Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Les llibreteries, com el comerç, viu un moment de crisi/mutació. Pugen les que hi són a grans superfícies i les més professionals i al dia. Hi baixen o moren la resta (…)
El català, minoritari. Un 15% dels llibres venuts ho són. Raons: més gran oferta dels textos en espanyol. El responsable de les llibreries d’El Corte Inglés diu que per Sant Jordi doblen les vendes en català. I afegeix, i fa diana: “Perquè hi ha gent que s’omple la boca de catalanitat però llegeix en castellà”. Més raons: Rosa Viñallonga, de La Gralla de Granollers “hi ha poca oferta en el món de la literatura fantàstica” i ” d’obres tècniques i científiques, d’informàtica i viatges”. En Jordi Casellas, de la Casellas de Lleida, “en manquen, de llibres en català, d’història, cinema i filosofia”.
La cosa pinta prou millor en infantil i juvenil. Fora de Barcelona, un 90% de vendes ho són, en català. El fenomen Harry Pottter i el còmic n’han fet molt per evitar el trencament idiomàtic, produït a l’adolescència, quan la gran majoria llegeix en castellà. Hom parla, també, de com el jovent s’hi enganxa al manga, la novel·la fantàstica, gèneres on el llibre català hi és residual.
A les traduccions, per últim, n’hi ha , diuen, un cert equilibri quan dos títols són editats, alhora, en ambdues llengües.
Fóra bo, comptat i debatut, que els editors no fessin tan el ploramiques i seguissin, una mica més, les pistes d’un mercat indubtablement dinàmic i en expansió. Fets i xifres canten, noi.
+ info:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!