Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
(2) ?Román, l?home que va organitzar el PSUC? (sinopsi)
Vida de pel·lícula (…)
la d’aquest comunista nat al País Valencià. Exiliat a Llatinoamèrica amb el grau d’oficial d’estat major de l’exèrcit de la república. Que coneix a en Joan Comorera, qui l’apadrinarà i ensinistrarà en tantes coses.
El retorn a Espanya i a Catalunya, per encàrrec d’en Comorera i en Santiago Carrillo per tal d’aixecar de les cendres el Partit Comunista.
El veiem a Euskadi disfressat de potentat, gros cigar als llavis, voltant per zones cèntriques i riques. I encapçala la direcció del Partit Comunista basc.
Després a Madrid, posa dempeus, com a responsable polític, el comitè del PCE de la capital de l’estat.
Retorna a Catalunya per reconstruir un PSUC fortament infiltrat per la policia secreta. Dividit en tot de capelletes. Descoordinat. Fet una pena. N’és el màxim responsable de l’interior sota les ordres del secretari general Joan Comorera.
A partir d’aquí viurà tota mena d’històries: el setge i expulsió del partit d’en Comorera, liderat per ell mateix.
La instal·lació a París durant uns anys –amb anades i tornades al país, clandestinament-.
El fet d’ostentar el rècord de no haver estat mai detingut per la policia, amb la secreta encalçant-lo nit i dia.
El PSUC de 45.000 militants i centenars d’agrupacions territorials, d’estudi, i a les fàbriques.
La crisi i autodestrucció del PSUC.
El tornar a començar: nou secretari d’organització del Partit dels Comunistes de Catalunya-PCC, i després del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya-PCPE.
Les xacres. Les malalties. L’adéu a la política.
L’ingrés en un asil amb la dona més gran i també delicada de salut. Oblidat de tots i de tothom.
Una crònica del comunisme que hem conegut.
La visió tabú, amagada, de la crisi del comunisme català i espanyol durant els anys 80: la visió dels anomenats prosoviètics o ala esquerrana.
. “Román, l’home que va organitzar el PSUC”. Pere Meroño. 224 planes. Edita: Fundació Pere Ardiaca. Producció: DeBarris. Barcelona. 2005.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!