Raül Romeva i Rueda

No és el primer cop, i em temo que no serà el darrer.
Massa sovint la deriva periodística actual ens porta a caure en una preocupant
obsessió per aconseguir bons titulars, fins i tot encara que això signifiqui
tergiversar la realitat. I el problema és que en una societat tant
interconnectada com l’actual, aquest pecat original pot acabar contaminant tota
la xarxa. És el que ha passat amb el tema de l’etiquetatge.

Anem a pams: algú sap de què va aquest Reglament?
Difícil saber-ho, esclar, quan els mitjans no en parlen.

Per a informació de qui ho vulgui saber, aquest Reglament
comportarà una millora substancial en el contingut de la informació que rebem
els consumidors i consumidores:

1. La
   legislació s’aplicarà a tots els productes que arribin al consumidor final,
   encara que la major part de les noves disposicions afecten al menjar envasada. Els aliments de fabricació artesanal i no
   envasats quedaran exclosos del reglament, llevat de les normes sobre indicació
   d’al·lergogens. El menjar venut per
   particulars, per exemple en fires locals, també quedarà exclosa de les noves
   normes d’etiquetatge. ATENCIÓ, PER QUÈ AIXÒ ÉS EL QUE AFECTA A LA MAJORIA
   DE PRODUCTES ETIQUETATS EXCLUSIVAMENT EN CATALÀ, QUE, PER TANT, QUEDEN EXCLOSOS
   DE LA DIRECTIVA.
2. D’acord
   amb les noves normes, els envasos dels aliments hauran d’incloure informació
   clara i llegible sobre les calories i la quantitat de greixos, greixos
   saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal dels productes. Aquestes quantitats
   figuraran en 100 g, 100 ml o en porcions.
3. Els
   consumidors podran identificar més fàcilment els productes que continguin
   substàncies al·lergògenes, ja que aquestes hauran d’aparèixer destacades en la
   llista d’ingredients. (és important saber que la majoria dels
   incidents de lèrgia alimentària tenen el seu origen en aliments no envasats. Per posar fi a
   aquesta situació, el nou reglament estableix que la presència de substàncies
   al·lergògenes també haurà d’indicar en els aliments no envasats.
4. A
   iniciativa del Parlament, la nova legislació obligarà a especificar l’origen de
   la carn fresca de porc, ovella, cabra i au. La Comissió haurà d’introduir normes
   per a desplegar aquesta disposició en un termini de dos anys. La Comissió
   estudiarà la viabilitat i els costos d’estendre l’etiquetatge d’origen a altres
   categories d’aliments, per exemple, la carn utilitzada com a ingredient, la
   llet o els aliments no elaborats.
5. Les noves normes
   garantiran que la indústria no indueix a error al consumidor al suggerir,
   mitjançant l’aparença, la descripció o representacions pictòriques, la
   presència d’un determinat aliment o ingredient, quan heu estat substituït per
   una altra substància diferent.
6. Tots
   els aliments similars a altres productes però fabricats amb diferents
   ingredients, com els productes d’origen vegetal semblants al formatge (els
   anomenats ‘aliments d’imitació’) seran més fàcilment identificables. Quan un
   ingredient comú en un aliment hagi estat substituït per un altre, haurà d’estar
   indicat a la part davantera de l’envàs en lletra gran i al costat de la marca.
7. Abans
   de legislar sobre l’obligació d’indicar el contingut de greixos trans en els
   aliments, la Comissió presentarà un informe en un termini de tres anys sobre la
   presència d’aquestes substàncies en els productes consumits a la UE .
8. L’ús de tècniques de
   sacrifici sense atordiment no haurà de ser indicat en les etiquetes. No obstant això, la Comissió Europea tindrà en compte
   aquesta qüestió en el marc de la futura estratègia sobre benestar animal
   (l’estratègia actual cobreix el període 2007-2013).

A tot això és al que vaig votar que Sí. I crec que era la
meva obligació com a representant dels ciutadans i defensor dels interessos
dels consumidors i consumidores catalans. I reitero un cop més, en aquest articulat no hi entrava el règim lingüístic.

ETIQUETATGE EN
CATALÀ

La mala noticia és que, tal i com va reconèixer el comissari Dalli: “el paquet
acordat no canvia les regles pel que fa al règim lingüístic de l’etiquetatge”,
un règim lingüístic que actualment preveu, que si un Estat vol, pot establir
una norma interna que obligui a etiquetar en una (o més) llengües oficials de
la UE.

Davant aquesta
situació, els eurodiputats catalans Tremosa,
Junqueras i Romeva vàrem impulsar una iniciativa de darrera hora per
intentar modificar l’article 15.2 del règim lingüístic de l’etiquetatge. A més
a més vàrem comptar amb el suport de 37 eurodiputats entre els quals cal
remarcar Santiago Fisas, Raimon Obiols i Maria Badia.

L’article 15.2 diu
literalment:

“Within their own territory, the membre States in which a food is marketed
may stipulate that the particulars shall be given in one or more languages from among the official languages of the Union“.
La nostra esmena només volia eliminar les paraules marcades amb negreta, però no se’ns va permetre ni tan sols votar-la.

En altres paraules, allò que va passar és que el règim lingüístic, que no vàrem votar, es quedava com està ara, és a dir, malament, però això no té res a veure amb la votació de dimecres i que tants titulars erronis ha provocat.

En qualsevol cas, cada cop que s’ha discutit al Comité de Medi Ambient del
Parlament Europeu, els grups popular i socialista s’hi han oposat i per tant,
al trobar-se el procés en segona lectura, no era possible admetre a tràmit
modificacions que no haguessin estat aprovades amb anterioritat pel Comité.

Aquesta situació, juntament amb la recent negativa del govern espanyol a
donar suport a la plena oficialitat del català a Europa, tot aprofitant
l’entrada de Croàcia, fa que cada
dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents a demanar un Estat
propi, atesa la inflexibilitat amb que els estats membres tracten les
realitats nacionals europees que no disposen d’un estat.

CONCLUSIONS

1. Quan alguns mitjans diuen que només
   Tremosa va votar en contra que s’obri la porta a impedir l’etiquetatge en
   català perquè va votar contra el Reglament (i que Junqueras es va abstenir
   mentre que els altres MEPS Catalans vàrem votar en contra) simplement
   s’equivoquen. És més, indueixen a l’error d’altres persones com en Salvador Cardús, entre d’altres, que
   basant-se en aquesta informació escriu un article partint de premises
   errònies (Per europeisme,
   ara.cat).  I la raó és que,
   malauradament, no se’ns va donar l’opció de votar la qüestió lingüística.
   Repeteixo que l’únic que vàrem votar són alguns articles relatius a la millora
   de la informació que s’ha de posar a les etiquetes. De fet, cal dir que molts dels mitjans que van donar aquest titular, ja l’han corregit explicant correctament la situació (és el cas de l’ACN, per exemple).
2. Quan alguns mitjans acusen al PE, i per
   extensió a Europa, d’un suposada croada contra el català, també s’equivoquen,
   bàsicament per què aquest és un afer que els Estats, gelosos de la seva
   sobirania, es guarden per a ells. El problema, per tant, no és Brussel·les/Estrasburg
   (seus del PE) o Europa en genèric, sinó les capitals (i en el nostre cas, esclar, el govern de l’Estat, a Madrid).
3. On sí l’encerten és a l’hora d’advertir
   que cal estar amatents d’aquesta mena de qüestions abans, especialment davant
   dels continuats esforços demostrats pels governs, i especialment l’espanyol,
   per segar sense pietat drets i competències que no els pertoquen. En altres paraules, cal vigilar el procés ascendent de l’el·laboració de normatives europees, i no esperar només a reaccionar quan ja és massa tard, per lamentar-se després. I aquí
   apel·lo, un cop més, a la necessitat que la Generalitat i el Parlament de
   Catalunya, (en virtut de l’aplicació del principi de subsidiarietat previst pel
   Tractat de Lisboa), dediquin molts més esforços i recursos a vigilar la seva
   parcel·la, la del Consell, ja que si tot es deixa en mans del que puguem fer
   els eurodiputats Catalans a Brussel.les/Estrasburg, molt em temo que sempre
   arribarem tard.

NOTA FINAL

Permeteu-me una
darrera reflexió. Tot això que acabo d’explicar ho sabien perfectament un grup
de periodistes que van venir a Estrasburg precisament dimecres. Em consta que
molts d’ells van voler fer una peça explicant’ho de manera correcta. Alguns ho
van aconseguir, d’altres es van trobar que des de les redaccions (desconeixedores
de la realitat legislativa europea) els van impedir parlar del bosc, per centrar-se en els arbres.
Segurament era una pena que la realitat els espatllés un magnífic titular,
encara que aquest fos equivocat.

Com a lector i
consumidor, però, em preocupa que no se m’hagi informat correctament d’un afer
tan important i que se m’hagi induït a pensar que els problemes i els
responsables són uns, quan en realitat són uns altres.

El problema per a
Catalunya, no ho oblidem, no és Europa sinó els Estats, i concretament el
govern de Madrid. És cap allà cap on hem de mirar. Compte, per tant, per què si errem
el tret, ens podem acabar disparant al nostre propi peu, i això sí que resultaria
força galdós.

Font foto: Martin Ricket. PA Wire.

Aquesta és la
reflexió que he fet aquest matí, al ple d’Estrasburg, en el marc del debat
sobre la necessitat de crear un fons alternatiu de 500 milions per proporcionar
aliments a les persones més necessitades de la UE. És la nostra reacció a la
sentència del Tribunal de Justicia de la UE que el passat 13 d’abril, a
instàncies d’Alemanya i Suècia, en relació al Programa de Distribució
d’aliments a les persones més necessitades (PEAD).

Intervención de Raül
Romeva sobre Banco de Alimentos, Estrasburgo, 07.07.11

Estos
últimos dias he recibido mensajes de apuro de numerosos bancos que están al
borde de la quiebra. Pero estos bancos no especulan, no hacen dinero, no
invierten en guerras. Estos bancos, los bancos de alimentos, ayudan a que 13
millones de personas puedan, simplemente, comer.

Després de gairebé una setmana donant voltes a la malanomenada crisi del cogombre, i havent reconegut ja fins i tot la OMS que l’origen del focus no té res a veure ni amb aquest vegetal, ni amb la zona geogràfica originàriament assenyalada com a culpable, allò que sí és un fet és que el debat alimentari torna a ser a l’agenda política, social i mediàtica de la UE.

I precisament sobre això en vàrem parlar en un dels episodis de Europa2011, de TVE, a Estrasburg, dies abans que esclatés la crisi.

En el debat vàrem participar Esther Herranz(PPE), Iratxe Garcia Pérez (S&D), i Raül Romeva i Rueda (Verds/ALE). Podeu visionar el debat aquí: http://www.rtve.es/alacarta/videos/europa-2011/europa-2011-03-06-11/1120253/

Font foto: EFE

Fa temps que diversos mitjans s’interessen per un dels temes que està portant més controvèrsia  tant al Parlament Europeu com al Consell: el projecte d’acord UE-Estats Units sobre la retenció i transferència de dades de passatgers d’avió (conegut també per les sigles PNR).

Tanmateix, en aquests moments hi ha un altre assumpte sobre la taula que ha adquirit una importància igual, o fins i tot major (per un tema de calendari) com és l’acord que, en termes similars, alguns volen signar amb Austràlia. L’acord s’ha filtrat a Internet aquesta setmana, però ha passat força desapercebut. Per això en parlo avui aquí: http://www.statewatch.org/news/2011/may/eu-com-pnr-australia.pdf.

El cas és que la Comissió Europea acaba de finalitzar les negociacions sobre un acord amb Austràlia per a la transferència i la vigilància de dades de passatgers aeris. Si l’acord entrés en vigor significaria legalitzar una greu violació del dret fonamental a la protecció de dades i la presumpció d’innocència. Les dades personals de tots els passatgers que viatgen entre Europa i Austràlia seria lliurat a les autoritats australianes, que les podrien analitzar i confrontar amb tota mena de categories en total opacitat. A més, les dades s’hauran de conservar durant 5,5 anys. No cal cap mena de sospita inicial per a les investigacions i exàmens de tot el món, i les dades fins i tot poden ser transferides a tercers països.

Això va en contra de la Carta de Drets fonamentals i garanties constitucionals. Diversos tribunals han deixat clar, per exemple, que la retenció de dades de persones sobre les quals no existeix sospites de cap mena no està permès en absolut (Romania) o només fins a 6 mesos, amb garanties sòlides (Alemanya). El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que la retenció de dades per les autoritats d’aplicació de la llei és una infracció greu i només es pot fer en cas de sospita (Marper vs Regne Unit). També va dir que no es pot usar cap mena de ‘caracterització automatitzada’ (com, per exemple, impedir-los agafar un vol o seleccionar-los per a qüestionaris extra), mentre que l’únic acord exclou totalment les decisions automatitzades.

Si necessiteu més informació, busqueu “PNR” o “#PNR” (per “registre de noms dels passatgers”) a Google o Twitter.

La importància d’aquest acord amb Austràlia és que, si no l’aturem, obrirà les portes a d’altres encara pitjors, com el que s’està negociant amb els Estats Units per tal de transferir-los dades de viatgers, o sobre el grau en què cal vigilar els viatgers aeris dins de la UE (i que de fet pretenen fins i tot ampliar a trens i transbordadors!).

La propera reunió sobre Justícia i Afers d’Interior del Consell de la UE serà el 9 i 10 de juny. Llavors ja podrien acceptar l’acord (els governs). En quant al Parlament Europeu, que hi hauriem de donar el vist-i-plau, sembla que, almenys de moment, serà difícil aconseguir una majoria de bloqueig. Encara hi estem treballant. En resum, en menys de dues setmanes podem haver de fer front a aquesta batalla!

És per això que cal fer una crida per tal de bastir, ja en la primera fase, la del Consell, una minoria de bloqueig. A alguns Estats membre encara hi ha debat sobre quina ha de ser la durada per a la retenció de dades, sobre la necessitat d’aquesta mesura en general, i sobre altres aspectes de l’acord.

Donada l’actual composició en el si del Consell de la UE, segurament les claus seran Suècia, Finlàndia, Itàlia, Luxemburg, Irlanda i els Països Baixos, per la postura més cítica que han mostrat els darrers temps. I lògicament cal pressionar sobre Hongria, presidència rotatòria del Consell en aquest moment.

Ha arribat el moment d’activar la ciutadania, a través dels mitjans!

Font: AmadeusGolf

De fa temps que, periòdicament, rebo per diverses bandes preguntes relatives a l’afer de la medicina natural o l’ús de plantes medicinals i a la possible revisió d’alguna directiva que les afecta.

La darrera campanya és la que han impulsat des de http://www.savenaturalhelth.eu, des d’on promouen un enviament de cartes massiu als MEPS demanant això:

Petition for the European Members of Parliament

In re: Directive on Traditional Medicinal Plants

Dear Sir or Madam,

Yours sincerely,

*************************
Com que aquest és un tema que em preocupa especialment, adjunto, primer, la resposta que dona la Comissió Europea (és aquesta), i una resposta tipus (que després personalitzo) i que envio a les persones que se’m dirigeixen inquietes per aquest afer, per si a algú més li és útil.

************************

Estimado/estimada,

En primer lugar muchas gracias por su correo. Los Verdes/ALE en el Parlamento Europeo somos de la opinión, al igual que usted, que los sistemas medicinales tradicionales no deberían ser prohibidos. No está claro sin embargo, si la implementación de la Directiva 2004/24/CE conllevará una verdadera prohibición de dichos productos. En consecuencia, los Verdes queremos claridad por parte de la Comisión Europea, y tenemos la intención de pedir explicaciones a la Comisión, en la próxima reunión sobre medio ambiente del Parlamento Europeo.

La Comisión planteó por su parte en un comunicado anterior, varios problemas relacionados con el registro de dichas hierbas medicinales tradicionales. Los Verdes por nuestra parte, queremos saber si dichos problemas han sido abordados, y en todo caso, como. Respecto a esto, presionaremos a la Comisión para ésta actúe aún más.

¿Cuáles son  los problemas?

La Directiva 2004/24/CE proporciona un procedimiento de registro simplificado para aquellos productos herbolarios tradicionales, que llevan siendo usados en Europa, al menos durante 30 años. La diferencia entre el proceso de registro convencional y el proceso de registro simplificado para dichos productos, es que en el caso del simplificado, no es necesario proporcionar información clínica para su registro.

Los productos herbolarios tradicionales deben ser registrados antes del 30 de Abril de 2011, para que puedan ser admitidos dentro del mercado Europeo. Hasta ahora, los productos herbolarios tradicionales han sido registrados como complementos alimenticios. Grupos de interés como la ANH (Alliance for Natural Health) tienen miedo de que los estados miembros dejen de aceptar ésta situación, cuando la directiva tenga plenos efectos jurídicos.

La Comisión Europea, en su Comunicado 2009/584 muestra que existen obstáculos para registrar los productos herbolarios tradicionales. Hasta el momento, la HMPC (The Committee on Herbal Medicinal Products), organismo relevante en éste tema, siempre ha requerido información sobre la genotoxicidad, mientras que según la Comisión, dicho requerimiento no es necesario. La Comisión también deja claro en su comunicado, que tiene la intención de proponer una legislación aparte para los productos con una tradición holística (Ayurvedicos, Medicina tradicional China) con el objetivo de que los problemas de registro actuales, puedan ser resueltos.

¿Que debe ocurrir según los Verdes/ALE?

Nos gustaría saber en base a la Comisión, si los productos herbolarios están en riesgo de nada entre dos aguas a partir de finales de Abril de 2011. Los Verdes queremos garantías de que no todos los sistemas medicinales tradicionales van a ser prohibidos a partir del próximo año en adelante. También queremos saber cuando va la Comisión a tratar de resolver los problemas de los productos con una tradición holística, a través de una legislación que los tenga en cuenta.

Con saludos cordiales.

Dr. Raül Romeva i Rueda
Diputado Europeo
Iniciativa per Catalunya Verds
Verdes/ALE Parlamento Europeo

Font foto: Food Freedom

Comparteixo amb vosaltres un text que hem elaborat els Verds/ALE en relació a la preocupant situació que estem vivint per l’augment dels preus dels aliments. Aquest és un dels temes que ens toca debatre i votar aquesta setmana al PE, reunit en sessió plenària a Estrasurg, i que considero de gran importància. En la proposta de resolució que hem presentat des del nostre Grup (aquí hi trobareu el text sencer), hem volgut destacar els següents aspectes, entre d’altres:

A.         Considerando que el índice de la FAO para los precios de los alimentos ha aumentado por séptimo mes consecutivo, alcanzando así su nivel más alto desde su creación en 1990; que los precios de los principales alimentos básicos se han disparado hasta alcanzar niveles cercanos a su récord de 2008, lo que ha provocado disturbios sociales y políticos en muchos países, como Túnez y Egipto y otros países de Oriente Próximo que dependen de las importaciones de trigo,

B.         Considerando que la FAO estima que en 2010 se contabilizaron 925 millones de personas desnutridas en el mundo, y que el aumento de los precios de los alimentos, combinado con el aumento de la población y con períodos imprevisibles de escasez de suministro, hará que esta cifra aumente; que, en todo el mundo, 29 países deben hacer frente a problemas de suministro alimentario y necesitan ayuda alimentaria externa,

El Parlamento Europeo:

Comercio equitativo de productos agrícolas

1.         Pide a la Comisión y a los Estados miembros que adopten una estrategia revisada en materia de comercio y desarrollo que permita a los países en desarrollo proteger adecuadamente sus mercados nacionales de alimentos y decidir sus propias políticas con objeto de mejorar su potencial de producción de alimentos y de ayudar a sus pequeños agricultores;

2.         Insiste en la necesidad de poner fin a las subvenciones directas e indirectas a la exportación, que han destrozado los sistemas locales de seguridad alimentaria en muchos países en desarrollo, así como a los mecanismos de incremento de los aranceles aplicables a las mercancías transformadas importadas de países en desarrollo, que han obligado a estos países a aumentar las exportaciones de materias primas a expensas de una política capaz de equilibrar la seguridad alimentaria con la exportación de alimentos;

Incremento de la ayuda al desarrollo

3.         Pide que se aumente considerablemente el importe de la ayuda al desarrollo destinada a la agricultura y que se invierta en formación, en la mejora de los servicios de divulgación y en la investigación descentralizada en el sector de la agricultura en los países en desarrollo, de manera que los agricultores dispongan de técnicas sostenibles que les permitan producir de forma más eficaz al tiempo que protegen su entorno para garantizar la seguridad alimentaria a largo plazo, apoyados por ayudas públicas adecuadas, como el acceso a créditos y a semillas;
4.         Insta a los Gobiernos de los Estados miembros a que mantengan y refuercen sus programas de transferencia de efectivo, incluidos los microcréditos, así como otras medidas en el ámbito de las redes sociales de seguridad, para garantizar que los pobres tengan acceso a alimentos en épocas de crisis; pide que los Gobiernos y las instituciones de los países desarrollados ofrezcan una asistencia adecuada a este respecto;

Transparencia y medidas contra la especulación

5.         Pide a la Comisión que incremente considerablemente la transparencia en el proceso de formación de precios en la cadena alimentaria, estableciendo la notificación obligatoria y un Observatorio de los Precios de los Alimentos y los Márgenes, con objeto de revelar posibles deficiencias en la formación de precios; pide a la Comisión que mejore asimismo la transparencia en lo relativo a las existencias de las empresas transnacionales en el sector alimentario;

6.         Pide a la UE que ejerza presiones a favor de la creación de un organismo mundial independiente de regulación que garantice la transparencia en los mercados alimentarios y el comercio de alimentos, establezca normas sobre los mercados de futuros y opciones y aplique estrictas medidas de regulación contra las maniobras especulativas sobre los alimentos básicos a escala mundial, como medidas destinadas a imponer límites a las posiciones y a permitir el comercio con derivados de productos alimenticios básicos únicamente a los inversores relacionados directamente con los mercados agrícolas;

7.         Pide a la Comisión que presente propuestas exhaustivas destinadas a crear y reforzar las autoridades bursátiles europeas para las operaciones al contado y con derivados, con objeto de limitar e impedir esta especulación, garantizando que en todas las transacciones con derivados que tengan por objeto productos alimenticios básicos estén implicados, al menos, un productor y un consumidor; pide asimismo a la Comisión que incremente la transparencia mediante disposiciones exhaustivas relativas a los requisitos aplicables a la notificación y el registro de transacciones y posiciones por parte de los operadores del mercado, así como con la creación de un régimen ad hoc relativo al abuso de mercado para los mercados físicos; acoge favorablemente, en este contexto, la propuesta de la Comisión destinada a regular los derivados no negociables en mercados regulados (OTC), e insta a la Comisión a que presente propuestas ambiciosas, especialmente en el marco de la revisión de la Directiva MIFID;

Reservas estratégicas de alimentos y medidas contra el despilfarro de alimentos

8.         Pide a la Comisión que se esfuerce por avanzar hacia un sistema mundial específico de reservas alimentarias regionales y locales descentralizadas (tanto reservas de emergencia para reducir la hambruna como reservas regionales destinadas a facilitar el abastecimiento en épocas de subidas repentinas de los precios); considera que estas reservas deberían ser gestionadas en los niveles más adecuados, también por las autoridades locales, regionales y nacionales y por un organismo de coordinación bajo los auspicios de la FAO, sacando todo el partido posible de la experiencia acumulada por la FAO y el Programa Mundial de Alimentos de las Naciones Unidas;

9.         Pide a la Comisión que le informe urgentemente sobre la manera más eficaz de lograrlo; pide asimismo a la Comisión que desempeñe un papel de primer orden en la defensa de este sistema mundial específico de reservas alimentarias en las negociaciones comerciales multilaterales y bilaterales; pide a la UE y a los Gobiernos nacionales que organicen campañas e introduzcan cambios estructurales destinados a reducir al mínimo el despilfarro de alimentos;

Medidas contra el cambio climático

10.       Solicita que se apliquen rápidamente las decisiones adoptadas en Copenhague y Cancún destinadas a limitar el aumento global de la temperatura a 2 °C, en el marco de las cuales los países desarrollados han de reducir sus emisiones en un 30-40 % para 2020 y en un 80-95 % para 2050;

11.       Considera que la aplicación de prácticas agrícolas industriales en los países en desarrollo conducirá a prácticas nocivas para el medio ambiente que, a largo plazo, destrozarán su potencial de producción de alimentos; propone que la formación se centre en la adaptación al cambio climático y en buenas prácticas de gestión agrícola, como la gestión del suelo y de los recursos hídricos, con objeto de evitar la pérdida de tierras cultivables como consecuencia de la erosión del suelo o la salinización, de conformidad con las conclusiones de la Evaluación internacional del papel del conocimiento, la ciencia y la tecnología en el desarrollo agrícola (IAASTD);

Criterios de sostenibilidad

12.       Solicita la revisión de los criterios de sostenibilidad aplicables a los agrocombustibles con objeto de desincentivar la utilización de la tierra para la producción de combustible en lugar de para la producción de alimentos; pide a los Gobiernos nacionales de todo el mundo que reduzcan sus subvenciones al etanol y al biogás; insta a la Comisión a que en sus futuros planes de acción incluya las recomendaciones en materia de suministro alimentario a nivel mundial contenidas en la Evaluación internacional del papel del conocimiento, la ciencia y la tecnología en el desarrollo agrícola (IAASTD), así como en el informe de las Naciones Unidas sobre la industria agroalimentaria y el derecho a los alimentos; pide a la Comisión que instaure un mecanismo de emergencia que prohíba el uso de cereales para la producción de energía en la UE y que imponga la suspensión de las importaciones de agrocombustibles obtenidos con esos cultivos cuando el nivel de los precios mundiales de los cereales supere un límite determinado;

13.       Aboga por el desarrollo de redes locales de alimentos y de la venta directa del productor al consumidor, con objeto de contribuir a disociar los precios de los alimentos del aumento de los precios de los combustibles fósiles, que afecta al transporte de alimentos de larga distancia; considera que el recurso a prácticas agrícolas más sostenibles y locales también reducirá los costes de insumos como los fertilizantes y los piensos; pide a la Comisión que, en el marco de la OMC, proponga una iniciativa destinada a evaluar los instrumentos de estabilización de los precios de los productos básicos y otros instrumentos de gestión de la oferta; pide al BEI que examine las posibilidades existentes para crear inmediatamente un fondo de garantía que apoye los regímenes nacionales de microcréditos y de cobertura de riesgos que se ajusten a las necesidades de los productores locales de alimentos, especialmente en los países en desarrollo más pobres;

Font foto: del blog ‘El proyecto matriz’

Malgrat que penso que la guerra a favor dels drets dels no fumadors, o fumadors passius, s’està guanyant poc a poc, considero encara necessari posar de manifest algunes dades que reforcen, encara més, la necessitat de prendre´ns seriosament aquest assumpte. Fa uns dies, de fet abans que entrés en vigor la nova llei del tabac a l’Estat espanyol, vaig presentar una pregunta a la Comissió demanant la seva opinió en relació a un estudi que habia el.laborat l’Agència Catalana de Salut Pública de Barcelona. L’estudi feia referència sobretot a la concentració de nicotina i benzè en locals d’hosteleria. D’una manera especial, això afecta a les persones que treballen en aquest sector. Si les conclusions de l’estudi són demolidores, l’aval de la Comissió Europea resulta fonamental.

La pregunta que vaig dirigir a la Comissió Europea és aquesta:

Pregunta con solicitud de respuesta escrita a la Comisión
Artículo 117 del Reglamento
Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

I la resposta del Comissari John Dalli, responsable per a temes de Salut i polítiques de consumidors de la Comissió Europea, és la següent:

E-10838/10ES
Respuesta del Sr. Dalli
en nombre de la Comisión
(26.1.2011)

La Comisión considera que las legislaciones que prohíben totalmente fumar en el interior de todos los centros de trabajo y en los lugares públicos, como recomiendan las directrices de aplicación del artículo 8 del Convenio Marco de la OMS para el Control del Tabaco, de julio de 2007([1]), y la Recomendación del Consejo, de 30 de noviembre de 2009, sobre los entornos libres de humo([2]), constituyen la manera más eficaz de proteger a los ciudadanos contra la exposición al humo ambiental del tabaco.

Conviene recordar que para la protección de la salud de los trabajadores se aplica el acervo legislativo de la UE en materia de salud y seguridad en el trabajo. Figuran aquí los valores límite de exposición profesional establecidos para las dos sustancias mencionadas. El valor límite vinculante para el benceno (media ponderada en un período de referencia de ocho horas) es de 3,25 mg/m3, que equivale a 3,250 μg/m3, y el límite indicativo para la nicotina es de 0,5 mg/m3 en ocho horas, que equivale a 500 μg/m3. Estos valores quedaron establecidos en la Directiva 2004/37/CE([3]) y en la Directiva 2006/15/CE([4]), respectivamente.

[1]     http://www.who.int/fctc/cop/art%208%20guidelines_spanish.pdf
[2]     http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2009:296:0004:01:ES:HTML
[3]     DO L 158 de 30.4.2004, p.50.
[4]     DO L 38 de 9.2.2006, p. 36.

Font foto: Europa Press

ACTA vist per sentència. John Clancy, portaveu del Comissari europeu per al comerç exterior, Karel de Gucht, va enunciar dissabte (2 octubre) que després d’onze intents havien arribat a un acord sobre el Tractat Antifalsificació ACTA.

L’acord apunta, formalment, a reforçar la lluita contra els productes falsificats. A risc, per exemple, de fer “difícil el trànsit internacional de medicaments genèrics econòmics cap als països en desenvolupament”, segons denuncien, entre d’altres, desde Metges Sens Fronteras (MSF), o de transformar els operadors (proveïdors de connexió) en brigada policial per els drets d’autor, però sense jutge a qui retre comptes, en la seva capacitat discrecional per deixar sense connexió els usuaris i tancar webs.

És un text que fa més de dos anys que està sotmès a unes negociacions tant intenses com opaques entre 37 països entre els quals els Estats units, la Unió Europea (via Comissió Europea), Corea del Sud i Japó. Si finalment aquest principi d’acord és ratificat en els propers mesos, ACTA podria tenir un efecte dramàtic sobre l’accés al coneixement i als medicaments genèrics, el respecte a les llibertats públiques, la pressumpció d’innocència o fins i tot la patentabilitat d’un ésser viu.

Malgrat la seva importància, tots aquests temes han estat abordats sense cap debat públic ni parlamentari en les diverses rondes negociadores que han conduït a aquest principi d’acord al qual han arribat aquest cap de setmana a Tòquio.

La meva valoració de tot plegat és que la manera com s’han dut a terme les negociacions és del tot inacceptable, sobretot en tant en quant posa de manifest com s’està construint una nova forma de governança que dilapida d’arrel fins i tot el principi de transparència i d’exercici democràtic del qual fa gala el mateix Tractat de Lisboa. A més a més, curtcircuita els càrrecs electes europeus, estatals i nacionals i torna a donar plens poders legislatius a alguns alts funcionaris i lobbies privats, i els permet repartir-se el món amb tota impunitat, com si ens trobéssim de nou en la Conferència de Yalta. És més, d’acord amb l’article 6.4 de l’acord de Washington relatiu a l’ACTA (que de fet és l’última versió que coneixem a data d’avui), es disposa que després de la seva ratificació, tot país signatari podrà dipositar una esmena al tractat per modificar-ne un passatge, curtcircuitant així tot procés legislatiu i democràtic establert. Personalment, com a ciutadá i com a cárrec electe, considero aquesta manera de fer un gravíssim precedent del qual tant la Comissió com el Consell haurien de retre compte i donar les explicacions pertinents.

En altres paraules, els negociadors han treballat sense cap control democràtic, negant-se a publicar els textos, i alimentant així les sospites i els temors en relació al contingut d’aquests. Només ha estat possible consultar alguns breus documents en el sí de la Comissió de Comerç Internacional del PE i sempre sota compromís (segellat) de mantenir el secret i la confidencialitat en relació al contingut. És per això que els eurodiputats portem reiterant la nostra incomoditat i inquietud des de l’inici mateix de les negociacions. L’exemple més clar és la Declaració Escrita que vàrem signar una immensa majoria dels diputats i diputades, o la resolució adoptada pel ple el passat 10 de març.

Siguem-ne doncs conscients. El tema és greu, en quant a fons i en quant a forma. És el moment de la mobilització massiva de càrrecs electes, associacions, ciutadans i ciutadanes, mitjans de comunicació, demòcrates de tots colors per tal de fer naufragar aquest atemptat contra la democràcia en les seves essències més fonamentals.

Cal exigir als nostres governs que no ratifiquin aquest text no ja només pel contingut, sinó també per com ha estat elaborat.

Més que un Tractat contra la falsificació, ens trobem davant un atemptat contra la democràcia.

Font foto: CAmpanya anti-ACTA

Al Parlament Europeu hem votat aquest migdia l’informe d’iniciativa de la diputada del PPE, Marielle Gallo, relatiu a l’exercici  dels drets de la propietat intel.lectual en el mercat interior. La proposta de text que ens proposava la col.lega francesa, malauradament, insisteix en una línea de pensament més pròpia del segle XX que no pas del XXI i que consisteix a creure que restringint la llibertat a internet i criminalitzat pràctiques com l’intercanvi d’arxius es protegirà millor el dret dels autors.

I és que tenen raó els artistes quan demanen que la creació s’ha de reconèixer i s’ha de remunerar. En altres paraules, és més que legítim (i afegeixo, totalment necessari) que els artistes puguin viure de la seva feina. El problema és que les eines que funcionaven al segle XX no necessàriament serveixen al segle XXI, i alguns poden resultar fins i tot contraproduents.

Avui Internet és un espai que supera àmpliament les possibilitats de control que l’espai no virtual permet. I el risc és, precisament, acabar matant mosques a canonades.

Internet ha de ser un espai neutre, un terreny de joc en el qual es garanteixin els drets i les llibertats així com la protecció de les dades personals. Això és, almenys, el què hem suggerit els Verds/ALE, la GUE i els Socialistes en una resolució alternativa a l’informe Gallo que també hem votat avui però que malauradament ha estat derrotada per 235 vots a favor i 375 en contra. En la nostra resolució distingíem també entre la difussió d’arxius en el marc d’una lògica comercial de l’intercanvi no comercial d’arxius en línia.

En resultar derrotada la nostra proposta hem procedit a votar la Resolució original proposada per Gallo, que finalment ha estat aprovada per 328 vots a favor (la majoria del PPE, ECR i EDF, amb alguns liberals i socialistes), 245 vots en contra (bàsicament els verds/ale, gue i la majoria dels socialistes) i 81 abstencions (entre les quals, pel què he pogut veure durant la votació, els socialistes espanyols).

El meu problema és que, amb aquesta votació, el Parlament Europeu envia un missatge preocupant en el sentit que proposa enfortir els drets d’autor a través d’Internet en detriment de la llibertat d’expressió i de comunicació, així com el respecte a la vida privada.

És lamentable que els nostres i les nostres col.legues comparin la descàrrega privada d’arxius d’internet amb la falsificació de productes comercials per part de bandes criminals organitzades. Hem de trobar noves fórmules que tinguin en compte l’evolució del concepte de propietat intel.lectual, i l’impacte que aquesta evolució té sobre els drets de seguretat i la salut dels consumidors i consumidores.

La proposta Gallo, adoptada ara pel PE, suposa per a mi una visió massa arcaica i repressiva en matèria de propietat intel.lectual, i és a més incompatible amb la nostra voluntat, en tant que ecologistes, de promoure un Internet lliure i obert al servei de la difussió democràtica del saber.

Font foto: Amnistia Internacional

Fa tot just uns minuts que al Parlament Europeu hem votat la Proposta d’Acord entre la UE i els Estats Units en relació al processament i transferència de dades financeres personals. La votació és la seqüència de la que vàrem fer al febrer en la qual el PE vàrem aturar l’acord contrariant així la voluntat del Consell, i especialment de la presidència espanyola liderada pel Ministre Rubalcaba.

Avui hem tornat a votar donat que alguns grups (especialment PSE i ALDE) consideren que hi ha hagut canvis que fan que ara sigui possible donar-hi suport. En canvi, des de Verds/ALE i GUE seguim pensant que res ha canviat substancialment en aquest acord, per la qual cosa hem votat en contra. Ens hem quedat sols.

En acabar la votació hem fet la següent declaració:

SWIFT Agreement:
A Setback for International Fundamental Rights Protection

The European Parliament today, in the Strasbourg plenary, has adopted the so-called SWIFT agreement for bank data transfers to US authorities. Greens/EFA home affairs expert in the European Parliament Jan Philipp Albrecht and Greens/EFA vicepresident, Raül Romeva, commented:

“The adoption of the new swift agreement by the majority of the parliament is a blow for the negotiations on a binding protection of fundamental rights in international security cooperation. There were some improvements to the first draft, but there is still fundamental criticism of the massive data transfers without initial suspicion and the too long data retention periods. The grand coalition of conservatives, social democrats and liberals has therefore accepted lower standards than the existing principles of the rule of law and is risking a regulation that is in breach of EU law.

We Greens have therefore opposed the new agreement and, as a progressive force, aim for stronger privacy protection and the principle of the rule of law in transatlantic cooperation”.

Font foto: Swift

A l’Eurocambra vàrem votar ahir un
reglament que obligarà els fabricants tèxtils a indicar el país d’origen dels
seus productes a les etiquetes(veure nota
de premsa del servei del PE). En concret, una peça es
considerarà originària del país en el qual es realitzen almenys dos de les
següents fases de producció: filatura, tallat, acabat, confecció. Fins ara, la
indicació de l’origen en aquests casos és voluntària i el seu ús depèn de la
legislació nacional.

El Parlament Europeu, que s’ha posicionat per
528 vots a favor, 18 en contra i 108 abstencions, subratlla que un producte
tèxtil no podrà descriure’s a l’etiqueta com a “originari en la seva
totalitat d’un país”, tret que se sotmetés a l’esmentat país a totes les
fases de producció.

A més, les
indicacions d’origen han de permetre que els consumidors tinguin ple
coneixement de l’origen exacte dels productes que compren. Països com els
Estats Units, el Canadà o el Japó ja han regulat l’etiquetatge d’origen de la
roba. Aquestes normes s’aplicaran a tots els productes tèxtils, com a roba,
cortines, estovalles i, fins i tot, joguines, compostos, per, almenys, un 80%
de fibres tèxtils.

Etiquetatge de materials derivats d’animals

L’Eurocambra exigim indicar a l’etiqueta la
presència de materials derivats d’animals perquè els consumidors puguin
verificar, en adquirir una peça, si aquesta conté parts no tèxtils
d’origen animal, com a pèl o cuir.

Noves fibres abans al mercat

La legislació proposada uneix en un sol
reglament requisits d’etiquetatge relatius a la composició i a les
denominacions de les fibres tèxtils, que en l’actualitat formen part de tres
directives diferents.

En aquest sentit, el PE proposem introduir un
procediment revisat perquè els fabricants puguin sol·licitar la inclusió de la
denominació d’una nova fibra en la llista comunitària, a fi de reduir el
termini que transcorre entre la presentació de les sol·licituds i l’aprovació
de les denominacions de noves fibres. El nombre de comandes de noves
denominacions de fibres s’ha incrementat considerablement en els últims anys.

Sistema comú de talles

A més a més reclamem que, abans de dos anys, la Comissió Europea presenti
un informe i, eventualment, propostes legislatives sobre nous requisits
d’etiquetatge que podrien introduir-se a escala europea. Entre ells, un sistema
que uniformi l’etiquetatge de talles per a vestit i calçat, un etiquetatge ecològic
sobre el comportament mediambiental i la producció sostenible dels productes
tèxtils, un etiquetatge social destinat a informar als consumidors de les
condicions socials en les quals s’ha fabricat un producte tèxtil i etiquetes
d’advertència sobre la inflamabilitat dels productes tèxtils.

Font foto: ©BELGA/FREY/Jean Francois

Recordeu la famosa Grip H1N1? El cas és que fa temps que ni en parlen els mitjans, ni en parlem des de les institucions. I tanmateix hi ha encara moltes preguntes que no tenen resposta. És per això que un grup d’eurodiputats/des vàrem impulsar fa unes setmanes una iniciativa per constituir una comissió parlamentària que investigués la gestió que han fet les institucions d’aquest assumpte.

Avui hem presentat la llista de les signatures que tenim, de moment (208!) procedents de 5 grups polítics (Verds/ALE, S&D, PPE, ECR, ALDE). És a dir, més d’una quarta part del Parlament Europeu.

La darrera paraula la tenen a la Conferència de Presidents, que el proper 12 de maig ha de decidir si tira endavant la iniciativa o no.

Entre les qüestions que ens preocupen als diputats i diputades impulsors és fins a quin punt les autoritats europees són independents en relació a l’OMS. Així mateix, volem investigar sobre el paper d’algunes institucions europees, tals com l’Agència Europea dels Medicaments o el Centre Europeu de Prevenció i de control de les malalties (ECDC) i saber com han actuat per evitar una nova pandèmia.

El problema de fons és la manca de confiança que poden haver generat algunes de les decisions adoptades, caracteritzades sovint per una manca de consistència i de transparència. La qüestió, per tant, és: quins interessos primen a l’hora de prendre aquestes decisions?

Això és el que volem clarificar amb la comissió d’investigació. Seguiré informant.

Font foto: novonite.com

Ara fa uns dies, en sessió plenària, el Parlament Europeu vàrem adoptar una resolució determinant en relació al controvertit ACTA (Acord Comercial de la Lluita contra la Falsificació). El text de la resolució adoptada és aquest. ACTA va néixer l’any 2008 quan la UE i d’altres països de la OCDE van acordar enfortir l’observància dels drets de propietat intel.lectual i a combatre la falsificació i la pirateria, i van establir de mutu acord una clàusula de confidencialitat. Després de la votació vaig fer la següent declaració:

“I supported resolution RC7-0154/2010 on the Anti-Counterfeiting Trade Agreement, and I am glad that a large majority of Parliament did so. ACTA risks becoming known as the ‘Absence of Commission Transparency Agreement’. In its negotiations on ACTA, the Commission should be upholding the principles of transparency, human rights and the EU Parliament’s legal right to information. Instead, the Commission is failing this litmus test of its compliance in informing Parliament under the terms of the Lisbon Treaty. The EU cannot continue to negotiate on ACTA if the people are not allowed to take part in the process.

It is also a totally absurd and unacceptable situation if MEPs, behind closed doors, have to ask the Commission about the content of the agreements we are supposed to vote on. Further more, the EU Parliament has shown that it does not accept secrecy and that it cherishes an open internet for all. MEPs have also shown that the Parliament will not accept to be treated like a doormat. The Commission has been strongly urged to keep us fully and immediately informed on the ACTA negotiations.”

El cas és que, ACTA, és molt més que un simple Acord Comercial, pretén canviar la legislació de propietat intel.lectual i les sancions tan civils com penals. Malgrat el secretisme que envolta les negociacions (cosa que hem denucniat reiteradament des del PE), gràcies a algunes filtracions s'”han sabut detalls de la proposta, altament preocupants, especialment aquells que afecten als drets fonamentals a Internet així com a l’accés als medicaments essencials en els països en vies de desenvolupament.

Nombroses organitzacions i associacions de tot el món fa temps que hi planten cara, per exemple:

Per a Rohit Malpani, “We can only assume that the final text could do great harm in developing countries and undermine the balance between the protection of intellectual property and the need to provide affordable medicines for poor people“,

Per a Michelle Childs, de Metges sense Fronteres, “We are in danger of ending up with the worst of both worlds, pushing IP rules, which are very effective at stopping access to life-saving drugs but are very bad at stopping or preventing fake drugs“,

Per a Reporters sense Fronteres, “It is extremely regrettable that democratic debate has been eliminated from talks that could have a major impact on such a fundamental freedom as free expression”.

El tema segueix obert i convé ser-ne conscients i altament amatents. Per exemple, al Parlament Europeu alguns/es col.legues han impulsat una Declaració Escrita que ens conviden a signar a la resta de MEPs, cosa que també fan diverses entitats via internet.

M’hi adhereixo, i convidaré a d’altres a que també ho facin. (segueix…)

0012/2010

Declaración por escrito sobre la falta de un proceso transparente y un contenido potencialmente reprensible en relación con el Acuerdo Comercial de Lucha contra la Falsificación (ACTA)

El Parlamento Europeo,

– Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A. Considerando las negociaciones en curso sobre el Acuerdo Comercial de Lucha contra la Falsificación (ACTA),

B. Considerando la función de codecisión del Parlamento Europeo en cuestiones comerciales y su acceso a los documentos de negociación, consagrados en el Tratado de Lisboa,

1. Considera que el acuerdo propuesto no debería imponer indirectamente la armonización de los derechos de autor, las patentes o las marcas comerciales de la UE, y que debería respetarse el principio de subsidiariedad;

2. Declara que la Comisión debería hacer públicos inmediatamente todos los documentos relacionados con las negociaciones en curso;

3. Opina que el acuerdo propuesto no debería imponer restricciones a las garantías procesales debidas ni debilitar derechos fundamentales como la libertad de expresión o el derecho a la intimidad;

4. Destaca que la evaluación de los riesgos económicos y de innovación debe realizarse con anterioridad a la introducción de sanciones penales en ámbitos donde ya existan medidas civiles;

5. Considera que no debe recaer sobre los proveedores de servicios de Internet la responsabilidad por los datos que transmiten o recogen a través de sus servicios hasta tal punto que ello implique un control previo o el filtrado de tales datos;

6. Señala que cualquier medida destinada a reforzar las competencias en materia de controles transfronterizos e incautación de mercancías no debería afectar al acceso mundial a medicamentos lícitos, asequibles y seguros;

7. Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo y a los Parlamentos de los Estados miembros.