Primeries dels anys 90: un moment de tedi professional oceànic esdevé per a mi un gran motor per mirar de sortir de l’atzucac tot explorant camins vitals nous. En aquells moments, tot d’una, va i em demano: Coi, per què no escrius un llibre? Dit i fet. Però, sobre què? Sobre política, naturalment –la meva
“Els catalans, sense Generalitat, no tenim democràcia” (…) “El que passa és que socialista del PSOE és molt difícil de ser-ho quan s’és català”. Com és tradicional en mi, sempre obro un llibre amb alguna o algunes frases prou suggerents. També, i en ocasions, me’n serveixo per acompanyar el títol dels diferents capítols (són frases
Redacció. La Fundació Josep Irla, en la seva col·lecció “Clàssics de l’Esquerra Nacional”, ha publicat una biografia del líder socialdemòcrata Josep Pallach, líder del PSC-Reagrupament, amb una trajectòria anterior a l’MSC i el POUM, mort el 1977, a qui l’autor, Pere Meroño, considera “el millor i més important líder socialista que ha tingut mai Catalunya”
Per a la presentació del meu darrer llibre, el que fa set, la Fundació Josep Irla d’Esquerra Republicana de Catalunya, me’n donà 10 minuts. La intervenció, vaig pensar, calia fer-la tot centrar-me en el rol d’en Pallach, i el context sociopolític, bo i destacant sigles i persones per tal d’incentivar-ne la coneixença. Vet aquí el
L’escriptor es vesteix, aquest dissabte, amb les seves millors gales: és convidat a parlar per què el sindicalisme nacional ha naufragat a casa nostra. És per això que l’escriptor es transvesteix en escriptor-mossèn, tot duent la prèdica a llunyanes contrades convidat per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (…) El tren regional Barcelona-Girona, surt poc
El bloquista Pere Meroño publica una biografia de Josep Pallach. Es pot descarregar de franc des del seu bloc i també des de la pàgina de la Fundació Josep Irla, que n’ha estat la impulsora (…) Notícia publicada per Can VilaWeb Josep Pallach 1920/1977 CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Del líder socialdemòcrata Josep Pallach i Carolà (Figueres, 1920, l’Hospitalet de Llobregat, 1977), Jordi Pujol en va dir: “Haig de reconèixer que si Pallach hagués estat candidat en 1980, a la Generalitat de Catalunya, pels socialistes, ell seria president i jo, no”. Una nova biografia, en parla (…) Nascut el 1920 a Figueres, Alt Empordà,
El seu traspàs es va produir diumenge passat a l’edat de 84 anys. Nascut a Bochum, fill d’obrer metal·lúrgic i metal·lúrgic també, va cursar estudis d’Econòmiques i va entrar a militar de ben jove a l’SPD i a l’IG Metall, el sindicat metal·lúrgic més important d’Europa (…) El bo d’en Matthöfer és elegit diputat del
Plou a bots i barrals al cap i casal, talment com si el món volgués desaparèixer negat. És dijous 22 d’octubre. A les 7h tinc, a la Fundació Josep Irla, la presentació del llibre de la Imma Albó sobre en Fèlix Cucurull i del meu darrer títol. No hi vull sorpreses: avanço l’arribada i, tot xino-xano, em
Aquest agost he fruit d’una agenda literària força atapeïda: al llarg de la primera quinzena, i a la tarda-vespre i durant 5 hores diàries –i al matí pencant en el lloc on em guanyo les garrofes- he estat fent el llibre sobre Euskadi, ETA, i política basca. Una tasca excepcional que ens ha permès –al
Fa dos mesos de la sortida del meu nou llibre –d’aquí pocs dies o setmanes, n’espero una altra, de novetat-. I el balanç comença a fer-hi patxoca. Ja portem 200 exemplars distribuïts -mitjançant descàrrega o compra- (…) (Abans de continuar permeteu-me un petit aclariment: la intenció d’aquestes notes no és pas mirar-me el melic ni
La figura del líder -successivament: republicà, socialista, comunista-, polièdrica, contradictòria, forta, i ferma, és veu notablement engrandida, bella i tràgica, en llegir aquest llibre considerable; car Comorera ha estat, i és, la gran figura política desconeguda i blasmada. Per mi, ho defensaré a peu i a cavall, el millor polític, el de més gruix, el
Tots sabem com es retransmet una competició esportiva, i un espectacle musical, i com s’escriu sobre qualsevol tema d’actualitat. Però, sabem com es redacta una crònica, posem, d’eleccions, en viu i en directe, a càrrec d’un blocaire o bloger, que està avesat a treballar a Internet? (…) Article CAT ’06 La nit dels somriures glaçatsEl
Aquí la tria és ben fàcil: la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. Sens dubte El primer representa el socialiberalisme de nou encuny. L’altre la nova socialdemocràcia en època de capitalisme globalitzat i agressiu. Conclusió: amb poca o gens redistribució de la riquesa a favor de les majories socials. Amb
Dijous tarda, en vigília onzesetembrenca, visita apressada al carrer Calàbria, 166, de Barcelona. Cal tancar serrells –fotografia de portada, correcció, presentació pública-…, del meu imminent llibre. Hi parlo amb l’Àngel Ramos, escarràs i home eficaç (…) Amb l’Àngel, és inevitable, aprofitem per fer-la petar sobre l’actualitat política –bàsicament, a l’entorn de l’inexistent, a efectes pràctics,