Raül Romeva i Rueda

Avui és el primer aniversari del meu segon mandat com a eurodiputat d’ICV que tinc l’honor de poder viure. I és també el darrer, ja que no hi haurà, en cap cas, un tercer mandat per part meva. És, per tant, el darrer primer aniversari.

El cas és que ha estat un any intens. Ha passat ràpid. Molt ràpid. Si el comparo amb el meu primer any del primer mandat hi veig notables diferències. La ingenuïtat i el desconeixement amb què fa cinc anys encarava aquesta tasca no és la mateixa, tot i que de l’una i de l’altra encara en queden, és clar.

Però també ha canviat abismalment el pes de la pròpia institució europarlamentària. Amb el Tractat de Lisboa, del qual en segueixo essent altament crític en molts aspectes, hi ha una cosa que considero positiva: l’increment de pes i poder del Parlament Europeu. Entre les negatives, però, hi incloc que aquest pes i poder no l’equiparin, encara, a allò que hauria de ser, és a dir, el veritable legislatiu principal europeu.

Sigui com sigui les noves regles del joc ens atorguen als europarlamentaris i europarlamentàries moltes més eines per poder fer la nostra feina, una capacitat de tractar de tu a tu les altres dues institucions (Consell i Comissió), i la possibilitat que la força del vot permet constituir una institució amb prou capacitat per condicionar la política europea cap allà on les majories decantin.

El volum de feina segueix essent, en el meu cas, si fa no fa el mateix, però l’impacte de la mateixa ha variat notablement, en positiu.

Per altra banda, aquest nou cicle ha començat amb una extraordinària força al meu despatx. Un exemple és el nombre d’informes que ens toca seguir, ja sigui com a ponents principals, ja sigui com a ponents a l’ombra.

Per a grups petits com el nostre (el quart de la cambra), és difícil aconseguir ésser allò que en argot parlamentaria coneixem com a ‘ponents d’informes’. En el passat mandat vaig ser-ho cinc vegades (sobre control exportacions armes europees, la reforma del Reglament de control de la pesca a la UE, o la lluita contra els feminicidis a Mèxic i Amèrica Central).

En l’any que porto d’aquest segon mandat m’he encarregat de dirigir-ne tres. Dos d’ells, l’informe (legislatiu) sobre les certificacions de captures de tonyina vermella i l’informe (d’iniciativa) sobre l’impacte de gènere en les causes i les conseqüències de les crisi econòmica i financera, els votem la setmana vinent en ple després d’haver superat els tràmits en les comissions respectives (PECH i FEMM). El tercer informe que em toca liderar és el de la Directiva sobre Igualtat de Tracte i no Discriminació per a raons d’edat, orientació sexual, religió o conviccions i discapacitat, fora de l’àmbit laboral. És una Directiva complexa i que es troba actualment encallada en el Consell per culpa que Alemanya (i d’altres que s’amaguen darrera la imponent esquena germana) hi tenen posat el fre. Per aquest tercer informe, legislativament molt important, encara no tenim calendari ja que estem pendents que el Consell ens enviï la seva postura.

La llista d’informes que em toca seguir en tant que ponent a l’ombra, per altra banda, és llarguíssima. Són informes que lideren ponents d’altres grups però pels quals el meu grup m’encarrega la feina de seguir-ne el contingut i negociar-ne les eventuals esmenes amb el/la ponent principal. És el cas, entre molts d’altres, de l’informe sobre l’Euroordre de Protecció les ponents del qual són les diputades Romero (per a LIBE) i Jiménez (per a FEMM).

De tots ells, en sigui ponent principal o a l’ombra, en parlo sovint en aquest bloc, i seguiré fent-ho durant els propers quatre anys.

De moment, però, celebrem aquest primer aniversari fent allò que s’espera de nosaltres: treballant.

Foto: presentant davant la Comissió de Pesca la proposta de Reglament de Control de la Pesca de la UE. Font: EP