Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Golut obre el sobre i comença a fullejar-ne el manuscrit, (…)
tot llegint una frase aquí, una altra frase allà. Ullant-hi el summari, la ressenya de les fonts, la bibliografia.
El xicot és en una nau industrial del Poblenou, a la ciutat comtal. A la seu d’una editorial –oficines i magatzem, tot junt-. L’editor és un home de mitja alçada, que passa de la cinquantena, cepat i amb grossa panxa. Un sibarita de la lectura, un editor literari, que en diríem.
I tu ets allà d’odissea en cerca, és clar, d’editor.
Noi, i això on ho encabim… No en tenim cap, de col·lecció per incloure’l. Veig que no se’n vendrà gaire –ho diu mentre mira de fixar, mentalment, el retrat robot de la lectora o lector-. A la gent no li agraden les històries, morbo a part, de derrota, de pèrdua. No en vol pas saber res, la gent, de problemes ni de desgràcies.
És un bon aprenentatge, penses, un luxe espars i fugisser, tenir una conversa amb un editor –avesat com estàs als silencis i a les negatives-. Copses com raona. En quins termes. Com veu el món dels llibres…
En acabat, hi surts prou marejat i intensament escèptic. Però atès que ets un lluitador, no que no hi afluixaràs. Gens ni mica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La capital catalana gaudeix, des de fa temps, d’un gran prestigi dins del món editorial. Cal matitzar que molta de la producció està en mans de grans grups, molts d’ells entenen la literatura com qualsevol altre negoci. Només interessen els nombres. O sigui, les xifres de guanys. Una altra part important està a disposició d’editorials amb seu fora de Catalunya i que distribueixen pel mercat de parla castellana.
Llegir aquestes línies donen realment per a l’escepticisme. Que un editor s’interessi pel sumari, les fonts, la bibliografia,… i, sobretot, de com "col·locar" el producte. ell no pensa en distribuir literatura, sinó en vendre en productes "seus". I es mostra bcom a gran coneixedor del mercat i els seus potencial lectors!. Doncs, jo estaria encantat de trobar històries de "perdedors" (que n’hi ha moltes i de molt bones).
És cert que aquesta trobada és un aprenentatge vers els silencis. Però, quina imatge!
Molta Sort!!