Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
(1) Román, l?home que va organitzar el PSUC (sumari)
Aquest fou el meu tercer (…)
llibre. Per cert un dels més viscuts, atesa la relació que vaig mantenir-hi amb el protagonista: Josep Serradell (1916-2004, Canals, a tocar de Xàtiva, La Costera), de sobrenom “Román”, fundador del PSUC i secretari d’organització del partit entre el 1947 i el 1978, i antic coronel de l’exèrcit de la República.
Ara, de seguit, us n’ofereixo el sumari. Un altre dia, la sinopsi, i un altre, un dels capítols. De debò: la seva fou una vida de pel·lícula. Al partit dels comunistes catalans, tots nosaltres l’admiràvem, fou una llegenda.
L’home tranquil
El jove Serradell
. Meridional de naixença
. Vida tortosina
. Guerra i revolució
De professió revolucionari
. La Margarida
. Vida clandestina
. Invasió
. Homes intrèpids
. La gran caiguda
. El cas Comorera
Aquells anys meravellosos (1976-1980)
. La llegenda del PSUC, un PSUC de llegenda
. L’eurocomunisme, segons en Román
. Perdició
. Parla en Manuel Sacristán
Tornar a començar
. Afirma en Serradell
. Neix un nou Partit Comunista
. Duel al sol
. Els set manaments
. Sense organització, bona nit i tapa’t
. Esperances unitàries
. Els Serradell
. La caiguda
. Un món perdut
. El secretari d’organització
Idees que mai no moriran
. Al final de l’escapada
. El camí
. Biografia en dates
Annex
. Persones entrevistades
. Revistes i documents utilitzats
. Notes de reconeixement
. Bibliografia
. “Román, l’home que va organitzar el PSUC”. Pere Meroño. 224 planes. Edita: Fundació Pere Ardiaca. Producció: DeBarris. Barcelona. 2005.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’en parle de les xeques i del POUM? On t’es en Nin? I dels afussellaments al front ordenats pels comisaris politics? Aixo tambe es memoria historica.
jo també el vaig coneixer. Dogma i fe, va ser la meva impressió, un asceta laic d’una religió laica, si és que això és possible. Personalment no em va agradar, com tampoc no em va agradar un deixeble seu que defensava el model estalinista per als països subdesenvolupats. Disciplina em deia…primer de tot cal disciplina…Que vols que et digui, el món evoluciona i qui no és capaç d’accepatar-ho és un mort en vida. Tenia més raó en Darwin, i no accepto el darwinisme social, que el camarada Román. També és veritat que a certes edats és més fàcil somiar amb el que va semblar que podia haver estat que no acceptar el que realment va ser el somni soviètic: monstruositat i genocidis a manta. Res a veure amb el socialisme. Una altra cosa és el paper que va jugar a la balança dels equilibris mundials. El camarada Romàn?, un peó al servei real de qui sap que. Ell s’ho creia el seu paper, però que vols que et digui.
Toni Delgado
Esperem que un dia es publiqui la història VERDADERA de Joan Comorera i Soler, dirigent del PSUC, purgat el 1947 per propugnar la independència orgànica del PCE (López Raimundo i Carrillo podrien recordar alguna cosa). Perseguit pels antics "camarades" de partit i pels franquistes, va morir abandonat i malalt al penal de Burgos el 1957. Això és memòria històrica.