La cantarella continua: una Catalunya independent patiria una sequera d’inversió estrangera i una fuga d’empreses instal·lades al nostre país. Malgrat alguns titulars de diari, no hi ha dades que ho avalin. Tot són rumors, opinions o estadístiques manipulades. Tanmateix, el rum-rum de fons persisteix. Per què?
Podria haver-hi una explicació simple: és un tema tan llaminer que tothom vol ficar-hi cullerada i el comentari més improvisat es magnifica i se li atorga un valor que va molt més enllà del que realment toca.
Hi ha una altra explicació –potser més complementària que alternativa. Quina és la millor manera d’enfonsar un banc? Ordir un seguit de rumors sobre les seves aparents dificultats. Si s’aconsegueix propagar la idea que el banc no va bé, la reacció d’accionistes i clients és tal que farà que el banc no vagi bé.
¿Podria haver-hi una intenció semblant en el nostre cas? ¿Podria ser que aquestes expressions de dubte sobre la inversió estrangera en el cas d’una Catalunya independent –que, hi insisteixo, no hi ha cap dada que les avali– fossin utilitzades per a provocar justament aquest efecte? Sembrar dubtes falsos sobre la solvència econòmica d’un estat propi i sobre l’aïllament europeu que això generaria, ¿pot tenir la intenció oculta de fer que multinacionals i inversors estrangers comencin a dubtar?
Òbviament, aquesta possibilitat sona a teoria de la conspiració. Tanmateix, ¿no tenim prou indicis que els contraris al dret a decidir es mouen i ja han conspirat per a propagar rumors perjudicials contra el procés i els seus dirigents?
No hauríem de ser fantasiosos i veure fantasmes allà on no n’hi ha, però tampoc no hauríem de ser tan il·lusos de creure que es juga net i que tots els advertiments econòmics contra la independència es basen en actituds nobles i arguments fonamentats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!