Massa sovint, quan es parla d’innovació, se’n crea una imatge molt sofisticada, allunyada de les vivències quotidianes de la majoria d’empreses. Per això, convé recordar i retenir quatre obvietats essencials:
1. Si observem bé, trobarem innovació a tot el teixit empresarial. En realitat, les empreses que no innoven solen quedar fora del mercat perquè esdevenen cada vegada menys atractives, menys competitives. Fan, però, una innovació reactiva, intuïtiva. El salt necessari és convertir-la en una estratègia conscient, que busqui la innovació proactivament.
2. La innovació pot fer-la tothom. No importa la mida de l’empresa i, dins de cada empresa, no importa el rol del treballador. Tothom pot tenir una idea que revolucioni una tasca, encara que sigui petita, i la faci més rendible o l’obri a noves possibilitats de negoci.
3. Si concebem la innovació –tal com cal– com la millora de les competències d’una empresa, podem trobar-la tant en la millora de la qualitat de la seva prestació (un bé, un servei) com en la millora del rendiment de la seva activitat. En conseqüència, hem de contemplar l’existència i la utilitat tant de la innovació tecnològica com de la innovació no tecnològica. Ni són incompatibles ni tenen jerarquia.
4. La innovació només pot fer-la l’empresa: és ella que ha de canviar per a millorar. Les administracions poden induir, estimular, acompanyar, oferir eines i incentius… però només l’empresa pot prendre la determinació de transformar-se. Sense la voluntat i el compromís de l’empresa, no hi ha innovació factible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!