Raül Romeva i Rueda

Avui és el primer aniversari del meu segon mandat com a eurodiputat d’ICV que tinc l’honor de poder viure. I és també el darrer, ja que no hi haurà, en cap cas, un tercer mandat per part meva. És, per tant, el darrer primer aniversari.

El cas és que ha estat un any intens. Ha passat ràpid. Molt ràpid. Si el comparo amb el meu primer any del primer mandat hi veig notables diferències. La ingenuïtat i el desconeixement amb què fa cinc anys encarava aquesta tasca no és la mateixa, tot i que de l’una i de l’altra encara en queden, és clar.

Però també ha canviat abismalment el pes de la pròpia institució europarlamentària. Amb el Tractat de Lisboa, del qual en segueixo essent altament crític en molts aspectes, hi ha una cosa que considero positiva: l’increment de pes i poder del Parlament Europeu. Entre les negatives, però, hi incloc que aquest pes i poder no l’equiparin, encara, a allò que hauria de ser, és a dir, el veritable legislatiu principal europeu.

Sigui com sigui les noves regles del joc ens atorguen als europarlamentaris i europarlamentàries moltes més eines per poder fer la nostra feina, una capacitat de tractar de tu a tu les altres dues institucions (Consell i Comissió), i la possibilitat que la força del vot permet constituir una institució amb prou capacitat per condicionar la política europea cap allà on les majories decantin.

El volum de feina segueix essent, en el meu cas, si fa no fa el mateix, però l’impacte de la mateixa ha variat notablement, en positiu.

Per altra banda, aquest nou cicle ha començat amb una extraordinària força al meu despatx. Un exemple és el nombre d’informes que ens toca seguir, ja sigui com a ponents principals, ja sigui com a ponents a l’ombra.

Per a grups petits com el nostre (el quart de la cambra), és difícil aconseguir ésser allò que en argot parlamentaria coneixem com a ‘ponents d’informes’. En el passat mandat vaig ser-ho cinc vegades (sobre control exportacions armes europees, la reforma del Reglament de control de la pesca a la UE, o la lluita contra els feminicidis a Mèxic i Amèrica Central).

En l’any que porto d’aquest segon mandat m’he encarregat de dirigir-ne tres. Dos d’ells, l’informe (legislatiu) sobre les certificacions de captures de tonyina vermella i l’informe (d’iniciativa) sobre l’impacte de gènere en les causes i les conseqüències de les crisi econòmica i financera, els votem la setmana vinent en ple després d’haver superat els tràmits en les comissions respectives (PECH i FEMM). El tercer informe que em toca liderar és el de la Directiva sobre Igualtat de Tracte i no Discriminació per a raons d’edat, orientació sexual, religió o conviccions i discapacitat, fora de l’àmbit laboral. És una Directiva complexa i que es troba actualment encallada en el Consell per culpa que Alemanya (i d’altres que s’amaguen darrera la imponent esquena germana) hi tenen posat el fre. Per aquest tercer informe, legislativament molt important, encara no tenim calendari ja que estem pendents que el Consell ens enviï la seva postura.

La llista d’informes que em toca seguir en tant que ponent a l’ombra, per altra banda, és llarguíssima. Són informes que lideren ponents d’altres grups però pels quals el meu grup m’encarrega la feina de seguir-ne el contingut i negociar-ne les eventuals esmenes amb el/la ponent principal. És el cas, entre molts d’altres, de l’informe sobre l’Euroordre de Protecció les ponents del qual són les diputades Romero (per a LIBE) i Jiménez (per a FEMM).

De tots ells, en sigui ponent principal o a l’ombra, en parlo sovint en aquest bloc, i seguiré fent-ho durant els propers quatre anys.

De moment, però, celebrem aquest primer aniversari fent allò que s’espera de nosaltres: treballant.

Foto: presentant davant la Comissió de Pesca la proposta de Reglament de Control de la Pesca de la UE. Font: EP

Aquesta podria ser una solució a dos problemes: el volcà Eyafjall i el fet, cada vegada més incomprensible, que haguem de mantenir una doble seu del Parlament Europeu a cavall entre Brussel.les i Estrasburg.

El problema amb la seu d’Estrasburg és quina utilitat donar-li si el Parlament se’n va.

A algú se li ha acudit aquesta idea.

No sé si és factible (no sóc enginyer), però no em negareu que, almenys, és original.
Font foto: VulcanEP

Finances públiques: Tots iguals?, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

La manca de transparència i de rigor en l’ús dels comptes públics és, sens dubte, un dels factors que generen més desafecció en la política i les institucions. El Parlament Europeu no n’és una excepció. Tanmateix, és important posar de manifest que no tots els grups afrontem aquesta qüestió de la mateixa manera. Un exemple l’hem tingut aquesta setmana a la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu, on es votava, dimarts, un informe del meu company de Grup (Verds/ALE), Bart Staes, dels Verds Flamencs.  

En Bart es lamentava, després del vot, de com la coalició Socialistes/Populars havien tombat alguns dels aspectes més importants del seu informe. En concret, en Bart justificava la necessitat del seu informe de cara a donar totes les eines necessàries a les autoritats Parlamentàries per assegurar que el 2014, quan tindran lloc les properes eleccions europees, no hi haurà cap escàndol, sigui gran o petit, que embruti encara més la imatge del Parlament.

La sorpresa de’n Bart, que confiava tenir un suport majoritari de la resta de grups, va ser que es va trobar amb 202 esmenes, la majoria de les quals amb el propòsit de suprimir les parts més crítiques de l’informe.

De fet, durant la votació es van suprimir gairebé 30 paràgrafs, la majoria dels quals pretenien dotar el PE de millors eines per a la gestió financera, i sobretot pel control.

Així mateix, també es van tombar algunes propostes que reclamaven més transparència per exemple en relació a l’inacceptable fet que els diners de contribuent siguin utilitzats per cobrir un forat de 121 milions d’euro en el fons de pensions dels MEPs, un Fons Voluntari al qual, personalment, com la resta de companys/es dels Verds, he objectat des que vaig entrar al Parlament i mai he volgut formar-ne part.

Aquesta coalició de fet PPE/Socialistes en temes tan importants com aquests comença a fer la vida del Parlament complicada.

Els grups més petits Verds/ALE, ALDE, GUE i ECR, vàrem  donar suport a l’informe Staes i estem preparant un seguit d’esmenes per a la votació en Plenària per recuperar alguns dels aspectes centrals de la proposta.

La transparència i el rigor parlamentaris, també al Parlament Europeu, són bàsics, però no els podem garantir si els dos grans grups, Populars i Socialistes, s’hi oposen.

La paradoxa és que mentre sembla que hi ha, socialment, una clara exigència per més responsabilitat en la gestió dels comptes públics per part de la ciutadania (cosa que aplaudeixo) els dos grups que compten, elecció rera elecció, amb el major nombre de representants, i per tant amb tot el poder, són els qui més s’oposen a aquesta transparència i rigor.
Font foto: European Parliament

Avui ha estat un dia dels habituals a Brussel.les, especialment en setmana de ple. El matí ha començat amb una reunió al meu despatx amb la presidència (espanyola) del Consell, per tractar sobre l’informe sobre la documentació de captures de la Tonyina Vermella de la qual sóc ponent.

A continuació he sortit pitant cap a la Comissió de Peticions (PETI) on compareixien nombrosos propietaris/es que es lamenten com la Llei de Costes ha comportat que algunes construccions arran de mar es trobin ara afectades, de manera que se’ls ha canviat la condició de propietari/a per la de concessionari/a d’una parcela durant 60 anys (personalment trobo que la llei de Costes era necessària per evitar el constant deteriorament del Litoral de l’Estat, tot i que comprenc que alguns/es propietaris/es de casetes arran de mar estiguin preocupats, sobretot quan veuen que els bulldozers s’han afanyat a enderrocar les seves propietats mentre els grans complexos hotelers, igualment il.legals, segueixen dempeus. Crec que el problema és la manera com s’està aplicant la llei, força desigual, les compensacions haurien de ser no només proporcionals, sinó justes, però també adverteixo del risc que s’aprofiti aquesta circumstància per debilitar encara més -el PP ja la va aigualir força- una Llei imprescindible. De fet, cinc grans ONG -Greenpeace, Seo Birdlife, Amigos de la Tierra, WWF i Ecologistas en Acción, han advertit que el veritable perill és la permissivitat de l’Administració General de l’Estat, les iniciatives d’algunes CCAA que volen legalitzar els desastres urbanístics, i les pressions urbanitzadors i especuladores. La situació, per tant, cal estudiar-la a fons cas per cas -no tots els casos són iguals-, cosa que la majoria de grups hem considerat avui al PE).

Tot seguit he hagut d’anar cap a la reunió de la Delegació UE-Centreamèrica, on hem pogut debatre amb els Ministres i Embaixadors dels països centreamericans, als quals he manifestat la meva preocupació per la manera com s’estava avançat en l’Acord d’Associació UE-Centreamèrica, i he reclamat que aquest sigui just, respecti les asimetries, i no suposi (com alguns voldrien) un simple cavall de Troia per tal que el capital europeu s’instal.li a l’Amèrica Central, sense garantir-ne una contrapartida i posant en risc els seus tradicionals sectors econòmics. De fet, he manifestat una notòria crítica a la gestió com la Comissió Europea està conduint les negociacions.

Després he anat a la reunió organitzada per Globe International (xarxa de legisladors mundials en favor d’una gestió sostenible dels recursos) on he presidit una taula dedicada a la gestió de recursos pesquers i on he pogut reclara, un cop més, una gestió responsable, que primin criteris ecosistèmics, que s’imposi una cultura del compliment de les regles, que es persegueixin durament les males pràctiques, i que es garanteixi el respecte de les recomanacions científiques a l’hora de prendre decisions polítiques.

Després m’he trobat amb en Pere Puig, que està gravant una sèrie de vídeos sobre eurodiputats per a l’oficina del Parlament Europeu de Barcelona, i amb qui hem pogut parlar una mica sobre la nostra activitat.

Finalment, la jornada ‘oficial’ ha acabat amb una tertúlia radiofònica conduïda per Ramon Miravitlles, per a ‘La Nit’, de la COM, que hem pogut fer des dels estudis del PE gràcies a que l’equip de la COM s’ha desplaçat a Brussel.les.

De nou al despatx, toca fer repàs del dia, revisar els darrers correus electrònics, escriure aquesta breu crònica i preparar les reunions que toquen demà, a primera hora.

En fi, un dia com tants d’altres, o no. Per què aquí. cada dia és diferent. La única cosa que no canvia és la intensitat. I que duri.

Apa, bona nit, i que guanyi el Barça (Eurolliga de Bàsquet, quarts de final), partit que seguiré per ràdio via Internet.
Foto: Playa de las Américas, Tenerife Sur, Islas Canarias. Font: Greenpeace.

Le tema de la doble seu del Parlament Europeu, repartida entre Brussel.les i Estrasburg (bé, de fet tècnicament és triple, si comptem la comptabilitat que es troba a Luxemburg), esdevé cada cop més sensible políticament, econòmicament i ecològicament. N’he parlat en nombrosos apunts que podeu trobar la categoria Doble seu, transparència i rendició de comptes (més conretament, per exemple, en els següents Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus o bé Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE).

De manera regular, diversos diputats i diputades lamentem i denunciem aquest injustificat dispendi i instem al Consell, que és qui té la potestat de corregir-ho a que ho resolgui.

És, entenem, una qüestió de responsabilitat i de generar credibilitat en les institucions europees. Jurídicament és una acord (el de la doble seu, es a dir, compartir la seu entre Brussel.les i Estrasburg) que es troba als Tractats, i per tant només es pot modificar si hi ha unanimitat entre els 27.

La clau, per tant, la té França. És per això que alguns/es parlamentaris/es hem consignat una carta, impulsada per Jeanine Hennis-Plasschaert, y dirigida al President de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, en la qual li expressem que, malgrat reconeixem que en el passat el valor simbòlic de mantenir la co-seu a Estrasburg (compartida amb Brussel.les) era un aspecte que en justificava mantenir el sistema de doble seu (recordo que Estrasburg és el símbol de la reconciliació francoalemanya després de la Segona Guerra Mundial), en l’actualitat, i especialment donada la crisis econòmica i financera existent, així com el creixent deteriorament en termes de confiança i credibilitat de les institucions europees, no es justifica en absolut mantenir aquest sistema car, ineficient políticament i ecològica, i incomprensible per a la ciutadania, que suposa la doble seu del Parlament Europeu.

És, sens dubte, un deure corregir aquesta anomalia.

Tanmateix, he de lamentar que, llegint la llista dels prop de 200 noms de MEPs que l’hem signada, només hi trobo quatre noms precedents de l’Estat espanyol (servidor, Tremosa, Junqueras i Bilbao).

Font Foto: Parlament Europeu

La primera sessió plenària del Parlament Europeu d’aquest darrer curs tindrà lloc de dilluns a dijous a Brussel.les, enlloc d’Estrasburg, degut a l’esfondrament del sostre de l’hemicicle de l’edifici a la capital alsaciana (veure apunt

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Cau el sostre del
Parlament Europeu). L’agenda es presenta plena i amb temes prou importants entre els quals cal destacar-ne els següents: Debat sobre el paquet de
les Telecom; Homenatge a les víctimes de l’accident aèri de Madrid; Presentació del
“paquet social”; Debat i resolució sobre
Geòrgia; Igualtat entre homes i dones; Sistema d’alerta ràpida per a infants desapareguts; Sessió solemne amb el President de Costa Rica i Nobel de la Pau, Òscar Arias; Clonació d’animals en el
sector alimentario; Evaluaciaó de les sancions comunitàries en els àmbits de drets humans a Cuba i la Xina; presentació per part del Consell dels pressupostos per a 2009; Resolució sobre les persones preses palestines a Israel; (segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Per
un transport de mercaderies menys contaminant i sense embussaments;
pesca i aqüicultura en el context de la gestió integrada de les zones
costaneres a la UE; Classificació, etiquetatge i envasat de substànices
i mescles en el sector agrícola; instruments de lluita contra el frau
fiscal; Debta conjunt sobre Justícia .

Durant la setmana aniré
comentant en detall alguns d’aquests temes, especialment els més
polèmics.

De moment, adjunto a continuació una nota resum preparada
pels serveis de premsa del Parlament que els presenta:

        
Industria

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

        Más información:
<http://www.europarl.europa.eu/news/expert/briefing_page/33692-245-09-36-20080708BRI33691-01-09-2008-2008/default_p001c020_es.htm>



Foto: Plenari del Parlament Europeu a Brussel·les. Font: PE

No, no és cap metàfora. Literalment el sostre de l’hemicicle de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg ha caigut durant el mes d’agost (ho podeu veure en aquest vídeo). El malson d’Astèrix i Obèlix (que el cel els caigués al damunt) ha estat a punt de fer-se realitat. Sortosament l’accident ha tingut lloc en un moment en què no hi havia activitat parlamentària, tot i que cal dir que, de fet, el flamant nou edifici, fruit de les pressions franceses per mantenir la seu europarlamentària a la capital alsaciana, es troba desocupat durant 307 díes l’any, ja que la majoria de l’activitat europarlamentària té lloc a Brussel.les. Els i les membres hem rebut la informació amb retard i amb el temps just de canviar les reserves de vols i hotels per, almenys, la primera sessió prevista per la setmana vinent. L’impacte econòmic és més que evident, però encara ho és més, a parer meu, el polític. La conseqüència de tot plegat és que la primera sessió plenària del darrer curs de l’actual legislatura (2004-2009) es farà a Brussel.les, cosa que per a algunes i alguns de nosaltres no hauria de ser excepcional, sinó la norma. En el seu moment, vaig ser un dels impulsors de la iniciativa Oneaseat (oneseat.eu), a través de la qual hem aconseguit la signatura d’1.2 milions de persones a favor de reduir a una les seus europarlamentàries. (segueix…)

I és que malgrat que encara som minoria els qui defensem acabar amb l’absurditat que suposa mantenir dues seus del Parlament Europeu (una a Brussel.les on fem les reunions de grup, les Comissions i alguns miniplenaris, i l’altra a Estrasburg on tenen lloc les sessions plenàries, a les quals cal afegir la comptabilitat, que es troba a Luxemburg), cada cop som més els qui denunciem l’injustificat cost econòmic (costa més de 200 milions d’Euros l’any als contribuents), ambiental (les emissions de CO2 i la contaminació que comporta milers de camions viatjant mensualment de Brussel.les a Estrasburg, així com el cost energètic de mantenir obert dos enormes edificis, en lloc d’un, és enorme), i polític (ningú entén ja, o ben poca gent, que es mantingui aquest dispendi, en un moment de crisi econòmica generalitzada i de crisi de credibilitat del projecte europeu).

N’he parlat en d’altres apunts (Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus o bé Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE, i molt em temo que n’haurem de seguir parlant.

Aquest incident hauria de fer reflexionar, un cop més, el govern francès (que de fet ostenta actualment la presidència del Consell), per replantejar la situació i facilitar que el Consell adopti per unanimitat (en tractar-se d’una reforma dels Tractats és necessària l’aprovació de tots els Estats membres) que es busqui una funció alternativa per als edificis d’Estrasburg.

És evident que em preocupa que el sostre ens pugui caure al cap en ple debat, tot i que confio en el bon criteri de les persones que han de gestionar la qüestió i que no ens faran anar a Estrasburg sense plenes garanties de seguretat, però he de dir que encara em preocupa més que aquest episodi no sigui tancat en fals i ens permeti afrontar de manera concloent una qüestió que no fa més que alimentar el descrèdit, la desconfiança i l’allunyament de la ciutadania europea envers la única institució elegida per sufragi directe, i que, recordo, caldrà renovar el proper mes de juny de 2009.

Font Foto: PE

És habitual que en actes o en converses informals aparegui la tan temuda frase del ‘és que el Parlament Europeu ens queda tan lluny‘. En altres apunts d’aquest bloc ja he comentat la meva opinió discrepant pel què fa a aquesta percepció (veure per exemple: Europa ens queda lluny? ), però avui, i en ares de la transparència i de l’obligació de rendir comptes que considero que ha d’exercir tot càrrec electe, recomano consultar la pàgina web del Parlament Europeu, a través de la qual es pot accedir a la secció destinada els diputats i diputades, i un cop allà situar-nos sobre l’Estat els membres del qual ens interessi saber què fan. Si aquest es el cas de l’Estat espanyol ens apareixeran els 54 noms dels diputats i diputades elegits el juny de 2004. En altres (segueix…)
Estats (p.e. Itàlia, Alemanya, França, Regne Unit, …) caldrà anar, a més, a la circumscripció que correpongui ja que, a diferència del cas espanyol, no es tracta d’Estats amb circumscripció única.

Aquest directori permet conèixer en quines Comissions i Delegacions participa cada diputat/da, així com saber el nombre i contingut de les preguntes parlamentàries presentades, intervencions en plenària, propostes de resolució, informes, opinions, declaracions escrites, etc… Aquí teniu, per exemple, la meva pàgina personal, a la qual també s’hi pot accedir des de la barra lateral dreta del Bloc, en la secció Categories.

Tot plegat em porta a respondre sovint que, davant les habituals referencies a la llunyania del Parlament Europeu, avui per avui, Internet fa que sigui tan accessible la feina que fan els diputats i diputades al Parlament Europeu que la que fan al Parlament de Catalunya o al Congrés, simplement que els mitjans no la recullen amb la mateixa quotidianietat i, per tant, no arriba tan ‘fàcilment’ a través dels mitjans d’informació més habituals. Però la informació existeix i és fàcilment accessible, sempre i quan s’hi vulgui accedir, és clar. 

Font foto: Parlament Europeu 

Mentre espero el tancament de la jornada electoral dedico part de la tarda a preparar la sessió plenària del Parlament Europeu per aquest mes de març (tindrà lloc de demà fins dijous a Estrasburg). L’agenda ve prou interessant, de tal manera que el Grup Verds/ALE hem hagut de prioritzar alguns temes (veure prioritats en francès i anglès). A títol personal vull destacar que finalment he aconseguit introduir a l’agenda un debat sobre la revisió del Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes, tema que serà debatut dimecres i votat dijous. Altres temes importants en l’agenda són: debat/votació sobre l’Institut europeu d’innovació i tecnologia (IEIT); ‘revisió mèdica’ de la PAC; i Cimera europea sobre el canvi climàtic, entre d’altres. A continuació adjunto el posicionament que el nostre Grup (Verds/ALE) defensa en relació a les tres qüestions: (segueix…)
Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT) (debat 11 de març): Institut al qual, per cert, el meu poble, Sant Cugat, fa temps que s’hi postula per tal d’ubicar-hi la seu. El cas és que la nostra postura, com a Grup, passa per donar suport a l’objectiu d’enfortir els vincles entre educació, recerca i innovació, però tal i com està plantejat en aquests moments, la proposta d’informe que es presenta al Parlament Europeu redueix a 300 milions d’Euros el pressupost per a l’IEIT malgrat que nombrosos estudis posen de manifest que caldria, com a mínim, uns 2.300 milions d’euros per tal de dur a terme totes les línies previstes i necessàries. Així doncs, ens preguntem si per tenir un Institut mal dotat, més val no tenir-lo, per la qual cosa és probable que acabem votant en contra de l’informe del PE en segona lectura.

En suma: Justificació de Verds/ALE per tal de demanar que el Parlament Europeu rebutgi la Proposta de Posició Comuna del Consell: ‘A pesar de los 308 millones concedidos, las CCI o “motores” siguen padeciendo la falta de una fuente propia de financiación y deberán luchar por obtener créditos europeos de toda una serie de instrumentos comunitarios, como el Séptimo Programa Marco, para los diferentes aspectos de sus programas de trabajo. No obstante, la necesidad de una fuente propia de financiación y la concesión de preferencias a un agrupamiento de IET son dos importantes resultados del análisis de impacto del IET (IP/A/ITRE/IC/2006-157)‘

Revisió mèdia de la PAC (debat 11 de març): Dimarts el Parlament Europeu examinarà amb lupa les actuals pràctiques de la Política Agrícola Comuna. Si bé aquesta revisió mèdica es planteja sobretot per tal d’avaluar la situació actual de la PAC, s’apuntaran també les línees mestres que hauran de determinar la reforma completa d’una de les peces centrals de la política europea, la qual consumeix gairebé la meitat del pressupost comunitari. És hora ja de posar en consonància la PAC amb les actuals necessitats de la societat apostant per una agricultura que generi: ocupació, desenvolupament econòmic de les regions, preservació de paisatges rics en biodiversitat, seguretat alimentària i un alentiment del canvi climàtic, entre d’altres objectius. Les reformes precises són, per tant, de grans dimensions. La presidència francesa (segona meitat 2008) voldria concloure la ‘revisió mèdica’ de la PAC durant el seu mandat. Tanmateix, la postura majoritària al Parlament Europeu seria la d’esperar fins a l’entrada en vigor del nou Tractat segons el qual el PE adquiriria per primer cop plens poders pressupostaris en matèria agrícola.

Cimera europea i canvi climàtic (debat 12 de març): Els caps d’Estat i de govern europeus es reuniran a Brussel.les els dies 13 i 14 de mars en el marc de la Consell europeu de Primavera. Un cop més, les polítiques de la Unió en matèria de canvi climàtic seran al centre del debat. L’ampli paquet de mesures relatives a com fer front al canvi climàtic que la Comissió Europea va presentar el passat gener és objecte de nombrosos atacs provinents de diverses bandes. Set dels nous Estats membres volen afeblir l’ambició dels objectius tal i com els va establir la Comissió. Alemanya i França han arribat a un acord per tal de limitar els valors límit de les emissions provinents dels automòbils i el Comissari europeu responsable de la indústria, Günter Verheugen, voldria excepcions per a la indústria pesada. La nostra exigència com a grup és que els caps d’Estat i de Govern mantinguin el cap clar sobre les importants prioritats que tenim davant nostre i que no sucumbeixin davant les pressions dels sectors econòmics que volen diluir un acord que, ja de per sí, és molt allunyat del que nosaltres consideraríem òptim.

Altres temes que debatrem/votarem al llarg de la setmana són els següents:

Dilluns 10 març:
-Informe Albertini sobre la política europea de transporta sostenible, a la vista de les polítiques europees de l’energia i el medi ambient

Dimarts 11 març:
-Informe Turmes sobre les estadístiques en energia;
-Informe Staes sobre les estadístiques relatives als productes fitosanitaris.

Dimecres 12 març:
-Sessió solemne (50 aniversari del Parlament Europeu)
-Informe Gomes sobre el paper de la UE a l’Iraq
-Declaracions del Consell i la Comissió sobre el Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’Armaments (a instàncies de Romeva)
-Informe Turmes sobre sobre el Fons mundial per a la promoció de l’eficiència energètica i les energies renovables.

Dijous 13 de març:
-Debat sobre violacions de Drets Humans, de la democràcia i l’Estat de Dret

Foto: seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Font: Wikipedia/Wikimedia.

Ara fa uns dies el Daily Telegraph desvetllava un nou escàndol en relació a les finances del Parlament Europeu (Criminal abuse of expenses by euro-MEPs). El detonant ha estat un informe de la Comissió de Control Pressupostari (COCOBU) segons el qual hi hauria alguns MEPs que farien un mal ús, fins i tot un ús criminal, dels diners que tots els diputats i diputades tenim a la nostra disposició per contractar personal d’assistència. L’informe és, de moment, secret, però alguns ja hem demanat que es faci públic i que si s’ha d’assenyalar responsables, que s’hi posi noms i cognoms. El tema no és nou, però segueix essent altament preocupant per, com a mínim, dos motius: (segueix…)
el primer perquè són ja nombrosos els casos coneguts de mal ús dels recursos i poca la resposta donada per la institució per canviar la lògica de funcionament, i el segon perquè en llegir aquesta mena de titulars la reacció immediata és pensar que tots els que hi treballem actuem de la mateixa manera.

El cas és, però, que tal i com explicava Jean Quatremer a Liberation (Le Parlément Europeen, nid de fraudes?), si algú s’ha distingit en la voluntat de canviar les coses és precisament en Gérard Onesta, el vicepresident del PE que ens correspon com a Verds-ALE, qui fa prop de set anys que batalla amb altres col.legues del bureau per fer avançar una reforma de les normes de funcionament que ha topat sempre amb l’oposició d’altres grups, sobretot els més grans.

Un tercer problema és el fet que, sovint, molts mitjans i periodistes només s’interessen pel Parlament Europeu quan apareixen casos d’aquesta mena, però com que ni segueixen ni fan cap esforç per comunicar què fem al Parlament Europeu, ni qui treballa, i en què, la imatge general és, un altre cop, la de ‘tots són iguals’. Aquest no és el cas, tot sigui dit, de’n Albert Segura, qui avui publica un article a l’AVUI sobre l’assumpte (adjunto en PDF) i qui fa temps que segueix ben de prop l’activitat europarlamentària. I és que tampoc tots els mitjans, ni totes les persones que es dediquen al periodisme, són iguals, ni actuen igual. 

Tal i com deia en Gérard Onesta, l’informe és una veritable bomba, i personalment penso que hauria de servir d’oportunitat per tal d’impulsar la reforma que fa temps reclama la institució en relació a l’ús dels recursos.

Fets com aquests, així com la incomprensible, cara i contaminant peregrinació mensual cap a Estrasburg (de la qual ja n’he parlat en altres apunts –Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus– i contra la qual alguns MEPs fa temps que fem campanya) són certament preocupants i reclamen de respostes ràpides i contundents. La credibilitat de les institucions està en joc, i no oblidem que d’aquí a poc més d’un any hi ha eleccions al Parlament Europeu.

Tot plegat és força trist, especialment per a qui, com és el meu cas, ens creiem això que fem, i ho fem amb tota la il.lusió, professionalitat i dignitat de la que som capaços i capaces, malgrat l’isolament, el desconeixement general i la perenne sensació que poca gent és conscient del què s’hi cou a Brussel.les.

Font foto: Parlament Europeu

El mateix dia que el Parlament aprobava crear una Comissió especifica sobre el canvi climàtic, ahir, dues companyes del Grup Verds/ALE, Caroline Lucas i Jean Lambert, del Green Party of the UK, presentaven un informe sobre el cost ambiental que suposa mantenir un Parlament Europeu que es mou entre dues seus: Estrasburg i Brussel.les. Veure la nota de premsa de la presentació. Per a qui defensem de manera fervorosa acabar amb la injustificable despesa i l’elevat cost ambiental que comporta mantenir dues seus (veure apunt anterior Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE), aquest estudi aporta nous arguments que enforteix la nostra posició. En la versió resumida de l’informe es posa de manifest el següent (segueix…):

European Parliament two-seat operation: Environmental costs, transport & energy

Executive Summary

The European Parliament has two seats and meets regularly in both Brussels and Strasbourg. The duplication of facilities and the demands made on MEPs, staff, journalists and assistants imposes significant financial, environmental and organisational penalties on Europe’s Parliament. The financial penalties are estimated to be over 200 million Euros each year.

This report has carried out a systematic analysis of the use of energy in buildings, transport and purchases associated with the Strasbourg operation and has used widely accepted methods and techniques to convert these details into estimates of the CO2 impact of the two-seat operation.

We have carried out the analysis focussing on Strasbourg and on the CO2 impact of the Strasbourg operation. The total CO2 inventory associated with Strasbourg is 18901 tonnes pa.

This total is significant in several respects. It is large, it is avoidable and it would be prudent for the Parliament to set a clear example in reducing these emissions especially at a time when the European Union is taking a lead in advocating cuts in greenhouse gases. Not to "put its own house in order" is to send all the wrong signals at a time when convincing leadership is needed if the Union is to be successful in heading off the worst consequences of climate change.

We are confident our calculations are correct but in two respects they must be regarded as interim. Firstly we have not had access to high quality data on all aspects of personnel and transport. We have used such data as were available and made clear our assumptions and scenarios. Secondly we have not carried out a compensatory analysis for any additional energy expenditure in Brussels if the Strasbourg operation were to cease. This requires more detailed energy and operational practice information than was available to us but we are confident that any compensatory changes of this kind will be minor.  

The Strasbourg operation imposes a very large climate change burden. There are reasons why Parliament has evolved this way but the urgent need to take action on climate change requires a change of plan. Not to change historical operational practice sends a very clear message to millions of citizens and thousands of businesses that they need not try very hard to change behaviour if this change is inconvenient. This would be a serious mistake at a critical juncture in the climate change policy debate. The conclusion that follows from this is that on climate change grounds the European Parliament should concentrate all its activities in Brussels and bring the Strasbourg operation to an end.

Font foto: Parlament Europeu

En plena ressaca postelectoral francesa (i en el nostre cas, entre llibres i roses), té lloc aquesta setmana una nova sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg. L’ordre del dia compta, entre d’altres, amb temes com  el debat sobre l’Informe Coveney (informe anual) sobre la política europea i els drets humans 2006, la situació de la lluita contra el VIH/Sida a la UE (2006/07), debat sobre les mesures penals relatives als drets de propietat intel.lectual, debat sobre les recents mesures homòfobes empreses per les autoritats poloneses, o el debat sobre la moratòria de la pena de mort a escala mundial. 
Font foto: Parlament Europeu

Avui serà un dia llarg a Brussel.les. En el marc de la minisessió plenària de gener toca concretar les presidències i vicepresidències de les comissions parlamentàries per a la segona meitat del mandat (queden 2 anys i mig fins a les eleccions de 2009). El fet que la Presidència de l’Eurocambra hagi passat d’un socialista espanyol, Josep Borrell, a un conservador alemany, Hans Gert Poettering, així com l’entrada de 53 nous diputats i diputades de Romania i Bulgària, ha obligat a revisar tots els equilibris tant nacionals com de famílies polítiques en el conjunt de les Comissions. Així mateix, també les meves responsabilitats es veuran lleugerament modificades en aquesta segona meitat del mandat. (segueix…) 

Entre d’altres modificacions, al Grup Verds/ALE ens correspon una nova vicepresidència, en aquest cas a la Comissió de Dones i Igualtat d’Oportunitats. Aquest matí el Grup ha decidit que fos jo qui ocupés l’esmentada vicepresidència. De fet, la primera meitat del mandat ja era membre de la Comissió FEMM i he seguit de prop nombrosos temes que tenen a veure amb la perspectiva de Gènere i les polítiques d’Igualtat. Per altra banda, el fet d’assumir, en tant que home, una de les vicepresidències de la Comissió de Dones i Igualtat d’Oportunitats, té per a la la família ‘verda’ molt de simbolisme donat que posa de manifest el nostre compromís per tal que aquestes qüestions siguin assumides per la societat en el seu conjunt, i no només per les dones.

Pel què fa a les meves altres funcions, a més a més de Vicepresident de la Comissió FEMM, seguiré essent membre de la Comissió d’Afers Exteriors (AFET), i de les subcomissions de Seguretat i Defensa (SEDE) i Drets Humans (DROI), de la qual, a més a més, en sóc el coordinador per part del Grup Verds/ALE, i afegiré a les meves tasques el seguiment de la Comissió de Pesca (PECH), en la qual es tracten molts i importants temes relatius a la preservació de la biodiversitat marina, el tractament de les reserves marines, els efectes del canvi climàtic o la dimensió socioeconòmica de la població pescadora, entre d’altres.

Així mateix, em toca també seguir les dues Assemblees paritàries: EUROMED (relacions UE-Mediterrània) i EURALAT  (relacions UE-Amèrica Llatina), així com la Delegació UE-Amèrica Central, de la qual en sóc també vicepresident.

Finalment, pel què fa als Intergrups, mantindré les meves prioritats establertes durant la primera meitat del mandat, és a dir: drets per a les persones LGBT (vicepresident); pau per al poble saharaui (vicepresident); regions i minories; i Tibet.

Entre avui tarda/vespre i demà matí quedaran configurades les diferents Comissions en el marc de les quals haurem de treballar fins a les eleccions europees de juny de 2009.

Foto: Plenària a Brussel.les. Font: Parlament Europeu.   

Tal i com estava previst s’ha imposat el pacte PPE-PSE i el conservador alemany Hans-Gert Poettering ha esdevingut aquest matí guanyador de la votació per la Presidència del Parlament Europeu. Tanmateix, vull destacar aquí el bon paper que ha fet na Monica Frassoni (foto), la candidata a la Presidència per part del Grup Verds/ALE, que ha obtingut 145 vots. Tenint en compte que el Grup som només 42 membres, queda palesa la bona campanya que ha fet na Monica, així com (segueix…)  

Setmana decisiva a Estrasburg. Ja som a l’equador de la legislatura. Ara fa dos anys i mig vàrem tenir eleccions europees i les properes seran d’aquí a dos anys i mig, el juny de 2009. Així doncs, aquesta setmana toca fer canvis al Parlament Europeu: canviarà la presidència (plega en Borrell i, molt possiblement i si no hi ha sorpreses, el conservador alemany de la CDU, Poettering, el rellevarà), canviaran les vicepresidències (veurem si en el nou escenari en Vidal Quadras es manté com a primer vicepresident), canvien les presidències i vicepresidències de les Comissions parlamentàries, i canvien també algunes de les funcions que els diputats i diputades assumim dins dels grups. A banda d’això hi ha també novetats: la creació de grups nous com el d’extrema dreta liderat per Le Pen i Mussolini, o el creixement del grup de la Unió de l’Europa de les Nacions (UEN). Aquests canvis (segueix…)

suposen una bona oportunitat per tal de fer balanç de la primer meitat del mandat.

Comencem per la presidència de’n Borrell. El primer que cal constatar és la sorpresa que va suposar per a tothom, em consta que fins i tot per a ell, el fet que fruit de les eleccions espanyols de març del 2004, el PSOE es trobés en una posició de força dins del grup del PSE que els va permetre optar a la presidència de l’Eurocambra. La sensació una mica del ‘jo pasava per aquí, i de sobte em vaig trobar assegut a la cadira presidencial’ ha planat inevitablement al llarg de tot el que duem de legislatura. En concret ha quedat palès dos grans lloses en la tasca de Borrell. La primera, el fet que no ha de ser gens senzill, ni tan sols per algú amb la capacitat intel·lectual i política de’n Borrell, assumir la presidència d’un Parlament sense haver-ne estat prèviament diputat i, per tant, sense conèixer-ne les dinàmiques internes. En aquest sentit, cal dir que aquesta particularitat li ha costat no pocs disgustos a l’hora de presidir algunes de les sessions. La segona llosa té a veure amb el fet que, a l’hora d’escollir les aliances per esdevenir president, en Borrell en particular, i el PSE en general, van optar per un macroacord PSE-PPE per tal de repartir-se la legislatura, menystenint l’oferta que li haviem fet des dels Verds, la GUE i els ALDE per fer un acord alternatiu (una mena de quadripartit) que deixés fora el PP i segons el qual la primera meitat la presidència seria per a ALDE i la segona per a Borrell. El pacte amb el PPE, inevitablement, ha influit en nombroses de les decisions més importants.

Pel què fa a la seva gestió, per a mi és clar que un dels moments més delicats, i possiblement més mal gestionats, va ser la votació sobre el procés de pau a Euskadi. El PP havi seguit fent de les seves, manipul·lant i crispant la situació. Tot per evitar que el Parlament Europeu donés suport a la gestió del procés de pau. I, fidels al seu estil, lògicament van intentar esberlar la unitat en favor de la pau fins el darrer minut. Però en el moment de la delicada votació, enlloc de rebaixar la tensió encapçalada pel PP espanyol, la manera de gestionar la situació per part de Borrell va contribuir a complicar encara més les coses malgrat que, finalment, la votació es va guanyar per ben poc.

En canvi, cal dir també que al llarg d’aquests anys he pogut constatar un evident i manifest increment del paper del Parlament Europeu a escala europea i internacional. Tan el Consell com la Comissió han incrementat la seva rendició de comptes a l’Eurocambra i cada vegada és més evident que no hi ha alternativa possible a que el Parlament Europeu esdevingui el veritable legislatiu europeu. Penso que, en aquest aspecte, la presidència de’n Borrell ha estat destacada, i espero que el seu successor en continuï la línia. 

Per altra banda, la noticia negativa de la setmana serà segurament la creació d’un grup d’extrema dreta encapçalat pel francès Jean Marie Le Pen i la neta del Duce, Alessandra Mussolini, als quals s’hi han sumat cinc eurodiputats de la recentment incorporada a la UE, Rumania, i un de Bulgaria que rebrà el nom de ‘Identitat, Tradició i Sobirania’. Què hi ha al darrera? doncs la voluntat ja expressada per part dels seus membres de defensar els valors de l’Europa cristiana, de la familia tradicional, del tancament de fronteres a la immigració i de que se’ls permeti negar l’holocaust. En fi, que l’única cosa bona que té la seva aparició és que permetrà amb la seva visibilitat que molta gent desperti d’una mena de letargia davant del fenomen feixista a europa i que definitivament ens posem les piles per frenar l’auge de l’extrema dreta a la UE. O almenys això és el que espero que passi.

Pel què fa a les meves atribucions dins del Grup Verds/ALE, seguiré essent el coordinador del Grup Verds/ALE per a Drets Humans, membre en les comissions d’Afers Exteriors (AFET), Dones i Igualtat d’Oportunitats (FEMM), així com de les subcomissions de Drets Humans (DROI) i Seguretat i Defensa (SEDE), i membre de les dues Delegacions Interparlamentàries: UE-Mediterrània (EUROMED) i UE-Amèrica Llatina (EURALAT). A més a més, continuaré participant, fins que conclogui el mes de febrer, en la Comissió Temporal sobre les activitats de la CIA a Europa (TDIP) i afegiré una nova Comissió a les meves responsabilitats, la de Pesca (PECH), la qual ofereix un espai prou interessant per tal de seguir de prop diversos temes que tenen a veure amb qüestions relatives al canvi climàtic, a la preservació de la biodiversitat, a la protecció de sectors sòcioeconomics importants, o a la preservació del medi marí, entre d’altres. Pel què fa a les Delegacions i als Intergrups, en aquest àmbit no hi ha canvis, de manera que seguiré essent vicepresdient de la Delegació Amèrica Central´, vicepresident dels Intergrups ‘Pau pel poble saharaui’ i ‘Drets per al col·lectiu LGBT’, i membre de l’Intergrup sobre ‘Minories regionals i llengües minoritzades’, entre d’altres.

Foto: Josep Borrell. Font: AP.