Raül Romeva i Rueda

Le tema de la doble seu del Parlament Europeu, repartida entre Brussel.les i Estrasburg (bé, de fet tècnicament és triple, si comptem la comptabilitat que es troba a Luxemburg), esdevé cada cop més sensible políticament, econòmicament i ecològicament. N’he parlat en nombrosos apunts que podeu trobar la categoria Doble seu, transparència i rendició de comptes (més conretament, per exemple, en els següents Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus o bé Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE).

De manera regular, diversos diputats i diputades lamentem i denunciem aquest injustificat dispendi i instem al Consell, que és qui té la potestat de corregir-ho a que ho resolgui.

És, entenem, una qüestió de responsabilitat i de generar credibilitat en les institucions europees. Jurídicament és una acord (el de la doble seu, es a dir, compartir la seu entre Brussel.les i Estrasburg) que es troba als Tractats, i per tant només es pot modificar si hi ha unanimitat entre els 27.

La clau, per tant, la té França. És per això que alguns/es parlamentaris/es hem consignat una carta, impulsada per Jeanine Hennis-Plasschaert, y dirigida al President de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, en la qual li expressem que, malgrat reconeixem que en el passat el valor simbòlic de mantenir la co-seu a Estrasburg (compartida amb Brussel.les) era un aspecte que en justificava mantenir el sistema de doble seu (recordo que Estrasburg és el símbol de la reconciliació francoalemanya després de la Segona Guerra Mundial), en l’actualitat, i especialment donada la crisis econòmica i financera existent, així com el creixent deteriorament en termes de confiança i credibilitat de les institucions europees, no es justifica en absolut mantenir aquest sistema car, ineficient políticament i ecològica, i incomprensible per a la ciutadania, que suposa la doble seu del Parlament Europeu.

És, sens dubte, un deure corregir aquesta anomalia.

Tanmateix, he de lamentar que, llegint la llista dels prop de 200 noms de MEPs que l’hem signada, només hi trobo quatre noms precedents de l’Estat espanyol (servidor, Tremosa, Junqueras i Bilbao).

Font Foto: Parlament Europeu