Pere Meroño

L’Enric Gil, ha escrit el text que segueix:

Havia fullejat un parell de vegades el llibre

de Pere Meroño, fins que finalment hui m’he decidit a comprar-lo a l’Abacus de la ciutat de València. Sí, encara no ho comentaré: en les lleixes de l’Abacus no apareixen les lletres aquelles enganxades on es podia llegir autors valencians i autors catalans…

Confesse que he plorat mentres llegia el segon capítol d’”El goig de viure”. És que sóc un sentimental, un tou..de seguida m’emocione. O no. M’ha impactat la mort de Montserrat Roig, la forma de narrar els fets de Meroño. No tan sols en eixe capítol, en el decurs del llibre m’ha sorprés el que explicava…

Alguns dels familiars o dels hòmens amb què es va casar Roig, o tots plegats, s’hauran enfadat amb fets que explica l’autor. Tal volta estic més acostumat a llegir biografies de polítics o d’escriptors on la vida privada es deixa molt de banda i en el gruix de la naració trobem una anàlisi de l’obra i del context històric. Meroño ens acosta a una Monserrat Roig que pareix ara mateix viva. Però com es va poder morir aquella dona! Si fins i tot parla el botiguer a qui comprava. Pujar un fill, tota sola, amb vint-i-tres anys (eren vint-i-tres?) ja és tota una heroïcitat. Massa misèries s’expliquen en la biografia: les dificultats d’aconseguir un sou digne amb el periodisme, la impossibilitat de viure de la literatura en català. Misèries també privades que molestaran, com la separació del segon marit, que l’abandona per una dona més jove. Ella, Montserrat Roig, no aconseguirà però, que el seu amant -també en tenia un!- abandone l’esposa.

La creació literària, amb què aconsegueix el Sant Jordi, l’estudi sobre els catalans als camps nazis, fins aquell moment qüestió inèdita en la historiografia dels nostre veïns del nord; la visió poc menys que idílica d’una Menorca desconeguda pel turisme de masses; el feminisme i la lluita per la igualtat de la dona; aquestes són algunes de les qüestions que desfilen al llarg de l’obra.. Meroño ens acosta a una escriptora que ens va deixar fa més de quinze anys però que reviu en la biografia. Plana darrere plana, El goig de viure és una lletra de convit a llegir l’obra de Roig. Som nosaltres els que ara hem d’acceptar el desafiament que Meroño ens llança. Esteu preparats?

enricgil | dilluns, 26 de desembre de 2005 | 20:44h

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!