Raül Romeva i Rueda

No, no és cap metàfora. Literalment el sostre de l’hemicicle de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg ha caigut durant el mes d’agost (ho podeu veure en aquest vídeo). El malson d’Astèrix i Obèlix (que el cel els caigués al damunt) ha estat a punt de fer-se realitat. Sortosament l’accident ha tingut lloc en un moment en què no hi havia activitat parlamentària, tot i que cal dir que, de fet, el flamant nou edifici, fruit de les pressions franceses per mantenir la seu europarlamentària a la capital alsaciana, es troba desocupat durant 307 díes l’any, ja que la majoria de l’activitat europarlamentària té lloc a Brussel.les. Els i les membres hem rebut la informació amb retard i amb el temps just de canviar les reserves de vols i hotels per, almenys, la primera sessió prevista per la setmana vinent. L’impacte econòmic és més que evident, però encara ho és més, a parer meu, el polític. La conseqüència de tot plegat és que la primera sessió plenària del darrer curs de l’actual legislatura (2004-2009) es farà a Brussel.les, cosa que per a algunes i alguns de nosaltres no hauria de ser excepcional, sinó la norma. En el seu moment, vaig ser un dels impulsors de la iniciativa Oneaseat (oneseat.eu), a través de la qual hem aconseguit la signatura d’1.2 milions de persones a favor de reduir a una les seus europarlamentàries. (segueix…)

I és que malgrat que encara som minoria els qui defensem acabar amb l’absurditat que suposa mantenir dues seus del Parlament Europeu (una a Brussel.les on fem les reunions de grup, les Comissions i alguns miniplenaris, i l’altra a Estrasburg on tenen lloc les sessions plenàries, a les quals cal afegir la comptabilitat, que es troba a Luxemburg), cada cop som més els qui denunciem l’injustificat cost econòmic (costa més de 200 milions d’Euros l’any als contribuents), ambiental (les emissions de CO2 i la contaminació que comporta milers de camions viatjant mensualment de Brussel.les a Estrasburg, així com el cost energètic de mantenir obert dos enormes edificis, en lloc d’un, és enorme), i polític (ningú entén ja, o ben poca gent, que es mantingui aquest dispendi, en un moment de crisi econòmica generalitzada i de crisi de credibilitat del projecte europeu).

N’he parlat en d’altres apunts (Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus o bé Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE, i molt em temo que n’haurem de seguir parlant.

Aquest incident hauria de fer reflexionar, un cop més, el govern francès (que de fet ostenta actualment la presidència del Consell), per replantejar la situació i facilitar que el Consell adopti per unanimitat (en tractar-se d’una reforma dels Tractats és necessària l’aprovació de tots els Estats membres) que es busqui una funció alternativa per als edificis d’Estrasburg.

És evident que em preocupa que el sostre ens pugui caure al cap en ple debat, tot i que confio en el bon criteri de les persones que han de gestionar la qüestió i que no ens faran anar a Estrasburg sense plenes garanties de seguretat, però he de dir que encara em preocupa més que aquest episodi no sigui tancat en fals i ens permeti afrontar de manera concloent una qüestió que no fa més que alimentar el descrèdit, la desconfiança i l’allunyament de la ciutadania europea envers la única institució elegida per sufragi directe, i que, recordo, caldrà renovar el proper mes de juny de 2009.

Font Foto: PE