a les empreses i els emprenedors.
S’ofereixi un nivell de prestacions públiques que garanteixi la justícia social.
Es bloquin, des de l’acció regulatòria, aquells mecanismes que afavoreixen la desigualtat estructural.
Les administracions públiques disposin de recursos suficients per a aplicar-los a aquells elements que generen competitivitat i prosperitat (educació, recerca, innovació, internacionalització, infraestructures…).
És probable que hi hagi qui trobi a faltar altres elements, però, sense constatar que es progressa clarament en aquests, jo no gosaria parlar d’una economia en recuperació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!