El compromís d’avançar cap a una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni és fàcil d’adoptar. El repte de debò és com ho fem, més enllà d’incloure-ho al discurs i a la planificació –pas imprescindible, però insuficient.
Sabem, per exemple, que l’eficiència energètica és un dels camins essencials, que és beneficiós per a les empreses perquè les fa més competitives, que és beneficiós per a la societat perquè redueix les externalitats de l’energia i disminueix la nostra dependència externa… Ara bé, també ens cal que l’eficiència energètica estigui lligada a la innovació i als grups d’innovació, a l’implantació de tecnologies avançades i a les empreses que fabriquen i instal·len aquestes tecnologies, a la disponibilitat de tècnics capacitats i d’inversors amb els recursos necessaris per a assumir els costos inicials…
Afortunadament, tenim iniciatives, tant privades com públiques. Tanmateix, el camí a recórrer és immens. I, per això, hauríem de ser capaços de ser més creatius, més innovadors i més emprenedors en aquest terreny. I no escudar-nos en l’excusa que la solució reclama uns diners que no tenim.
L’octubre del 2012, el Consell Nord-americà per a una Economia Energèticament Eficient publicava un document en què, després d’analitzar experiències concretes, deia: “La miríada de vies en què es promou un ús més intel·ligent de l’energia contribueix a una economia més pròspera que suporta nivells més alts d’ocupació global.”
Ens agradaria que, en uns pocs anys, es pogués escriure el mateix sobre el nostre país. Per aconseguir-ho, a més d’un govern determinat a promoure-ho, necessitem empreses amb ganes d’implicar-s’hi i necessitem un diàleg franc, continuat i fluid entre uns i altres per a fer possibles les idees útils.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!