Raül Romeva i Rueda

Em faig ressò de la decisió del Parlament adoptada el passat dilluns en relació als drets de les persones amb diversitat funcional i cognitiva. És, sens dubte, una bona notícia que caldrà seguir. Adjunto la nota que n’ha fet el mateix servei de premsa del Parlament Europeu:

El Parlamento Europeo, por los derechos de las personas discapacitadas

Uno de cada diez europeos padece algún tipo de discapacidad, cincuenta millones de personas. La Unión Europea lleva años luchando contra la discriminación de las personas discapacitadas y por el pleno respeto de sus derechos; por ello, se prepara ahora para unirse a la Convención de las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad. El lunes 22 de febrero, los eurodiputados reclamaron que todos los Estados miembros la ratifiquen de inmediato.

“Es un proceso político, más que legal”, afirmó durante la audiencia la vicepresidenta del Foro Europeo de la Discapacidad, Erzsébet Szöll?si, en referencia al proceso de ratificación de la Convención por parte de la Unión Europea.

En la misma línea, la presidenta de la subcomisión de Derechos humanos del Parlamento Europeo, la eurodiputada finlandesa de Los Verdes Heidi Hautala, lamentó las reticencias a ratificar la Convención expresadas por algunos Estados miembros, “basadas en argumentos relacionados con su coste”. Hautala no ocultó su preocupación ante la posibilidad de que millones de europeos tengan que esperar años para beneficiarse de la ratificación del documento por parte de la Unión Europea.

Szöll?si subrayó la importancia de que las personas discapacitadas “participen plenamente en la aplicación de la Convención”, del mismo modo que es fundamental “la participación de la sociedad civil”.

Promover, proteger y garantizar

La Convención de las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad entró en vigor ya en mayo de 2008, con el objetivo de promover, proteger y garantizar los derechos humanos y libertades fundamentales de todas las personas con discapacidad. La Convención se hace eco de los principales elementos de la estrategia comunitaria sobre discapacidad, en la que se combinan medidas de lucha contra la discriminación, de promoción de la igualdad de oportunidades y de inclusión activa.

El pasado 26 de noviembre, el Consejo se mostró favorable a la ratificación de la Convención. Se trata de la primera vez que se acuerda el ingreso de la Unión Europea como entidad en un acuerdo internacional sobre derechos humanos, que se convertirá de hecho en vinculante en todos los Estados miembros cuando la ratificación sea formalmente depositada ante las Naciones Unidas.

Derribando barreras

Cabe destacar, en cualquier caso, que la Unión Europea ya promueve la mejora de las condiciones laborales y de vida en general de los ciudadanos comunitarios, luchando contra la exclusión y la discriminación y derribando posibles barreras. La inclusión activa de las personas con discapacidad está apoyada por estrategias a largo plazo, como la estrategia europea sobre la materia, que cubre el periodo 2004-2010.

Además, la Unión Europea incorpora consideraciones relacionadas con la discapacidad en todas las políticas pertinentes, y el Parlamento Europeo no sólo actúa como legislador, sino también desde un plano activo. Por ejemplo, cuenta con un intergrupo sobre discapacidad (grupos informales de eurodiputados de varios grupos políticos diferentes con un interés común).

Més informació :

• Documentos de la audiencia sobre la adhesión de la UE a la Convención de la ONU
• Página web de la ONU sobre la Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad
• Ficha del procedimiento legislativo en la UE
• Página web del Foro Europeo sobre Discapacidad (en inglés)
• Página web sobre el intergrupo sobre discapacidad del PE

Foto: Un home en cadira de rodes posa la rentadora. Font: ©BELGA/Image Source/Bjarte Rettedal

El Parlament Europeu acabem de votar en favor de suspendre l’acord interí relatiu a la trasferencia de dades bancàries entre la UE i els Estats Units (el ja famós afer SWIFT). Aquest fet suposa, entre d’altres coses, una derrota de la línea defensada durant setmanes per part de l’executiu espanyol, qui ocupa la Presidència semestral del Consell de la UE. La importància de l’afer ja la vaig comentar en l’apunt SWIFT: una qüestió de drets, de credibilitat democràtica i de respecte interinstitucional.

Avui és dia de celebració, aquí al Parlament Europeu, i de prendre nota, per part del Consell i la Comissió de la UE. Ho explico tot plegat en la següent nota:

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas/Estrasburgo, el 11 de febrero de 2010

SWIFT
El Parlamento Europeo planta cara en favor de los Derechos Fundamentales y la democracia europea

El Parlamento Europeo ha rechazado hoy mantener el acuerdo interino relativo a la trasferencia de datos bancarios entre la UE y Estados unidos a través de SWIFT, lo que supone también una derrota de la línea defendida por el ejecutivo español, quien ocupa la Presidencia semestral del Consejo de la UE.

Para el eurodiputado de ICV, Raül Romeva, portavoz de Verdes/ALE en la Comisión de Libertades, Justicia e Interior:

“Debemos agradecer la humildad con la que el Ministro Pérez Rubalcaba compareció ayer ante esta cámara, pidiendo disculpas y reconociendo que no se habían hecho bien las cosas, pero las garantías que nos ofrecía para apoyarle en su petición de posponer la votación y mantener vivo el actual acuerdo no nos convencieron.

Esta de hoy es, por tanto, una gran victoria de los Derechos fundamentales, la democracia y la credibilidad europea. Este acuerdo supone una clara vulneración de derechos fundamentales y cuenta con  muy pocas garantías con relación a la protección de datos. Además, es totalmente inaceptable que el Consejo haya decidido prorrogar dicho acuerdo de forma unilateral y sin antes consultar debidamente la opinión del Parlamento Europeo, máxime cuando incluso los representantes de los Estados Unidos estaban dispuestos a entablar dicho diálogo. Todo el mundo en Estados Unidos sabe que el ejecutivo norteamericano está condicionado a las mayorías en el Congreso y el Senado, y que hay que tenerlas en cuenta. Ahora todo el mundo sabe que este es también el caso en Europa.

Entre las inconsistencias del acuerdo, es preciso señalar que éste era incompatible con el derecho a la vida privada dada la duración de conservación de los datos, a la amplia utilización que podía hacerse de ellos y, en particular, a las diferencias de definición del terrorismo entre los Estados Unidos y Europa.

La lucha contra el terrorismo no puede hacerse al precio de una restricción de los derechos y libertades fundamentales. La cooperación con Estados Unidos es necesaria, pero bajo ciertas condiciones, y siempre en pie de igualdad y de reciprocidad.

Por otra parte, no es de recibo afirmar que el rechazo del acuerdo va a comportar una pérdida en términos de seguridad puesto que el acuerdo UE-US relativo a la ayuda judicial mutua, que es un instrumento más general, ofrece un marco legal de intercambio de los datos, incluido bancarios, si ello se ‘demuestra necesario’.”

Font foto: Parlament Europeu

A la Comissió de Llibertats, Justica i
Interior (LIBE) del Parlament Europeu vàrem votar ahir un tema crucial pels
drets civils i la democràcia: calia ratificar o no la decisió del Consell, presa de manera unilateral i sense consultar el Parlament Europeu, com hauria hagut de fer, de
prorrogar l’acord amb els Estats Units per tal que puguin reclamar quan vulguin
dades sobre les transferències bancàries en el marc del SWIFT. D’aquest tema ja n’he parlat anteriorment (veure per exemple l’apunt de novembre SWIFT: Transferència de
dades que vulneren els drets fonamentals i el dret a la privacitat, i per una bona descripció del problema podeu consultar aquesta nota).

SWIFT (sigles de l’anglès Society for
Worldwide Interbank Financial Telecommunication, és a dir, Societat per a les
Comunicacions Financeres Interbancàries Internacionals) és una organització de
la qual depèn una xarxa internacional de comunicacions financeres entre bancs
i altres entitats financeres.

La votació d’ahir, que no és definitiva per
què toca ratificar-la en el ple de la setmana vinent, va ser, si més no, clara:
va posar de manifest que la majoria de la Comissió volíem que l’acord es
supengués donades, un, les poques garanties en termes de privacitat i bon ús de
les dades transferides, i dos, la manca d’un debat públic així com la falta de
rigor i respecte interinstitucional, en haver pres una decisió sense haver
consultat el Parlament Europeu, cosa que és obligada des de l’entrada en vigor
del Tractat de Lisboa.

En concret, el resultat de la votació va ser
29 a favor de suspendre l’acord (sobre tot Verds/ALE, GUE, ALDE i majoria
Socialistes, excepte el PSOE), 23 a favor de mantenir-lo (bàsicament PPE i
PSOE), i 1 abstenció.

Aquesta votació posa de manifest la
importància de tenir en compte els drets civils i la democràcia a Europa a
l’hora de prendre decisions d’aquesta envergadura. El ple d’Estrasburg de la
propera setmana haurà de ratificar la decisió que vàrem adoptar ahir a LIBE,
moment en què la decisió serà finalment vinculant.

Si el ple revertís (que espero que no ho faci)
el resultat de la votació d’ahir a LIBE, això suposaria un clar missatge
d’afebliment del Parlament Europeu en tant que garant democràtic dels drets i
les llibertats de la ciutadania.

Ja al setembre alguns grups del Parlament
Europeu vàrem expressar la nostra oposició frontal a una decisió, presa de
manera unilateral pel Consell (és a dir, pels governs), donades les
insuficients garanties en termes de protecció de dades i de protecció legal de
la ciutadania davant de possibles mals usos d’aquesta informació per part de
les autoritats dels Estats Units (veure aquesta nota).

A més a més a més de les qüestions de fons,
però, cal denunciar també la manca de respecte institucional mostrat cap al
Parlament Europeu, la única institució europea elegida directament per la
ciutadania.

Si el ple ratifica la nostra decisió d’ahir,
significarà, en canvi, que el Parlament deixa clara la seva voluntat de ser un
actor clau en tots aquells aspectes que, com la transferències de dades SWIFT
als Estats Units, afecte els drets i les llibertats de la ciutadania.

Si el Parlament acorda no mantenir l’acord, deixarà obert el marge de
negociació, i permetrà una major transparència i exigència de reciprocitat en
acords d’aquesta mena.

Ningú vol posar en perill les relacions transatlàntiques,
allò que volem és que aquestes siguin conseqüents amb els legítims drets i
llibertats de les persones.

Font foto: Brussels blogger

Un dels temes que hauran de debatre a fons els Ministres de Justicia i Interior de la UE durant la Presidència espanyola serà la dels escàners corporals per als aeroports. Ja he expressat reiteradament la meva oposició a la mesura per quatre motius: és desproporcionada, genera molts dubtes en relació als impactes sobre la salut (veure per exemple nota de Miguel Jara, Los escáneres son peligrosos), si es fa de manera unilateral (només a alguns aeroports i a alguns països) genera una sensació d’inseguretat i discriminació més que no pas el contrari, i, finalment, suposa una nova mesura enutjosa, incòmoda i perillosament vulneradora de la privacitat.

La meva opinió, tanmateix, no és més que una opinió entre moltes d’altres, però en tant que coordinador del Grup Verds/ALE a la Comissió de Llibertats, Justicia i Interior del Parlament Europeu (LIBE) és el meu deure informar-me i fonamentar la meva postura escoltant les reflexions que facin la gent més coneixedora i experta en el tema que jo mateix.

Tres exemples, entre d’altres, els hem pogut llegir a la premsa ahir i avui. Si ahir era a El País (La seguridad al desnudo, d’Esther Mitjans Perelló (directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades) i Una dicotomía compatible, d’Enric R. Bartlett, professor de Dret Públic i degà de la Facultat de Dret d’Esade), avui era a La Vanguardia, amb Una verdadera seguridad aeroportuaria, d’E. N. Luttwak, expert del Centre d’Estudis Estratègics de Washington. Tots ells experts en els seus àmbits, i tots ells argumentant en una mateixa direcció: ara com ara, massa ombres, massa dubtes, massa incomoditats, massa incerteses, com per seguir endavant amb la proposta.

De moment, els dubtes inicialment exposats es van ratificant a mida que vaig llegint opinions i valoracions de gent que en sap molt més que jo. Així doncs, mantinc la meva postura.

Font foto: EFE

En el marc de la sentència sobre símbols religiosos dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg els grups Verds/ALE (Romeva, Sargentini i Flautre) i GUE/NGL (Tavares, Mélenchon, Chountis) hem presentat una proposta de resolució al Parlament Europeu. El text, que ja vàrem debatre el mes de desembre, l’haurem de votar dimecres 20 de gener. A grans trets, el text reclama:

1.    La separació de l’Estat i qualsevol confessió religiosa, així com a favor de la llibertat de pensament i consciència.

2.    Que les autoritats públiques han de representar a tota la ciutadania amb independència de les conviccions o creences personals que puguin tenir.

3.    Que les autoritats tenen l’obligació jurídica d’aplicar la sentència del TEDH de forma immediata.

4.    Que les autoritats públiques han de vetllar per la no discriminació i pel respecte dels drets fonamentals de qualsevol ciutadà, essent bàsic el de la llibertat de pensament, consciència, inclòs el de religió, així com el de l’educació.

El suport que hem rebut de part de nombroses persones a través de la xarxa posa de manifets la importància del tema.

Adjunto el text sencer de la proposta de resolució: (segueix…)

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN COMÚN presentada de conformidad con el artículo 115, apartado 5, del Reglamento para sustituir a las propuestas de resolución presentadas por los siguientes grupos:

Verts/ALE (B7?0275/2009) i GUE/NGL (B7?0277/2009)

sobre los derechos humanos, los símbolos religiosos y la subsidiariedad

By: Judith Sargentini, Raül Romeva i Rueda, Hélène Flautre, en nombre del Grupo Verts/ALE; and Rui Tavares, Nikolaos Chountis, Jean-Luc Mélenchon en nombre del Grupo GUE/NGL.

Resolución del Parlamento Europeo sobre los derechos humanos, los símbolos religiosos y la subsidiariedad

El Parlamento Europeo,

–    Vistos la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión, el derecho a la educación y la prohibición de la discriminación, consagrados por instrumentos internacionales y europeos en materia de derechos humanos y libertades fundamentales, y, en particular, en los artículos 9 y 14 del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales (CEDH), el artículo 2 del Protocolo n º 1 del mismo y los artículos 10, 14 y 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea,

–    Vista, entre otras cosas, la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos en el asunto Lautsi/Italia,

–    Vista la futura adhesión de la UE al CEDH,

–    Visto el artículo 115, apartado 5, de su Reglamento,

A.      Considerando que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ha dictado la sentencia en el asunto Lautsi/Italia sobre la base del CEDH, del que son partes signatarias todos los Estados miembros de la UE, incluida Italia,

B.      Considerando que, de conformidad con los criterios de Copenhague, ser parte del CEDH es una de las condiciones para ser miembro de la Unión Europea y que la UE basa su diálogo internacional en materia de derechos humanos en el CEDH, entre otros instrumentos,

C.      Considerando que la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea se elaboró tomando como base el CEDH y la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, y que es vinculante para todos los Estados miembros de la UE en virtud del articulo 6, apartado1, del TUE,

D.      Considerando que el CEDH es totalmente coherente con el principio de subsidiariedad, dado que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos interviene únicamente una vez agotadas todas las vías de recurso internas y sólo cuando un Estado parte del CEDH no respeta los derechos humanos y las libertades fundamentales establecidos en el CEDH y en sus Protocolos,

E.      Considerando que el CEDH contempla mecanismos de recurso, y que Italia se ha acogido a los mismos apelando ante la Gran Sala del Tribunal Europeo de Derechos Humanos para solicitar la revisión de la sentencia,

F.      Considerando que, sobre la base del artículo 6, apartado 2, del TUE, la UE reconoce la importancia del CEDH y de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, pues este artículo establece que «la Unión se adherirá al Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales», asegurándose de que, en sus ámbitos de competencias, la UE no vulnere el CEDH,

G.      Considerando que la neutralidad de las autoridades públicas no afecta a la libertad de religión, pero constituye un requisito previo necesario para el pluralismo de la sociedad en general,

1.   Manifiesta su compromiso para con el principio de separación de la Iglesia y el Estado, la libertad de pensamiento, de conciencia, de religión y de creencias, el derecho a la educación y la prohibición de la discriminación;

2.   Recuerda que los Estados miembros deben respetar y aplicar en el ámbito nacional, sobre la base del principio de subsidiariedad, los derechos humanos y las libertades fundamentales consagrados en el CEDH, en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos y en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea;

3.   Considera que los Estados miembros pueden regular a escala nacional las cuestiones relacionadas con conflictos entre los derechos humanos, buscando las maneras más adecuadas para abordar los derechos individuales sin que exista discriminación y reduciendo así al mínimo los recursos a los tribunales tanto a nivel nacional como internacional;

4.   Considera que únicamente los Estados basados en el principio de separación de la Iglesia y del Estado (en contraposición con los Estados teocráticos) pueden encontrar las soluciones adecuadas para salvaguardar de forma universal el derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión, el derecho a la educación y la prohibición de la discriminación, todos ellos valores centrales de la UE;

5.   Considera que las autoridades públicas, a escala nacional y de la UE, deben representar y atender a todos los ciudadanos sin discriminación, con independencia de creencias, religión o filosofía, y que deben tomar medidas para proteger los derechos de cada persona; considera que, en el caso de las escuelas estatales, en particular, los estudiantes merecen un trato justo y equitativo con independencia de sus creencias religiosas o filosóficas;

6.   Opina que los símbolos religiosos no se deben exhibir de forma obligatoria en los locales utilizados por las autoridades públicas, mientras que debe garantizarse plenamente la libertad de uso, porte o exhibición de dichos símbolos en recintos privados, como los domicilios, los lugares de culto o las escuelas religiosas, así como en los espacios públicos;

7.   Señala que los Estados miembros de la UE tienen la obligación jurídica, a nivel nacional, internacional y europeo, de aplicar plenamente las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, tanto sobre la base de los compromisos adquiridos con la firma y ratificación del CEDH, como de su pertenencia a la Unión Europea, tal y como prevé el artículo 6 del TUE;

8.            Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución a los Estados miembros.

Font foto: Panorama.it

Lamento l’adopció, avui, de l’acord al qual han arribat els ministres d’interior de la UE per tal de proporcionar les dades SWIFT a les autoritats dels Estats Units, acció que a més a més no és recíproca, igual com ho fa també el meu company de grup i ponent a l’ombra per les qüestions de SWIFT, Jan Albrecht:

EU-US bank data transfers: Data protection and basic rights: EU governments pull a SWIFT one           

EU interior ministers today approved an agreement on providing data on bank transfers through the SWIFT system to US authorities. The agreement, which is not reciprocal, lacks critical safeguards including passing of information to third parties and the right of scrutiny by an independent data protection body.

German Green MEP Jan-Philipp Albrecht, member of the EP civil liberties committee, commented, and Raül Romeva, Green/EFA co-ordinator for LIBE:

“Today is a black day for citizens’ rights and democracy in Europe. The EU has caved into pressure from US security services and agreed to downgrade fundamental rights and data protection standards for its own people.

It is a disgrace that EU interior ministers have rushed through this decision on the very last day before the EU Parliament gains co-legislative rights on this issue. The agreement disregards calls by Parliament and data protection rights organisations to respect basic international standards. The US has been given a carte blanche to ignore EU legal provisions on data protection.

Last minute attempts to placate the Parliament with promises for the future are worthless. Today’s contractual decision sets a precedent that the US can count on, despite any protests. A return to clearly defined rights is simply not possible on the basis of this agreement. We are considering making a complaint to the European Court of Justice, since national governments are clearly not acting in the interests of their own people.”

Foto: Logo del Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication (SWIFT). Veure més a : http://en.wikipedia.org/wiki/SWIFT 

En relació a alguns desinformacions relatives a les votacions sobre el Paquet Telecom que va adoptar el Parlament Europeu dimarts passat voldria fer les següents puntualitzacions:

He seguit de ben a prop aquest debat, i no només això, sinó que n’he fet bandera de la transparència, com ho demostren apunts com aquest del passat mes de maig ( A favor de l’accés lliure a la xarxa (reflexió sobre la votació avui del Paquet telecom al Parlament Europeu)) o el fet que el dia del debat, el passat dilluns 23, vaig relatar i comentar-lo en directe des del meu Facebook (http://www.facebook.com/raulrromeva) . La meva postura no ha canviat, i segueixo essent clarament partidari de la Neutralitat de la Xarxa i, en conseqüència, a favor dels drets dels internautes.

Ara fa unes setmanes va tenir lloc la negociació definitiva entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu, l’anomenada conciliació. En nom del nostre Grup, Verds/ALE, van participar en la negociació en Philip Lamberts i en Christian Engström, del Partit Pirata, i poc sospitós, per tant, de no estar al cas del tema. Conscients tots de la importància de la votació li vàrem demanar què ens assessorava fer, i ens va recomanar votar a favor donat que s’havien recollit moltes més garanties de les que a priori estaven previstes. En concret, el text finalment adoptat estableix el següent: ‘no measures restricting end-users’ access to the internet may be taken unless they are appropriate, proportionate and necessary within a democratic society – and never without a prior, fair and impartial procedure that includes the right to be heard and respects the presumption of innocence and the right to privacy.’

La valoració d’Engström va ser que el text suposava un avenç, insuficient, però en la bona direció: Telecoms package: A victory for internet users, but not the end of the line for defending their rights.

Donada la complexitat del tema, i les múltiples variables tècniques i jurídiques de l’assumpte, reconec que li vaig fer confiança, especialment tenint en compte que prové d’un partit que, precisament, ha fet bandera d’aquest tema. Entenia (i entenc) que si ell ens indicava votar favorablement, era per què hi havia base per fer-ho. No obstant, les moltes incògnites que hi ha sobre el procés, i sobretot sobre com aquest s’implementarà a l’Estat, em van convèncer per  tal de canviar el meu vot i optar finalment, a títol personal, per l’ABSTENCIÓ. 

De fet, vaig fer la següent valoració que vaig fer pública ja al meu Facebook, dilluns (http://www.facebook.com/raulrromeva ): “VALORACIó PERSONAL: després de seguir el debat, i de veure com ha canviat la proposta al llarg dels darrers mesos voldria fer la següent valoració, en tres parts: 1. el text original, inspirat en la filosofia Sarkozy, ha quedat clarament modificat en favor de més garanties i drets per als internautes. 2. Tanmateix, resta encara un important marge interpretatiu que farà molt necessari vigilar la manera com aquesta norma serà transposada als Estats membres. i 3. En relació a la promoció i defensa dels drets d’autor, voldria assenyalar que crec que són, no només necessaris, sinó imprescindibles, si volem protegir la cultura i la creació (en canvi no comparteixo la política del copyright), tanmateix, crec que això no s’ha de fer en contra dels drets dels internautes (de fet la majoria dels artistes, sinó tots, són també internautes). En síntesi, cal trobar la manera de compatibilitzar la promoció i la defensa d’ambdós drets.”

A més a més, el mateix Engström explicava el contingut del text adoptat en els termes següents: The Telecoms Package is ammunition to stop Hadopi.

Vist l’impacte que posteriorment ha tingut el tema a, per exemple, l’Estat espanyol, constato que segueix havent-hi, legítimament, molts dubtes en quant a la implementació de la norma a alguns Estats. Nosaltres (Lamberts, Engstrom i jo mateix) també els tenim. Crec sincerament que els nostres negociadors (Lamberts i Engstrom) van fer una bona feina, gens fàcil, i difícil d’explicar en tot cas. Valorant l’assumpte a posteriori potser, com a grup hauríem pogut votar contra o, almenys, abstenir-nos (que és l’opció que crec hauria estat la més adequada). L’efecte, malauradament, hauria estat el mateix. La votació important va ser la de la primera lectura, quan vàrem votar l’article 138, guanyat primer i perdut després, i que va fer que jo acabés votant contra el paquet. Les majories al Parlament ens havien deixat sense massa marge de millora, i de fet el resultat aconseguit supera totes les expectatives previstes.

L’àmbit europeu s’ha demostrat un espai impossible per anar més enllà, donada la postura intransigent d’alguns països, com França, per això per a molts de nosaltres era qüestió de garantir que, esgotada la via europea, quan el tema es transposés als Estats es respectessin precisament aquestes garanties. Ara el tema passa a l’àmbit dels Estats, i és aquí on tocarà plantar cara. I caldrà fer-ho de manera diàfana. M’hi apunto, com no.

Tal i com ho veig no és una derrota sinó una no victòria. Nosaltres, els favorables a la neutralitat de la Xarxa, no hem guanyat, però Sarkozy tampoc. Hem fet taules. Dit en altres paraules, el tema segueix obert, i d’això es tractava precisament, que no es tanqués en fals, tal i com volien els Sarkozy i Mandelsson amb les seves propostes Hadopy i d’altres. En altres paraules, el partit continua, simplement canvia de camp.

Confio que aquestes dades ajudin a tenir millors arguments per valorar el procés i la votació. I sobretot a no defallir.

Fotografia de la votació final de l’Informe Trautman, o Paquet Telecom. Font: Christian Engstrom.

Avui ha estat un dia trist, molt trist, per a la llibertat de premsa a Itàlia, i a Europa. Berlusconi, un cop més, ha guanyat. Per poc, però ha guanyat. Avui hem votat la Resolució que diversos grups havíem presentat en relació a la llibertat de premsa i la concentració de mitjans a Itàlia. Hi ha hagut moltes esmenes (del PPE) i durant tota la votació hem guanyat tot allò que havíem proposat. És a dir, que el PPE, perdia totes les votacions, fins que hem arribat al vot final. I aquí ha saltat la sorpresa: 335 vots a favor, 338 en contra i 13 abstencions. Hem perdut … per 3 VOTS!!!. Ara toca veure qui, i per què, ha votat contra o s’ha abstingut. La videocràcia de Berlusconiha guanyat aquesta batalla. La guerra, però, segueix oberta. Adjunto la nota que hem fet immediatament després del vot.

PRESS RELEASE – Strasbourg, 21 October 2009

Press freedom

EU Parliament snuffs out resolutions on press freedom

A right-wing majority in the European Parliament today succeeded – by a very narrow margin – in rejecting tabled resolutions addressing press freedom in Italyand Europe.

Greens/EFA Vice-president Raül Romevasaid:

“This is a black day for press freedom in Europe. I am bitterly disappointed that a right-wing majority of Conservatives, Christian Democrats and Eurosceptics has succeeded in rejecting EU Parliament resolutions in support of press freedom in Italyand Europe. A call for a EU Directive against concentration of media ownership has therefore been silenced. The votes were very tight but send a far-reaching message that contradicts the fundamental values of the European Union.

Silvio Berlusconi’s control of both government and media in Italyis profoundly undemocratic. A recent court judgment against Berlusconi’s media company and a ridiculous attempt by a Berlusconi channel to discredit the judge are further proof, if any was needed. (1)

While Italy‘s problems certainly stand out, the proposed EU Parliament resolutions addressed the EU as a whole. We demand a free and open press in countries that wish to join the EU. To accept anything less from existing members is hypocrisy.  The Greens hope that a new and vigorous debate on media freedom can arise out of the ashes of this stifling action in the EU Parliament.”

Notes to editors:

(1) Greens/EFA MEPs wore turquoise scarves in the plenary chamber in support of Italian judge Raimondo Mesiano, who ruled against Berlusconi’s media company in a bribery case recently. A TV documentary aired on a Berlusconi-owned channel subsequently shadowed the judge with a narration of insinuating comments attempting to discredit him, commenting even on the turquoise colour of his socks.

Foto: Amb bufanda turquesa, durant la votació de la resolució sobre la llibertat de premsa a Itàlia (Estrasburg, 21 octubre 09). Font: Arxiu propi.

Com a conseqüència de la reflexió que em va suscitar el visionat del vídeo de la Dra. Forcades, i de les noticies que estan apareixent darrerament en relació a la vacuna de la Grip A (H1N1) (veure per exemple a El País d’avui, Una sola dosis de la vacuna servirá para combatir la nueva gripe), he dirigit la següent pregunta a la Comissió Europea instant-la a clarificar algunes de les importants llacunes de tot aquest procés:

Pregunta escrita de Raül Romeva sobre las responsabilidades derivadas de posibles efectos secundarios de la vacuna para el virus H1N1

Los ministros de Sanidad de la Unión se reunieron el pasado 12 de octubre en Luxemburgo para perfilar la estrategia contra la Gripe A, una pandemia que está resultando ser menos virulenta de lo esperado. En estos momentos hay tres vacunas contra H1N1 aprobadas. En dicha reunión se pasó por encima de las posibles consecuencias de la vacunación para los grupos de riesgo, aunque se dejó claro que las autoridades correspondientes observarán cuidadosamente el desarrollo y resultados del proceso de vacunación, y que cada dos semanas elaborarán un informe sobre los efectos de la vacuna. No obstante, dichos estudios de farmacovigilancia postautorización parece ser que serán elaborados por dos firmas farmacéuticas, GlaxoSmithKline y Novartis, y no por un ente independiente. ¿Podría la Comisión confirmar este hecho? Y en caso afirmativo ¿A qué se debe que sea la propia indústria quién lleve a cabo dicha evaluación?  

Por otra parte, el informe de la Agencia Europea de Medicamentos (EMEA) confirma la ausencia de ensayos clínicos sobre niños/as y mujeres encintas, por lo que la opinión favorable se deriva de extrapolaciones a partir de una vacuna prototipo. ¿puede la Comisión confirmar este hecho?

Por último, en todo este proceso existen lagunas importantes. Por ejemplo: ¿quién sería responsable en caso de que aparecieran efectos secundarios derivados de la aplicación de vacunas contra el virus H1N1, tales como el síndrome de Guillain-Barré u otros problemas neurológicos? Al parecer, la opinión de la Comisión Europea es que dicha responsabilidad recaería en los fabricantes. Sin embargo éstos argumentan que ellos sólo son responsables de la calidad de la vacuna, pero que los gobiernos lo son de las eventuales consecuencias de un programa de vacunación. ¿Podría la Comisión concretar a quien corresponde la responsabilidad última?

Font foto: AP

Acabo de veure el vídeo de la Dra. Forcades sobre la història de la Grip A i la vacuna. El
vídeo es titula Campanas por la Gripe A. Les valoracions que hi fa, i especialment les acusacions a la Baxter i les seves derivacions polítiques
mereixen una atenció pública, política i mediàtica que de moment em
sembla que no ha tingut.

La Dra. Forcades ja va suscitar una important reflexió en publicar el 2006 un llibret titulat Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas (CJ, num 141, juliol de 2006).

Donats els meus limitats coneixements mèdics i sobre Salut Pública estic demanant diverses opinions científiques, mèdiques i polítiques al respecte per poder valorar millor la dimensió de l’assumpte.

Sigui com sigui, crec que cal esclarir tots aquests aspectes, sense alarmismes, però tal i com reclama la mateixa Dra. Forcades, amb rigor, responsabilitat, profunditat i tota la transparència.
Foto: La Dra. Forcades.

Avui votem el tan discutit, i pol.lèmic paquet Telecom. És un dels temes que ha generat més debat a través de la xarxa, i sobre el qual hem rebut més missatges a través del nostre correu electrònic (veure per exemple aquesta noticia al lloc web Internautas.org). Després de moltes deliberacions, i malgrat que el compromís final matitza una mica la postura Sarkozy (la temuda fórmula del tancament després dels tres avisos) la inseguretat jurídica segueix essent força elevada. De fet, algunes i alguns de nosaltres entenem que no s’ha trobat la fórmula que permeti fer compatible el lliure accés a la xarxa (el qual entenem com un dret fonamental) amb la persecució de les activitats il.legals, sigui relatives a qüestions de seguretat pública o de drets intel.lectuals. El debat i el punt d’acord no és senzill, ho admeto, però la substitució de la pressumpció d’innocència per la política de la responsabilitat o culpabilitat compartida tampoc em sembla la millor manera d’afrontar el tema. Tal i com explico en la nota difosa ahir, el nostre Grup volia presentar una esmena que garantís la no criminlització per defecte de tot/a usuari/a, i que proporcionés la seguretat jurídica necessària. L’esmena demanava en concret que es tingués en compte la Carta Europea de Drets Fonamentals i la necessitat de comptar sempre amb una ordre judicial abans de procedir a qualsevol mesura sancionadora. Les pressions de diversos governs, sobretot el francès, han impedit que aquesta esmena fós, ni tan sols, sotmesa a consideració, raó per la qual, malgrat que el text final pot quedar encara una mica matitzat degut a d’altres esmenes degut al compromís adoptat ahir pels grans grups, el més probable, sino hi ha una modificació de darrera hora, és que el nostre Grup voti majoritàriament contra la proposta. (segueix…)

Nota de Premsa: 05/05/2009

ICV rebutja la restricció de l’accés a Internet a usuaris que vol imposar la directiva de telecomunicacions

Raül Romeva assegura que aquesta normativa europea deixa massa incertesa per als usuaris d’Internet impulsa una esmena per garantir el lliure accés a la xarxa

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha defensat una esmena dels Verds/ALE per a evitar que es prenguin mesures restrictives a l’accés a Internet de manera arbitrària tal i com es vol establir en el marc del Paquet sobre Telecomunicacions (el conjunt 5 propostes de Directiva relatives a la gestió de les telecomunicacions). La mesura s’ha debatut avui al Parlament Europeu, a Estrasburg, i es votarà demà.

Romeva ha alertat que “en cas d’aprovar-se el text tal com està en aquests moments, els proveïdors d’Internet tindran la capacitat de tallar l’accés a la xarxa a aquelles persones basant-se només en la sospita que n’estan fent un ús il·legal, prèvia notificació triple però sense necessitat de comptar amb un requeriment judicial per fer-ho”.

D’aquesta manera, ha explicat l’eurodiputat, els proveïdors d’Internet actuarien com una mena de policies amb capacitat de sancionar infraccions, com per exemple les vulneracions de dret d’autor o copyrights, però sense cap resolució judicial que n’avalés la mesura. “És una ingerència a la privacitat de la ciutadania” ha lamentat Romeva que també ha remarcat que “des de la perspectiva d’Estat de Dret, i més en una societat de la informació, aquest procediment és molt dubtós”.

Al llarg de tot el procés de discussió sobre aquest paquet de mesures, que ha durat més d’un any, el Grup Verds/ALE ha defensat la ‘neutralitat de la xarxa’, situant-se a l’avantguarda d’aquest debat i enfrontant-se a les tesis del president francès Nicolas Sarkozy, tal i com varem fer en el debat previ a través de l’esmena 138.

El compromís sobre aquest problema ens recorda la importància de comptar amb una sentència justa per part d’un Tribunal independent d’acord amb l’article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans. “Cal que quedi clar que el lliure accés a Internet és un dret essencial, i en cap cas podem convertir els i les usuàries d’Internet en sospitosos habituals, i encara menys en criminals per defecte”. ha afegit Romeva.

Segons Romeva, “la directiva de telecomunicacions que es votarà demà deixa massa incerteses per als usuaris d’Internet i massa temes crucials oberts a la interpretació”. “Si bé la proposta inclou garanties sobre els drets individuals i l’accés als recursos, deixa la porta oberta a la greu restricció dels drets dels usuaris”, ha lamentat Romeva.

Per tot això, Romeva ha defensat avui l’esmena impulsada pels Verds/ALE per protegir els drets dels ciutadans i evitar la restricció arbitrària de l’accés a Internet .

Font foto: internautas. org

En una nota difosa ahir em vaig sumar a la proposta d’instaurar la diada de Sant Jordi, 23 d’abril, com el
Dia del Llibre a Europa, a banda de proposar d’altres iniciatives de caràcter cultural. Avui seré per Barcelona, en diferents punts de trobada amb motiu de la Dia del llibre.

Nota de 22.04.09

L’eurodiputat Raül Romeva signarà
exemplars del seu número del Pensament i Acció de la Fundació Nous Horitzons
demà (per avui) a l’estand d’ICV a la Rambla de les Flors

L’eurodiputat per ICV en el Parlament Europeu i candidat a les pròximes
eleccions del 7 de juny, Raül Romeva, ha proposat, en el marc de la festivitat
de Sant Jordi que es fa demà (per avui) a Catalunya, “la instauració del Dia del
Llibre a Europa”. Actualment ja existeix, des de 1996, el dia mundial del
llibre, una celebració instaurada per la UNESCO i que va partir precisament de
casa nostra i que ja de manera espontània estan adoptant altres països. Ara ICV
proposem que específicament a nivell europeu, dins de la Unió Europea, es
promocioni com a celebració i festivitat del llibre, de la cultura europea i de
la diversitat de llengües que coexisteixen a Europa”, ha dit Romeva alhora
que apostat per “l’harmonització en tots els països de la UE de l’IVA superreduït
del 4% a tots els serveis i productes culturals, com ara els llibres així com
també els DVD, entrades a espectacles i altres productes d’aquest àmbit”. (segueix…)

Per Romeva aquesta jornada a nivell europeu “promocionaria la
cultura europea, contribuint a intensificar l’intercanvi i el contacte entre
literatures de països i de llengües diverses” i en aquest sentit també ha
defensat un “augment dels ajuts a les traduccions i difusió de l’obra
literària europea”. L’eurodiputat ecosocialista creu que amb el dia del
llibre europeu “donaria protagonisme a totes les llengües i de manera
especial a les llengües no oficials com ara l’occità, el bretó, i per suposat,
el català i ajudaria a promocionar-les”. 

Amb aquests objectius, Romeva proposa “el reforçament i la promoció
del dia del llibre a tots els països de la Unió i que la festivitat de Sant
Jordi que es porta a terme a Catalunya pugui traslladar-se al conjunt de la
ciutadania europea”.

Amb tot Romeva també ha posat sobre la taula la creació de
“programes per afavorir la mobilitat dels creadors, mitjançant un ERASMUS
per creadors i professionals de les arts de l’espectacle” així com
“garantir les produccions culturals amb la incorporació de les llengües
europees anomenades minoritàries”, ja que, segons l’eurodiputat ecosocialista
“els suports actuals i els formats digitals possibiliten i afavoreixen la
incorporació de totes les llengües de forma fàcil i pràctica”.

El candidat d’ICV a les pròximes eleccions europees estarà demà (per avui), en el
marc de la celebració de la diada de Sant Jordi a la caseta d’ICV signant
exemplars del seu llibre que ha editat la Fundació Nous Horitzons dins la
col·lecció del ‘Pensament i Acció’. 

Font foto:Directe.cat

Finalment la Directiva relativa a la no discriminació degut a motius de religió o fe, discapacitat, edat o orientació sexual arriba al Plenari (debat avui, votació demà), després d’haver estat adoptadat l’informe corresponent a la Comissió de Llibertats (LIBE). En vaig parlar ja a l’apunt  Posar fre a les discriminacions a escala europea (edat, orientació sexual, discapacitats, fe/religió). Aquesta Directiva persegueix acabar amb l’enorme buit legal que existeix en el camp de les no discriminacions, ja que no tots els àmbits es troben igualment protegits. Actualment, la legislació existent fa referència a la Discriminació per motius racials o d’origen ètnic tant dins com fora de l’àmbit laboral, a la Discriminació per motius de Gènere (també dins i fora de l’àmbit laboral a excepció de l’educació i la publicitat), i la discriminació per motius d’edat, religió o creença, discapacitat i orientació sexual dins de l’àmbit laboral. Com podeu comprovar, per tant, la situació actual és força pobra en aquest aspecte. La Directiva que avui debatem busca corregir-ho, si la dreta conservadora i les veus més involucionistes del Parlament Europeu ens ho permeten. L’objectiu és ampliar l’àmbit d’actuació de la Directiva ja existent sobre els quatre aspectes mencionats a un nivell similar al que ja té la Directiva sobre no discriminació racial. És el que es coneix com a proposta de Directiva Horitzontal per fer front a les Discriminacions Múltiples. La tasca feta per la ponent, la meva col.lega del Grup dels Verds, l’holandesa dels Groenlinks, Kathalijne Buitenweg, ha permès arribar a un punt d’equilibri, no plenament satisfactori per a ningú, però l’únic possible donada l’actual correlació de forces del Parlament (correlació de forces que cal treballar per canviar). Tinc demanat torn de paraula pel debat d’aquesta tarda. Creuem els dits. (segueix…)

Intervención en plenaria
Directiva Multiples discriminacions (1′)
1 de abril de 2008
Raül Romeva, MEP

El proyecto europeo nunca será del todo creíble sino garantiza que se pone fin a las discriminaciones de diversa índole.

Y por ello me sorprende que algunas y algunos colegas, que tantas veces hacen gala de europeismo en otros debates, cuando se trata de derechos y libertades se convierten de repente en los más antieuropeistas. No es de recibo que a una persona se la discrimine en la UE por contar con alguna discapacidad, o por amar a otra persona del mismo sexo, o por ser mayor, o por creer en un dios o tener una fe que no sea la ‘estandard’.

Esta no es la Europa en la que yo quiero vivir y por la que quiero trabajar. Esta Directiva apunta en la buena dirección. No es lo que yo querría, cierto, pero marca un rumbo más que aceptable. Y espero que la mayoría de esta cámara esté mañana a la altura de las circunstancias y apoye, como ya haré, el informe Buitenweg.

Foto: Cartell de la Conferència que vaig promoure i organitzar al Parlament Europeu l’octubre de 2008 per afrontar el debat sobre la Directiva en qüestió.

Ahir al vespre vàrem votar, a la  Comissió LIBE del PE (la que tracta temes de Llibertats Civils, Justícia i Interior) l’informe relatiu a la Directiva Horitzontal per la qual es pretén ampliar el marc de protecció davant de múltiples discriminacions (edat, orientació sexual, persones amb dependència i fe) més enllà de l’àmbit laboral. La ponent per al PE és la nostra companya de Grup, l’holandesa dels GroenLinks, Kathalijne Buitenweg, amb qui treballo estretament en aquests i d’altres temes relatius a assumptes de Drets i Llibertats. Malgrat que no sóc mebre de la COmissió LIBE, el fet que he seguit amb especial atenció el dossier va fer que se’m demanés de poder-hi ser present durant la votació ocupant un dels tres escons que ens pertoquen al Grup Verds/ALE.

La votació d’ahir va ser força ajustada, i moltes de les esmenes es varen guanyar o perdre per un vot. Era, per tant, una d’aquestes votacions en què no s’hi podia faltar. Cal dir, però, que vàrem trobar a faltar alguns membres del PSE i de la GUE, que no eren presents i que ens haguessin donat una mica més de tranquil.litat en les votacions, però malgrat tot ens en vàrem sortir força bé gràcies a la feina de lobby que vàrem fer en relació a alguns membres d’ALDE i, fins i tot, algún del PPE.

Sobre el tema en qüestió (fer front a les discriminacions múltiples) en vaig parlar ja en algún apunt anterior (Si patir discriminació és greu, imagineu com és patir-ne múltiples), precisament amb motiu d’una jornada que vaig promoure al respecte. De manera resumida el tema és el següent: (segueix…)

des de l’any 2000 la legislació europea permet regular i perseguir tota mena de discriminacions que tenen lloc en l’àmbit laboral. Tanmateix, en tot aquest temps no hi ha hagut cap provisió legal a escala europea que permeti legislar en favor de prohibir discriminacions que afectin a l’edat, l’orientació sexual, les discapacitats o la religió/fe, més enllà de l’àmbit laboral. Aquest forat legal en l’àmbit legislatiu inclou serveis tant importants com l’educació, els sistemes de salut i l’habitatge.

En totes aquestes àrees comptem actualment amb una situació inconsistent i inacceptable segons la qual una dona negra lesbiana que vagi en cadira de rodes pot comptar amb régims de protecció en base al fet de ser dona o pel fet de ser de raça negra, però no pel fet de ser lesbiana ni tampoc en funció de la seva discapacitat física. Amb la nova Directiva, llargament reclamada per part de nombrosos grups i associacions d’arreu d’Europa, es pretén corregir aquesta situació. No obstant, recordo que el procediment seguit és l’habitual, la Comissió proposa un text esborrany, i ara som el Parlament Europeu i el Consell (governs) qui l’hem d’esmenar.

La batalla dels qui, com és el meu cas, seguim de ben a prop aquesta mena d’assumptes, ha estat, primer, reclamar que la Comissió presentés la seva proposta, i depsrés (és el moment en què ens trobem actualment) que el Parlament en faci la lectura i les esmenes pertinents per que la proposta resultant sigui tant garantista com sigui possible.

Tornant a la votació d’ahir, al llarg de les darreres setmanes s’ha fet un intens treball en termes de negociacions entre grups, cosa especialment important en un tema tan sensible i que ha estat subjecte a importants manipulacions i bloqueigs per part de l’ala més conservadora de la Cambra. L’adopció ahir de l’informe Buitenweg per part de la Comissió LIBE va suposar un veritable pas endavant que caldrà ratificar en plenària el proper mes d’abril.

Foto: D’esquerra a dreta els tres representants del Grup Verds/ALE Jean Lambert, Raül Romeva i la ponent de l’informe del PE Kathalijne Buitenweg (a la seva dreta) en els moments previs a la votació. Font: pròpia

Carta
oberta a Natàlia Borbonès

Benvolguda Natàlia,

Et
preguntes en el teu article d’aquest cap de setmana a Presència, en la teva secció Cròniques Sentides i intitulat Malvada directiva, on era el dia que vàrem votar la Directiva sobre la comercialització
de la pirotècnia. Bé, de fet fas més que això, ens anomenes eurobabaus i et preguntes com pot ser que als ‘llumeneres que ens representen a Europa se’ls hagi passat per alt la Directiva 2007/23/CE i en quina lluna de Falset es trobaven‘.

Doncs bé, res més fàcil de saber. Aquest eurobabau que escriu era,
precisament, esmenant la Directiva per garantir la possibilitat de preservar tradicions com la dels Diables i els Correfocs. Ho
hauries pogut constatar simplement visitant aquest bloc, en què diàriament explico què faig, què opino, què voto i per què. I més
concretament, pel què fa al tema que et preocupa, hauries trobat tota la informació que desitges a l’apunt
específic que hi vaig dedicar intitulat precisament: Pirotència europea . Allà explico com, de fet, si ara tenim la possibilitat que en la Trasposició de la llei s’estableixin excepcions en cada Estat és, precisament, per què ho vàrem incorporar al Parlament Europeu.

Jo, per tant, aquell dia era fent la meva feina, ben conscient de la meva responsabilitat, i en cap cas passejant per la lluna (tot i que confesso que aquest és un viatge que no m’importaria fer). Per altra banda, (segueix…)

celebro
que
ara, dos anys després i en vigílies d’unes eleccions, tanta gent hagi
despertat i totes i tots plegats ens
haguem adonat que Brussel.les també existeix i que és important. Però
francament, hauria agraït encara més que quan al Parlament vàrem
corregir el
tret a la Directiva, haguéssim rebut el suport i el reconeixement que
tocava, o si més no l’atenció mediàtica, social i política que aquest i
d’altres temes mereixen. Tanmateix, no només no vàrem rebre ni una cosa
ni l’altra, sinó que, ans al contrari,
ara resulta que en som els culpables.

Malauradament,
però, aquesta sembla ser
la lògica en gairebé tots els temes. I no és per manca de feina i
d’activitat per part d’algunes i alguns de nosaltres. I és que, avui
dia, si alguna activitat és ben pública, aquesta és la nostra. Totes
les nostres intervencions, preguntes, iniciatives, propostes de
resolució,
informes i d’altres items són consultables a l’instant. Que cadascú jutgi si el seu o la seva
diputada (és a dir, aquell o aquella a qui va votar) ha complert amb les expectatives. Potser aquest article (Más eurohiperactivos que europerezosos), del també hiperactiu Albert Segura, pot ajudar una mica a conèixer la realitat.

Però és que, per part meva, a més a més, la
voluntat de transparència és tal que, conscient com sóc que no comptem amb els espais mediàtics
que permetrien evitar malentesos i desinformacions com aquest del correfoc,
faig l’esforç d’informar tothom qui vulgui, m’hagi votat o no, sobre la meva
activitat. Això
sí, cal voler saber qui fa què. És evident que ningú està obligat/da a
seguir-me, però qui vulgui fer-ho ho pot fer ben fàcilment, coincideixi o no amb allò que faig.

Pots
estar
més o menys d’acord amb el to i el contingut de la meva activitat, això
t’ho accepto, i forma part del debat ideològic i/o polític, però no
crec que se’m pugui acusar de manca d’entrega ni tampoc de manca de
transparència.

Per
altra banda, la qualificació de babau, o d’eurobabau, no deixa de tenir
un cert punt de tendresa que, fins i tot, m’agrada. De fet, segons el
Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, babau significa ‘persona sense malicia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que és deixa portar dòcilment per altri. Vaja, que té fins i tot el seu què que t’hi considerin.

Llàstima, però, que un altre cop la realitat sigui obstinada i els fets ho desmenteixin.

Avui
per
avui, les Directives les proposa la Comissió i al Parlament les revisem
i
esmenem. En aquest bloc trobaràs nombrosos exemples en què la nostra
batalla ha estat implacable, de vegades individualment, de vegades com
a grup, o de vegades com a Parlament. Així mateix, de vegades he/hem
tingut més èxit en condicionar i corregir algunes propostes, d’altres
menys. Res que no sigui explicable, però, amb una simple lectura de les
correlacions de forces existents a les tres institucions. Cada cop
sembla que en som més conscients d’això, però no sé si en som prou
encara.

Alguns seguim pensant que el camí de futur és dotar el Parlament de la
veritable capacitat legislativa que li pertocaria en un model veritablement
democràtic. I alguns hi treballem amb especial èmfasi. Per tant, de conformisme res de res.

Al Parlament Europeu som 785 membres, de 27 països, cadascú amb les seves hipoteques socials i culturals darrera. Ser un
diputat entre 785, com és el meu cas, et dóna el pes i el poder que et
dóna, no més. Però ben usat, aquest poder permet fer moltes coses.
Llàstima que no totes siguin sempre igualment visibles, ni encara menys
valorades i reconegudes, però en fi, hi són.

Tal
i com ja he explicat nombroses vegades, en el tema dels correfocs allò
que toca fer ara és garantir que el Ministeri d’Indústria fa allò que
ha de fer i interpreta correctament la Directiva, i especialment
l’esmena que vàrem incorporar al Parlament Europeu relativa a les
excepcionalitats.

Sóc
mediterrani. M’agrada l’aigua i el foc, la calor i el mar. I això marca
el meu caràcter, i també, com no, la meva activitat parlamentària.

Suposo que tot això no evitarà que em segueixis considerant un eurobabau,  però malgrat tot tinc intenció de seguir treballant tant com fins ara per tal de
contribuir, en la mesura que les correlacions de forces que surtin de
les eleccions ens ho permetin, a construir una UE coherent, socialment
cohesionada, ambientalment responsable i culturalment sensible amb les
diferents maneres de veure el món i la vida.

En definitiva, si t’interessa saber on sóc, i què faig, aquí amb trobaràs, sempre que vulguis. 

Ben afectuosament,

Raül Romeva i Rueda

Foto: Correfoc de Gràcia. Font: Directe.cat