Vet aquí el sumari del meu segon llibre (…) I.- Primeres passes (1958-1961) UTCC: un antecedent amb fortor a ciris Negra nit franquista Carrers Banys Nous La represa del catalanisme II.- El regnat dels “solidaris” (1961-1971) Vista a l’esquerra! El grup HOAC: el SOC obrer Escoles professionals del Clot, planter del SOC
Vida de pel·lícula (…) la d’aquest comunista nat al País Valencià. Exiliat a Llatinoamèrica amb el grau d’oficial d’estat major de l’exèrcit de la república. Que coneix a en Joan Comorera, qui l’apadrinarà i ensinistrarà en tantes coses. El retorn a Espanya i a Catalunya, per encàrrec d’en Comorera i en Santiago Carrillo per tal
Aquest fou el meu tercer (…) llibre. Per cert un dels més viscuts, atesa la relació que vaig mantenir-hi amb el protagonista: Josep Serradell (1916-2004, Canals, a tocar de Xàtiva, La Costera), de sobrenom “Román”, fundador del PSUC i secretari d’organització del partit entre el 1947 i el 1978, i antic coronel de l’exèrcit de
Aquesta obra és (…), en primer terme, la recuperació d’una personalitat catalana ben notable per raons literàries, periodístiques i de projecció nacional, i també la reivindicació no gens hagiogràfica, i molt personal, d’una veu qualificada i prou representativa d’una generació cabdal –infantada els anys quaranta i protagonista de la represa, a més de portadora d’ideals
Del meu llibre “El goig de viure: biografia de Montserrat Roig” (…), us en faig cinc cèntims del sumari: Tempe Cranc Serra d’Or Pares Destins Enciclopèdia Tele-Exprès Roba Pla Ramona Fotògrafa Menuda Quim Natàlia Bristol Montse/Mar Rodoreda Revolució Personatges Bruixots Monges Vergess es nie Fuster Televisió Periodista Cireres Mare i filla Dona Humanisme Feminisme Violeta
www.estatpropi.cat Golut obre el sobre i comença a fullejar-ne el manuscrit, (…) tot llegint una frase aquí, una altra frase allà. Ullant-hi el summari, la ressenya de les fonts, la bibliografia. El xicot és en una nau industrial del Poblenou, a la ciutat comtal. A la seu d’una editorial –oficines i magatzem, tot junt-.
Joan Prieto. Quan fa que escrius? (…) Pere Meroño. Depèn. Si vols dir llibres, m’hi vaig posar el 1994. Abans, però, vaig fer de periodista –a partir de l’estiu de 1981 i durant els 80- a ràdio, premsa, i televisió. I des de menut, cap a les primeries dels 70, havia escrit coses per a
Els Països Catalans, com a nació, reuneix un aplec de característiques pròpies i diferenciades (…) hi té, també, un sistema de partits amb trets singulars. Està mancada, però, d’un fort sindicalisme nacional i de classe, tal com s’esdevé, per exemple, a Canàries, Quebec, Còrsega, Galícia, i Euskal Herria. Això, no té pas cap
Ell agafa el sarró i fa cap a diverses editorials per tal de “col·locar” el seu nou manuscrit. De primer, s’hi desplaça al Poblenou, abans fabril i, ara, postindustrial sense suc ni bruc i amb ferum a especulació de la grossa. Hi parla amb l’editor, un bon jan culte de formes apaivagades i que
El cas d’en Toni Cucarella, company blocaire i escriptor, el qual ha deixat córrer, per ara, totes dues coses, planteja un seguit d’interrogants per qui ens dediquem a aquesta folla passió d’escriure. Abans de tot, un parell de referències personals a en Toni. N’he llegit el penúltim dels seus treballs (“Quina lenta agonia, la dels
L’Enric Gil, ha escrit el text que segueix: Havia fullejat un parell de vegades el llibre de Pere Meroño, fins que finalment hui m’he decidit a comprar-lo a l’Abacus de la ciutat de València. Sí, encara no ho comentaré: en les lleixes de l’Abacus no apareixen les lletres aquelles enganxades on es podia llegir autors valencians i
Vaig conèixer al gran editor i crític, que ara ha fet vuitanta, per molts anys, Mestre, per causa de la publicació del meu primer llibre: “Josep Pallach (1920-1977), història d’un líder”, a Edicions 62, el 1997. Després d’una telefonada on m’anunciaven, quina joia!, la publicació, vaig ser citat a la seu del carrer Peu de
Les llibreteries, com el comerç, viu un moment de crisi/mutació. Pugen les que hi són a grans superfícies i les més professionals i al dia. Hi baixen o moren la resta (…) El català, minoritari. Un 15% dels llibres venuts ho són. Raons: més gran oferta dels textos en espanyol. El responsable de les llibreries
Vaig conèixer de més a prop aquesta editorial gràcies a dues visites in situ, a la seva seu barcelonina del World Trade Center. Allà hi vaig enraonar una bona estona amb el seu responsable i líder. D’altra banda, feia temps que personalment en seguia i en segueixo les seves novetats i itineraris (…) Es tracta,
Ben galdós es troba l’estat de la fusió entre diferents firmes nostrades de l’edició. L’Ernest Folch, que havia de ser director general del “nou” Grup 62, ho ha deixat córrer i se’n torna a “Ara, llibres” en el marc d’un d’allò més ambiciós projecte liderat per Cultura03, un grup cooperativista que aplega 5 empreses i