Raül Romeva i Rueda

Nova sessió plenària a Estrasburg. A l’agenda hi ha diversos temes d’entre els quals destaquen la petició que s’elabori una Directiva sobre Estratègia Marina (en vaig parlar ja en aquest apunt), o la segona lectura de la Directiva de Serveis, un dels projectes legislatius més importants de la UE, i al voltant del qual hi ha hagut als darrers anys un gran debat: per una banda, l’argument a favor de la Directiva és que es busca eliminar entrebancs burocràtics per a l’establiment d’empreses de serveis, però (segueix…)

per l’altra hi ha qui pensem que, essent aquest un objectiu desitjable, existeixen grans riscos que la Directiva, tal i com està plantejada en aquests moments, obri la porta a un triple dumping: social, ambiental i normatiu. Així, en absència d’una Directiva Marc sobre Serveis d’Interès General, alguns/es som més partidaris de començar per un procés d’harmonització per dalt (trobareu aquí una explicació de la nostra postura i de les nostres propostes al respecte).

Per altra banda, el plenari votarem dijous un informe en el qual es demana una major participació de dones en els processos de decisió política, i el mateix dia es votarà un altre informe en el qual es demana a la Comissió que presenti el 2007 una proposta legislativa sobre successions.

Altres assumptes destacats de la sessió són la discussió d’un nou informe sobre la situació econòmica a l’Eurozona (dilluns), la Directiva que prohibeix la comercialització dels termòmetres de mercuri, així com l’informe sobre multilingüisme, dimarts, pregunta oral a la Comissió relativa a la iniciativa europea en el marc de la protecció civil, i debat sobre l’ús de bombes de fragmentació i sobre els bombardejos de la setmana passada a Palestina, dimecres, i un altre sobre política de Comunicació europea (dijous).

L’Eurocambra també s’haurà de pronunciar en relació a la nova Estratègia Europea de Seguretat (PESD), sobre el Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització, i sobre un mercat comunitari per al finançament dels crèdits hipotecaris. 

Foto: Eurodiputats/des de Verds/ALE a la manifestació a Estrasburg en favor dels serveis públics. Font: Verds/ALE

Els grups polítics al Parlament Europeu dediquem aquesta setmana a preparar la sessió plenària de la setmana vinent a Estrasburg. Els principals assumptes de l’agenda del Ple inclouen la votació sobre la Directiva de Serveis (antiga Directiva Bolkestein) sobre la qual ja en vàrem fer una valoració després de la votació en la Comissió IMCO, la Directiva sobre una Estratègia Marina o la proposta de crear un Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització. Per altra banda, de dijous a dissabte es reuniran a Barcelona uns 400 regidors i regidores de Partits Verds d’arreu d’Europa amb l’objectiu de debatre i coordinar estratègies d’àmbit local per tal de Reverdir els carrers (Greening the streets ). La trobada (segueix…)

l’han promogut conjuntament ICV, Partit Verd Europeu, el Grup Verd al Parlament Europeu i Los Verdes. Aquesta trobada pretén ser a la vegada la consolidació d’ICV com a membre del Partit Verd Europeu i una discussió/preparació de cara a les properes eleccions municipals tant a l’Estat com a d’altres països europeus.

Nota curiosa. Un polonès ha inventat un joc per conèixer el Parlament Europeu i contribuir a reduir l’abstenció a les eleccions europees. Consisteix a jugar a ser eurodiputat/da. Confesso que no hi he jugat, però per si a algú li interessa, aquí teniu l’enllaç. Tot esforç per acostar les institucions a la ciutadania cal valorar-lo, ni que sigui en forma de joc.

Una notícia dolenta (inhibició europea davant l’assassinat d’Anna Politkovskaya), una de bona (el Parlament Europeu recupera el lideratge en favor d’un REACH fort), i un recordatori (No a la pena de mort, en el seu dia mundial). Comencem per la mala notícia, que té a veure amb l’assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. I és que el nostre Grup, Verds/ALE, enteníem que l’assumpte era de prou envergadura com perquè fos tractat durant la minissessió plenària d’aquesta setmana (demà dimecres i dijous). Malauradament, però, ens hem quedat sols a la Conferència de Presidents, ja que els altres grups no ens han donat suport. Allò que volíem era que el Consell i la Comissió, que compareixeran davant l’Eurocambra per explicar la preparació de la Cimera informal de Caps d’Estat i de Govern de la UE que ha de tenir lloc el proper 20 a Lahti (Finlàndia),  fessin una declaració formal sobre les responsabilitats i les conseqüències polítiques de l’assassinat de Politkovskaya en el marc de les relacions UE/Rússia. (segueix…)

El president rus Vladimir Putin és una de les persones convidades a participar a la Cimera de Lahti per tal d’examinar, precisament, el partenariat estratègic UE/Rússia, incloses les qüestions energètiques. Un altre cop, per tant, ens trobem davant la paradoxa que els assumptes de drets humans passen a segon terme davant d’interessos de caràcter estratègic, i especialment si aquests interessos tenen una dimensió econòmica i energètica important.

Anna Politkovskaya, amb qui el nostre grup havia treballat en diverses ocasions en aspectes relatius a la societat civil russa o als crims de guerra comesos per soldats russos a Txetxènia, ha estat executada per parlar i voler explicar la veritat. Cal demanar a la UE que extregui totes les conclusions pertinents d’aquest afer, especialment en el marc del fracassat diàleg UE/Rússia sobre Drets Humans (que comptarà amb una nova reunió el proper 7 de novembre), i que posi en marxa tots els instruments, mecanismes i mitjans necessaris per tal de protegir els drets humans a Rússia i a la premsa independent russa.

En aquest sentit considero fonamental que el futur de l’acord UE/Rússia depengui de com les autoritats russes duguin a terme les investigacions sobre l’assassinat de Politkovskaya. Tanmateix, davant els nombrosos dubtes que tenim sobre la independència del sistema judicial rus, penso que cal insistir des de la UE en què la investigació sigui imparcial i independent.

La bona notícia, d’altra banda, prové de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI) del Parlament Europeu, la qual ha ratificat en la seva votació d’aquest matí el seu suport a la substitució de productes químics tòxics, esmenant així la postura del Consell sobre la futura reglamentació REACH (Registre, Avaluació i Autorització de Productes Químics). ENVI ha adoptat avui en segona lectura  l’informe Sacconi sobre REACH. La plenària debatrà i votarà el tema a Estrasburg del 13 al 16 de novembre. En altres ocasions (per exemple aquí o aquí) ja he parlat d’aquest assumpte, crucial tant per la salut de les persones com pel medi ambient en general. I és que el vot d’avui resulta cabdal, ja que atorga al Parlament Europeu els mitjans per a negociar amb el Consell, amb l’objectiu de protegir de manera eficaç la salut de les persones i el medi ambient davant la constant exposició a les substàncies químiques perilloses. La Comissio ENVI reitera així la crida envers l’obligatorietat de la substitució dels productes químics altament contaminats pels quals existeixi alternatives no perilloses.

Per altra banda, els/les consumidors/es no disposem avui de cap informació sobre els perills tòxics dissimulats en productes quotidian tals com, per exemple, les catifes per a cotxe. Amb l’aplicació de REACH aquestes informacions seran obligatòries i el/la consumidor/a estarà més ben informat/da. Així mateix, els productors i importadors de substàncies hauran de fer-se responsables d’informar sobre els riscos. Amb el vot d’avui, el Parlament recupera part del lideratge en favor d’un REACH més fort i estricte, i esmena parcialment la plana del Consell en què els representants governamentals es van aliar amb la industria i contra els/les consumidors/es i el medi ambient.

Els arguments de la indústria química sobre la seva capacitat de controlar l’alliberament d’aquestes substàncies químiques a ‘nivells segurs’ no són de rebut. Davant els riscos que comporta l’exposició a les substàncies químiques, resulta ingenu creure en la noció del que la industria anomena el ‘control adecuat’. La solució és clara: quan existeix una alternativa que pugui substituir una substància química d’alt risc, aquesta alternativa ha de ser sistemàticament usada’.

I és aquesta postura la que avui ha guanyat. Però no ha estat senzill. La gran pressió que ha dut a terme la indústria s’ha vist facilitada pel silenci informatiu sobre l’assumpte. Per sort diverses ONG i associacions de consumidors, conscients del que ens hi jugàvem, no han sucumbit al tant perillós ‘és que el Parlament Europeu no pinta res’, i han treballat per aconseguir un resultat, sinó òptim, sí millor que el que sortia del Consell (recordem que ens trobem en un àmbit de codesició). Un exemple que hauria de fer sortir de la letargia europassiva a molts actors socials, polítics i mediàtics, ja que els econòmics ja fa temps que saben què s’hi juga a Brussel.les i Estrasburg, i mouen prou bé les seves cartes.

Finalment, en ocasió del Dia Mundial Contra la Pena de Mort (10 d’octubre), i davant les preocupants dades aparegudes avui segons les quals prop del 50% de la ciutadania francesa estaria a favor de reinstaurar la Pena de Mort a la UE, i que el 94% de les execucions es duen a terme en quatre països (Xina, Iran, Aràbia Saudí i EEUU), adjunto la nota de premsa que ha fet pública avui la nostra companya de Grup, Helène Flautre, presidenta de la Subcomissió de Drets Humans del PE, la qual subscric totalment.

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 10 octobre 2006

Journée mondiale contre la peine de mort

La Présidente de la sous-commission des Droits de l’homme du PE appelle les Etats à abolir la peine de mort

À l’occasion de la Journée mondiale contre la peine de mort, ce mardi 10 octobre 2006, Hélène Flautre, (Verts/ALE) Présidente de la Sous-Commission Droits de l’Homme du Parlement européen, réitère la position univoque du Parlement en faveur de l’abolition universelle de la peine de mort.

A ce titre, elle se félicite de l’abolition de la peine de mort au Mexique et aux Philippines au cours de l’année écoulée. Observant avec enthousiasme que la campagne internationale contre la peine de mort, notamment orchestrée par la Coalition mondiale contre la peine de mort, prend de l?ampleur, Hélène Flautre exprime son plein soutien aux militants ?uvrant pour la réalisation de cet objectif.

Par ailleurs, la situation reste préoccupante, dans les cinq pays qui, à eux seuls, représentent la quasi-totalité des exécutions: la Chine, les Etats-Unis, l’Iran, l’Arabie Saoudite et le Nigeria. En phase avec le thème de cette quatrième journée internationale, dédiée aux échecs de la justice, la Présidente de la Sous-Commission s’est déclarée "particulièrement préoccupée des irrégularités fréquentes dans les procédures aboutissant à une condamnation à mort, notamment l’obtention d’aveux sous la torture, le non respect des droits de la défense – accès aux preuves, aux interprètes, respect du droit à un avocat, le maintien de procès à huis-clos. Le respect plein et entier du droit à un procès équitable doit offrir, dans les pays rétentionnistes,  toutes les garanties possibles aux personnes menacées par la peine capitale".  

Elle souligne que les exécutions extra-judiciaires constituent la forme ultime de négation des droits de la défense et s’alarme de leur développement.

La Présidente de la Sous-Commission appelle les Etats à abolir la peine de mort et encourage tous les Etats à ratifier le deuxième protocole additionnel du Pacte international relatif aux droits civils et politiques. Elle rappelle au Conseil, à la Commission ainsi qu’à leurs missions dans les pays tiers leur obligation de mettre en ?uvre les Lignes Directrices de l’Union européenne sur la peine de mort, et à tous les membres du Parlement européen leur devoir de soulever cette question dans leurs contacts avec les pays tiers pratiquant la peine capitale. Par ailleurs, pour Hélène Flautre, "l’Union européenne et ses Etats membres se doivent de jouer un rôle diplomatique majeur dans la promotion du projet de résolution récemment déposée auprès de l’Assemblée générale des Nations Unies sur l’instauration d’un moratoire universel sur les exécutions capitales."

Foto: Anna Politkovskaya. Font: AP/BBC)

Finalitza avui la sessió plenària d’Estrasburg (Setembre I) havent-se votat aquest matí, entre d’altres, quatre temes ben importants: Una Resolució sobre la gestió dels incendis i les inundacions que han tingut lloc aquest estiu en diverses regions europees (entre elles Galicia i Catalunya), resolució que hem presentat de manera conjunta diputats i diputades de diversos grups i nacionalitats (veure text). Durant la votació s’han incorporat algunes de les esmenes que hem presentat diversos diputats/des dels grups PSE, Verds/ALE i GUE en relació a potenciar mesures de suport en la prevenció d’incendis forestals, incloent tasques de neteja de boscos, i hem rebutjat un intent del PP d’instrumentalitzar el debat per fer-ne llenya partidista (veure aquesta nota de Correo Gallego); a més a més de l’informe Belder sobre les relacions UE-Xina (comentat ahir); l’informe In’t Veldt sobre trasferència de dades de passatgers entre la UE i els Estats Units; la gestió del conflicte al Pròxim Orient. Per altra banda, (segueix…)

Per la tarda hem tingut el debat sobre les Urgències relatives a situació de Drets Humans al món que sempre tanca formalment la sessió plenària. Els tres temes a tractar aquest cop són: Sri Lanka, peticions d’asil de nordcoreans i Zimbabwe.

En aquesta ocasió he participat en la discussió/el.laboració de la Resolució relativa a Zimbabwe, on m’he centrat especialment en el creixent control gubernamental sobre els mitjans de comunicació i Internet. Adjunto la meva intervenció:

Sí, la situación de crisis política y las violaciones de derechos humanos en Zimbabwe sigue siendo un asunto grave y preocupante. A ello hay que sumar el deterioramiento de las condiciones de vida, la creciente pobreza.

Pero además de todo ello, hay un tema de actualidad, que solemos tratar a menudo en estas sesiones sobre derechos humanos, que es la cuestión de la libertad de expresión. Ayer hablábamos de China y lamentábamos el alto (y creciente) grado de control gubernamental que en ese país se ejercía sobre los medios de comunicación, Internet u otros con objeto de impedir la libertad de expresión. Pues bien, parece que en Zimbabwe se han inspirado en China para desarrollar su propia Ley relativa a la Interceptación de Comunicaciones, que añaden a un sistema legislativo ya de por si altamente restrictivo en términos de libertades. La inspiración china no es menor, ya que como Human Rights Watch manifestó recientemente en un informe, el sistema de control chino, llamado también la (en inglés) ‘Great Firewall’ es el más avanzado del mundo.

Así, según esta ley, el ejército, los servicios de inteligencia, la policía e incluso la oficina del presidente podrán controlar e interceptar correos electrónicos, escuchar conversaciones telefónicas y censurar Internet, todo ellos sin necesidad de un mandato judicial. Ello afectaría a la relación entre doctores y sus pacientes, entre abogados y sus clientes, entre periodistas y sus fuentes, y supone sin duda un riesgo enorme hacia la privacidad y, habida cuenta de la situación del país, también para la seguridad de muchas personas. Por todo ello creo nuestra obligación solicitar que dicha ley sea retirada.

En cualquier caso deseo dejar muy claro que esta preocupación no me viene por el hecho de que estemos hablando de Zimbabwe, ni tampoco es exclusivamente un asunto con relación a la China. Se trata de una preocupación que debemos entender como universal, y sobre la que debemos alertar tanto en estos países mencionados como cuando esta práctica tiene lugar en otros lugares como Estados Unidos o la misma Unión Europea. El respeto a la libertad de expresión, así como el derecho a la privacidad, deben ser elementos fundamentales de cualquier sociedad moderna.

Hoy mencionamos este hecho con relación a Zimbabwe, pero no olvidemos también que este problema lo sufren en muchos otros países. Y hay que combatir-lo en todos por igual.

Avui comença la primera sessió de plenàries a Estrasburg del curs 2006-07. Aprofito per recordar la campanya Una Sola Seu amb la qual alguns/es diputats/es estem reclamant racionalitzar la despesa europarlamentària reduint a una les seus de l’Eurocambra. Comptem ja amb prop d’un milió de signatures, i esperem obtenir-ne encara més.

Pel que fa a l’agenda, de cadascun dels debats i votacions en parlaré al llarg dels següents dies. Avui, però, vull fer un petit comentari a l’informe Riis-Jorgensen relatiu a les taxes sobre vehicles particulars.  Actualment, el transport és responsable del 28% del total de les emissions de CO2 (segueix…):

D?aquest 28%, el 84% correspon a emissions generades degut al transport per carretera, i especialment degut a l?ús de vehicles particulars. En aquest context, la Comissió ha fet una proposta (que és la que es vota al Parlament Europeu) segons la qual s?eliminarien els impostos sobre la compra de cotxes en favor d?una taxa europea de circulació (que, això sí, tingués en compte el grau d?emissió de CO2). L?objectiu de la Comissió és doble: consolidar i potenciar el mercat intern de compra/venda de cotxes, i establir mesures que permetin complir amb els objectius de Kioto. La postura del Grup Verds/ALE, coincident amb la defensada també per la Federació Europea del Transport i el Medi Ambient, consisteix a oposar-se a l?abolició de l?impost de registre, ja que entenem que: 1. cal mantenir aquest impost fent-lo més elevat per aquells cotxes més generadors de CO2, i baixant-lo en aquells més eficients; 2. aquest impost caldria aplicar-lo també a vehicles mitjans o furgonetes (avui exclosos de la proposta de la Comissió); i 3. el procés d?adaptació hauria de ser més ràpid i a fons (i no progressiu com diu la Comissió) consistent a aconseguir pel 2010 l?objectiu de 120 grams de CO2 emès per kilòmetre (g/km): pel 31 de desembre de 2008 almenys el 75% dels impostos de registre, circulació i empreses de vehicles s?haurien de basar en l?emissió de CO2.

Altres temes de l?agenda

A més a més del debat, avui dilluns, de l?informe Riis-Jorgensen, sobre taxes als vehicles particulars, debatrem també l?informe de Grandes, sobre lluita contra la pol·lució causada per grans vaixells. Dimarts informe Gröner sobre violència contra les dones (Daphne), i informe De Rossa/Silva sobre ?Un model social europeu de futur?. Així mateix, debat sobre els sistemes d’intercanvi de quotes d’emissions de gasos efecte hivernacle. Dimecres el debat prioritari serà sobre la situació al Pròxim Orient. A la nit, debat informe Belder sobre relacions UE-Xina, i informe Fraga sobre etiquetatge ecològic dels productes pesquers. Dijous, debat informe In’t Veldt sobre acord UE-EUA relatiu a l?ús de dades personals de passatgers PNR (Passangers Name Record) i debat informe Sifunakis sobre patrimoni natural, arquitectònic i cultural de les regions rurals i insulars. Aixi mateix, com cada dijous al final de la sessió plenària, s’abordaran tres qüestions de vulneracions de drets humans al mon, que en aquest cas serà Sri Lanka, Corea del Nord i Zimbabwe.

(Font foto: Parlament Europeu)

Escric des de l’aeroport de Madrid, en trànsit des de Nova York cap a Estrasburg, on aquesta setmana té lloc la darrera sessió plenària del present curs (encara que la setmana vinent tenim setmana de sessions a Brussel·les). A l’agenda hi ha, entre d’altres, els temes que menciono en el títol, els quals aniré comentant al llarg de la setmana. De moment, però, em vull centrar en dos: l’informe Lucas sobre contaminació dels avions (tema ben apropiat donat el lloc on em trobo en aquests moments), i la nova discussió sobre l’ús del català al Parlament Europeu que està previst que tingui lloc aquesta tarda a les 18.00.

Pel què fa la contaminació aèria, avui debatrem i demà votarem l’informe elaborat per la nostra companya de grup Caroline Lucas (Greens, RU) i amb el qual pretenem posar de manifest (segueix…)

… la necessitat de reduir l’impacte de la contaminació dels avions, aspecte fins ara exclòs dels compromisos que fixa el Protocol de Kioto (1997) sobre l’escalfament del planeta. L’ocupació de l’espai aeri està creixent a un ritme desorbitat, sobretot arran de la proliferació de companyies de baix cost (Eurocontrol preveu que l’any 2020 hi haurà el doble de vols que el 2003). Les conseqüències ambientals d’aquest fet són alarmants, sobretot pel què fa a les emissions de CO2. Per tal de mirar de posar fre a aquesta situació l’informe Lucas  proposa, entre d’altres coses, que el preu dels bitllets reflecteixi allò que costa al planeta el vol, la qual cosa vol dir que caldria incloure les emissions de l’aviació en el mecanisme de comerç d’emissions amb què la UE pretén donar compliment als compromisos de Kioto. Això hauria de servir per convidar els viatgers a utilitzar vies de transport alternatives. Lògicament no es tracta de no fer servir l’avió, sinó de limitar-ne l’ús i de fer-ho essent-ne conscients dels enormes costos que aquest transport té ja que de vegades els vols barats fan que tinguem una impressió equivocada sobre aquests costos. Aquí teniu la nota preparada per la mateixa Caroline. (NOTA AFEGIDA el 4 juliol, després del vot: valoració del resultat del vot per part de Caroline Lucas).

L’altre tema important d’avui té per escenari la Mesa del Parlament Europeu on, un cop més es debatrà el tema de l’ús del català a l’Eurocambra, i en concret la possibilitat que els ciutadans i ciutadanes es puguin dirigir i ser contestats/des en la nostra llengua a aquesta institució. La pressió del PP segueix essent important, però caldrà esperar a veure si aqeust cop, la correlació de forces ens és més favorable, especialment després de saber que el diputat lliberal que en l’anterior ocasió es va aliar amb el PP, en aquesta ocasió se li ha demanat que no assisteixi i que delegui el vot. Els comptes, per tant, haurien de sortir aquest cop.

Finalment, demà pel matí es farà el debat sobre el reconeixement de la lluita antifranquista i la condemna del franquisme amb motiu del proper 18 de juliol, a iniciativa d’un grup de diputats/des que hem tingut el suport de 200 companys/es de l’hemicicle.

L’activitat a Estrasburg, durant la plenària, és certament frenètica, ja que és el moment en què toca tancar acords, negociar esmenes, plantejar estratègies de vot, informar-se de tots aquells temes que haurem de votar i que, per raons òbvies de manca de temps, no hem pogut seguir durant el procés en comissions, etc… Això és especialment important en grups petits com el nostre (Verds/ALE), que només som 42 diputats/des d’un total de 732, la qual cosa ens obliga a multiplicar-nos i a seguir cadascun/a de nosaltres diversos dossiers al mateix temps.

Tot plegat fa que sigui molt important, per una banda, establir dins del Grup qui serà l’encarregat/da de seguir determinades negociacions (ja sigui directament com a ponent, si aquest és del nostre grup, o com a ponent a l’ombra, o shadow, quan el ponent és d’un altre grup), i de marcar per tant el vot i la línea a seguir, i per l’altra, cal ser molt conscient, si et toca liderar algun d’aquests debats, que la resta seguirà, en principi, les teves recomanacions (tot i que cal recordar que aquí no hi ha disciplina de vot i que, per tant, tothom és finalment responsable del seu vot final). Així doncs, en aquesta entrada vull destacar algunes de les accions que m’ha tocat liderar aquesta setmana, i d’altres que han liderat d’altres companys/es, però que considero especialment rellevants: (segueix…)

Resolució sobre Racisme, Xenofòbia i Homofòbia

Davant la cada vegada més important proliferació d’actes i actituds de caràcter homòfob, racista i xenòfob que estan tenint lloc a diversos països de la UE, alguns diputats/des hem impulsat una resolució (que trobareu aquí) en la qual, entre d’altres coses, es reclamen mesures concretes i polítiques valentes tant en la prevenció d’aquests fets, com en la condemna dels mateixos. Així mateix, jo mateix he presentat finalment una esmena d’addició per tal que la resolució faci especial esment a "la agresión que sufrió el sábado 8 de abril Fernando Ujiguilete, portugués de origen guineano, en la localidad de Castellar del Vallés, España. A causa de la agresión, que tuvo móvil racista, Ujiguilete estuvo ingresado varios días en el hospital", de la mateixa manera que menciona casos similars ocorreguts, entre d’altres països, a Bèlgica, Itàlia, França o Regne Unit.

Per altra banda, això em permet recordar que en el passat ja hem presentat diverses preguntes parlamentàries (algunes de les quals estan encara pendents de resposta) tant al Consell com a la Comissió, entre les quals la que tot just vàrem presentar el 8 de juny, sobre violència neonazi, o les que vàrem presentar els díes 7 de febrer (sobre racisme en el futbol) i 9 de febrer (sobre apologia del franquisme per part de Fabio Capello, entre d’altres coses), i que podeu trobar aquí.  

Armes lleugeres i propera conferència de NNUU (juny/juliol)

Finalment, ahir per la tarda vàrem debatre amb el Consell/Comissió la tantes vegades comentada en aquest bloc Resolució sobre Armes Lleugeres, la qual serveix, entre d’altres coses, per establir la postura de la UE en la propera Conferència de NNUU sobre Armes Lleugeres que tindrà lloc a Nova York des del 26 de juny fins 13 de juliol, i en la qual participarem per primera vegada una delegació del Parlament Europeu. La Resolució del Parlament Europeu, que ja va ser votada en el Comitè AFET per unanimitat, serà ratificada demà. La versió en anglès de la Resolució la podeu trobar aquí, així com les notes de premsa que hem preparat en català, castellà, francès, i anglès. Podeu consultar la meva intervenció sencera aquí. Per altra banda, recordo un cop més que aquest és un tema que té també molt a veure amb un debat que aquests díes s’està obrint a Catalunya en relació a la proliferació d’armes lleugeres i del seu ús per part de civils, tal i com ja vaig comentar en aquesta entrada anterior.

VII Programa Marc de Recerca

Els meus companys de Grup, David Hammerstein (Es), Mari Anne Isler Begin (Fr), Rebeca Harms (Al) i Claude Turmes (Lux), han participat activament en la discussió per determinar la postura del Parlament Europeu relativa al 7è Programa Marc sobre Recerca. Aquesta és la seva valoració en castellà, francès i anglès. No es tracta, malauradament, d’un tema que tingui massa atenció mediàtica, però sens dubte resulta fonamental per determinar quina és l’aposta de futur de la UE pel què fa a les prioritats en recerca. Entre d’altres coses, per exemple, determinarà quin esforç destinem a promoure les energies renovables i quant a la promoció de la nuclear. La votació final d’aquest matí, malauradament, ha suposat una nova victòria del lobby pro-nuclear, tot i que cal també dir que s’ha aconseguit incorporar-hi algunes petites aportacions ‘verdes’ tal i com s’explica en aquest comunicat que hem tret després del vot. No cal dir que a aquesta part el nostre Grup hem votat unànimament en contra. Pel què fa l’altra part del programa de recerca, que es votava per separat, el nostre grup s’ha vist dividit sobre una qüestió, la de la necessitat de finançar o no recerca amb cèl.lules mare. Alguns, entre els quals m’incloc, hem considerat que calia fomentar aquesta mena de recerca, i per tant ens hem oposat a moltes esmenes que, provinents de la dreta conservadora i catòlica, intentaven eliminar aquesta opció. D’altres companys/es, però, han votat afirmativament a aquestes esmenes, no pel seu contingut moral, sino basant-se en l’argument del risc, que certamen existeix, que hi hagi una comercialització d’aquesta recerca, cosa que ens obliga, lògicament, a ser vigilants, però que des del meu punt de vista no ha de suposar un bloqueig a que es pugui fomentar aquesta mena de recerca desde les institucions públiques, ja que es tracta d’una qüestió vital per a molta gent. Sigui com sigui, aquí podeu trobar un resum del l’informe resultant.

Urgències: Timor Leste

Tal i com solem fer cada sessió d’Estrasburg els dijous per la tarda, avui també debatim i votem tres resolucions d’urgència que tenen a veure amb la stuació de drets humans arreu del món. Els temes que es tracten aquest cop són: Timor Leste, Corea del Nord i Síria. Pel què fa a mi, m’ha tocat negociar finalment la resolució sobre Timor Oriental. La versió que vàrem presentar el Grup Verds/ALE és aquesta, mentre que el text finalment acordat amb els altres grups el podeu trobar aquí.

Encaro la darrera setmana de campanya pel referèndum estatutari des d’Estrasburg, on té lloc una nova sessió plenària del Parlament Europeu. En altres ocasions ja m’he referit a l’absurditat d’haver de distribuir la tasca parlamentària europea entre Brussel·les (reunions de comissions, grups i algunes minisessions plenàries) i Estrasburg (plenàries), i conjuntament amb d’altres diputats/des, hem engegat una campanya per tal que només hi hagi una sola seu del Parlament Europeu, ja que això, a més a més de molt més econòmic pel contribuent (veure aquest article al respecte), resultaria també molt més funcional. Si voleu, podeu sumar-vos a la campanya entrant a aquest lloc web. De moment ja han signat més de mig milió de ciutadans/es europeus/es.

Sigui com sigui, avui tornem a ‘peregrinar’ cap a Estrasburg amb una agenda notable. Pel què fa als temes que habitualment seguim des de la nostra formació/grup cal destacar els següents: (segueix…)

Dilluns 12: Debat sobre la prostitució forçada al durant el mundial de futbol; reunió de la Comissió TDIP que investiga les activitats de la CIA a Europa (inclou votació esmenes informe FAVA).

Dimarts 13: Declaracions/debat amb Consell i Comissió sobre la vulneració de Drets Humans a Tunísia, i sobre la 17a Cimera UE-Rússia; Probablement votació sobre Resolució sobre Guantánamo, que malgrat que ja va ser debatuda la darrera minisessió, no va ser votada perquè el PPE va forçar-ne l’endarreriment. També dimarts compareixerà la vicepresidenta del Govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, per tractar la qüestió de l’arribada de persones immigrades a les costes canàries (veure entrada anterior).

Dimecres 14: Preparació del proper Consell Europeu (inclou debat sobre com seguir endavant amb construcció europea); Declaracions/debat amb Consell sobre l’augment de la violència racista i homòfoba a Europa; Debat Resolució sobre propera Conferència Armes Lleugeres de NNUU (NY juny/juliol06) (NOTA: aquesta resolució la vaig impulsar fa unes setmanes en Comissió AFET on va ser adoptada per unanimitat, i ara cal que sigui ratificada en plenària per tal que la Delegació que viatgem a Nova York d’aqui a dues setmanes tinguem un mandat clar de negociació);

Dijous 15: com sempre, per la tarda, debat/votació resolucions sobre tres casos de vulneració de drets humans, tema que segueixo especialment en tant que coordinador de drets humans del grup Verds/ALE. Aquest cop els temes que s’abordaran són: la situació de Timor Leste; violacions de drets humans a Síria; i violacions de drets humans a Corea del Nord.

Com sempre, procurarem informar puntualment de l’evolució de cadascuna d’aquestes qüestions. 

Malauradament no podré ser aquest vespre amb els meus companys i companyes d’ICV en l’acte central en defensa del SÍ a l’Estatut, degut a que em trobo encara a Brussel.les. Tanmateix, també aquí ens va tocar fer campanya ahir, ja que cinc eurodiputats catalans (Guardans -CiU-, Joan -ERC-, Obiols -PSC-, Romeva -ICV-, Vidal-Quadras -PP-) vàrem ser convidats pel Casal Català a Brussel.les a fer un debat sobre l’Estatut la qual cosa ens va permetre exposar les nostres postures i contrastar arguments i estratègies.

Per altra banda, encara que de vegades no ho sembli, hi ha vida i activitat més enllà de l’Estatut, i especialment al Parlament Europeu, on aquesta setmana ens hem dedicat a preparar la sessió plenària de la setmana vinent a Estrasburg (veure ordre dia), i a presentar diverses iniciatives com, per exemple, la que té a veure amb la reivindicació de la Memòria Històrica relativa a la lluita contra el Franquisme, entre d’altres coses: (segueix…)

Memòria històrica i franquisme

Aquest matí hem presentat a la premsa la iniciativa conjunta que hem dut a terme diversos/es eurodiputats/des de diferents grups polítics consistent en presentar una pregunta oral a la Comissió i al Consell en relació al 70 aniversari de la sublevació feixista del 18 de juliol i el 75 aniversari de la proclamació de la República. Entre els iniciadors ens trobem membres del PSE (Yáñez, Martínez, Carnero), de la GUE (Meyer), d’ALDE (Guardans, Ortuondo) i dels Verds/ALE (Romeva, Joan), però hem aconseguit almenys 200 signatures més que donen suport al text presentat, pertinents als 25 Estats membres. L’objectiu de la iniciativa és fonamentalment afrontar el debat de la Memòria Històrica en el cas espanyol des de la perspectiva europea, tal i com ja va fer recentment el Consell d’Europa, i promoure el reconeixement de la lluita per la democràcia a Espanya com un dels valors fonamentals de la UE, així com reclamar una compensació cap a les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme moltes de les quals no han estat encara reconegudes com a tals, i encara menys compensades. Per altra banda, el fet que el cop d’estat fos recolzat per Hitler i Mussolini posa encara més de manifest l’evident dimensió europea dels fets que es conmemoren. Ara la pregunta oral serà sotmesa a la Conferència de Presidents (25juny) i serà presentada i debatuda, si així ho decideix la Conferència de Presidents, en la sessió plenària de juliol a Estrasburg (3-6 juliol).

Visita Consell Català del Moviment Europeu

Diputats/des catalans/es hem tingut l’agradable oportunitat de xerrar amb la delegació del Consell Català del Moviment Europeu que ens ha visitat al Parlament Europeu i d’explicar-los les nostres activitats, així com de respondre a les seves inquietuds. Els temes tractats van desde les ocupacions pròpies de cada eurodiputat/da, fins a la situació actual del procés constituent, o sobre les dificultats per tal de fer arribar la nostra tasca a la ciutadania. Una conclusió agradable és que s’ha reconegut el paper d’allò que Raimon Obiols anomena la web2, és a dir la blogsfera, com a mecanisme de transparència i difusió de la tasca parlamentària. Ho celebro i em ratifica en la meva convicció sobre la necessitat de continuar amb aquest petit esforç gairebé diari d’explicar el dia a dia d’un eurodiputat. 

Hans Blix

Membres del Comitè d’Afers Exteriors (AFET) i del subcomitè de Seguretat i Defensa (SEDE) ens hem reunit aquest migdia amb el Premi Nobel de la Pau i ara President de la Comissió sobre Armes de Destrucció Massiva, Hans Blix, el qual ens ha presentat les conclusions de l’informe que ha elaborat l’esmentada comissió titulat ‘Weapons of Terror’ en el qual s’analitzen les amenaces que avui viu el món, especialment les que tenen a veure amb el fet que encara hi ha 27.000 armes nuclears, a més a més dels intents i esforços que alguns països i potser grups terroristes estan fent per tal que aquesta xifra augmenti encara més. L’informe (i la discussió que hem tingut) aborda la manera com aquests riscos es poden adreçar, incloent les actuals crisis en relació als temes de l’Iran (en una entrada anterior m’hi vaig referir), Orient Mitjà, Corea del Nord, India i Paquistà. Blix ha reiterat que és hora ja de revifar la cooperació internacional sobre desarmament i ha destacat, d’entre les 60 recomanacions que fa a l’informe, el fet que tots els governs han d’acceptar l’acord que prohibeix les probes nuclears adoptat fa deu anys, que els Estats actualment en possessió de l’arma nuclear han de reduir els seus arsenals i que s’ha de deixar de produir plutoni i d’enriquir urani per a noves armes nuclears. El lloc web de la comissió d’armes de destrucció massiva és aquest.

Armes Lleugeres

Per la tarda els tres membres de la Delegació que participarem en la Conferència de Nova York sobre Armes Lleugeres hem tingut una primera reunió amb la Presidència del Consell i la Comissió per tal de preparar la postura de la UE en l’esmentada Conferència que tindrà lloc des del 26 de juny fins 13 de juliol. En tant que ponent de la Resolució sobre Armes Lleugeres, assumiré la presidència de la delegació parlamentària, i participaré també en diversos esdeveniments (side events) que tindràn lloc aquells dies a la seu de NNUU de Nova York. La Resolució del Parlament Europeu, que ja va ser votada en el Comitè AFET per unanimitat, serà ratificada la setmana vinent a Estrasburg (debat dimecres 14/06 a la tarda, i vot dijous 15/06). La versió en anglès de la Resolució la podeu trobar aquí.  Per altra banda, aquest és un tema que té també molt a veure amb un debat que aquests díes s’està obrint a Catalunya en relació a la proliferació d’armes lleugeres i del seu ús per part de civils (veure entrada anterior).

CIA

Finalment, un altres dels temes que també hem hagut de treballar aquests díes té a veure amb la investigació sobre els vols i les activitats de la CIA a Europa, especialment després de la presentació del nou Informe que Dick Martin ha presentat per part del Consell d’Europa, que assenyala clarament l’Estat espanyol en la trama (veure noticia País i Vanguardia), i de l’informe preliminar del Parlament Europeu (Informe Fava) del qual dilluns votarem les esmenes presentades en el Comitè Temporal sobre la CIA (TDIP).

Aquesta setmana es presenta certament atepeida d’activitats, tant a casa nostra (lògicament en el marc del debat sobre la reforma de l’Estatut), com al Parlament Europeu. Així, l’activitat comença avui amb una taula rodona titulada `l’Estatut i la política europea i internacional de Catalunya‘, organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu, i que tindrà lloc a l’Aula Europa de l’Oficina del Parlament Europeu de Barcelona (Pg. de Gràcia), en la qual està previst que participin els eurodiputats catalans. Dijous a mitjanit començarà formalment la campanya, a la qual ens veurem abocats els diferents partits i actors socials.

No obstant, al Parlament Europeu l’activitat seguirà el seu ritme normal, i entre les diverses activitats que durem a terme vull destacar-ne almenys tres: (…)

1. Exposició del fotògraf Jonathan Moller començarà avui dilluns 29 de maig i estarà exposada fins divendres 2 de juny

Una de les activitats que podem dur a terme els eurodiputats és el patrocini d’exposicions artístiques a la seu del Parlament Europeu. En el meu cas he optat per patrocinar una exposició sobre Guatemala, amb fotografíes de Jonathan Moller, i organitzada per Amnistia Internacional. L’exposició estarà ubicada a la sala d’exposicions del tercer pis de l’edifici ASP del Parlament Europeu a partir d’avui dilluns 29 de maig i durarà fins divendres 2 de juny.

Jonathan Moller va treballar a Guatemala com a advocat especialista en drets humans, compaginant la feina amb la de fotògraf free-lance entre els anys 1993 i 2001. Durant els primers anys, mentre encara durava la guerra civil que va trasbalsar el país durant 36 anys, es va dedicar, principalment, a fotografiar el dia a dia de les comunitats indígenes en la resistència a les muntanyes del nord del país.

Després dels acords de pau, l’any 1996, va captar amb la seva càmera com aquestes comunitats tornaven de les muntanyes per establir-se en les noves terres negociades amb el govern. Segons l’autor, les fotografies plasmen les vides de les persones que van sobreviure al conflicte, resistint els espolis i la mort, i que encara lluiten per la seva terra, els seus drets més bàsics i la seva cultura.

2. Minisessió plenària: discussió sobre Guantánamo

Els diferents grups hem presentat les nostres propostes de resolució sobre la situació actual de Guantánamo. Les diferents resolucions s’han de sotmetre ara a negociació per arribar a una proposta de compromís. La proposta de text que hem presentat alguns/es diputats/des del grup Verds/ALE la podeu trobar aquí.  

3. Visita d’Aminatu Haidar al Parlament Europeu

L’intergrup per la pau al Sahara Occidental rebrem dimecres i dijous a l’activista saharaui Aminatu Haidar. Haidar ha estat presonera diverses vegades a la Presó Negra de El Aaiún, i és un símbol de la lluita pacífica en favor dels drets del poble saharaui. Dimecres 31, a les 10.30, farem una roda de premsa conjuntament amb la presidenta de l’Intergrup Karin Scheele.

Aquesta setmana tenim sessió plenària a Estrasburg. Milers de funcionaris, assessors i assistents, a més a més, lògicament, de centenars de diputats i diputades, ens desplacem en columnes de camions des de Brussel·les a Estrasburg per complir amb un dels punts per a mi més anacrònics dels Tractats, aquell que obliga a celebrar almenys 12 sessions plenàries a la ciutat fronterera d’Estrasburg (una ciutat que, tot s’ha de dir, és de les més boniques d’Europa, però això no fa al cas).

El problema és que si aquesta pràctica tenia una certa lògica en els orígens de les Comunitats Europees, per allò del simbolisme de la postguerra, cada cop més esdevé un maldecap per a totes aquestes persones que ens hem de desplaçar i, el que és pitjor, una enorme despesa difícil de justificar davant de la ciutadania, especialment ara que hem sabut que l’ajuntament de la ciutat francesa ens cobrava una comissió no acordada certament considerable que, de fet, està en procés d’investigació. (…)

Cada any es presenta a la plenària alguna proposta que intenta obrir el debat i posar de manifest el descontentament de l’Eurocàmera amb aquesta pràctica, però, malgrat que és cada vegada més gran el nombre de diputats i diputades contràries a practicar aquesta processó mensual, en no tenir capacitat de decisió vinculant sobre aquesta qüestió restem a mercè dels governs, especialment del francès.

De propostes alternatives n’hi ha moltes, entre les quals hi ha la que de fa temps estem fent el grup Verds/ALE que consisteix en convertir l’edifici del Parlament Europeu a Estrasburg, una construcció molt nova però que només obre una setmana al mes, en seu de la Universitat Europea o d’alguna altra institució europea.

Sigui com sigui, amb l’ampliació, i especialment en ple debat sobre les perspectives financeres, aquesta oruga mensual no s’aguanta. El problema, però, és que en tractar-se d’una qüestió prevista als Tractats només es pot modificar amb l’aprovació de tots els Estats, és a dir per unanimitat, i és clar, fins ara el govern francès ha vetat sempre qualsevol reforma que eliminés l’obligació d’haver-nos de desplaçar mensualment a Estrasburg.

De moment, però, i mentre seguim insistint en canviar aquesta pràctica absurda i cara, ens veiem obligats/des a anar-hi un cop al mes. Per a la sessió que comença demà, la de maig, l’ordre del dia es presenta carregat de temes interessants.

Pel què fa als temes que com a ICV seguirem d’una manera especial, ja sigui amb intervencions en plenària o treballant sobre els textos de les resolucions a adoptar, hi ha els següents:

Dilluns 15: Tindrà lloc una sessió solemne per part d’Evo Morales, president de Bolívia; es discutirà l’informe Varela relatiu a l’acord UE-Marroc sobre pesca (i que inclou les aigües saharauis raó per la qual ja hi vàrem votar en contra en la seva votació en comissió PECH); tindrà lloc una sessió extraordinària de la comissió de Dones i igualtat d’oportunitats (FEMM) i una nova sessió de la Comissió Temporal que investiga els vols de la CIA i les detencions i entregues il·legals (TDIP).

Dimarts 16: La Comissió presentarà la seva agenda per afrontar el `futur d’Europa‘; es discutirà l’informe Frassoni (co-presidenta del grup Verds/ALE) relatiu al control de l’aplicació del dret comunitari; sessió solemne amb l’autoritat palestina; informe de la Comissió sobre els progressos de Rumania i Bulgària de cara a la seva futura (inminent?) integració;

Dimecres 17: actes commemoratius del Dia Internacional contra la Homofòbia (IDAHO) organitzats pels membres de l’intergrup pels drets del col.lectiu LGBT del qual en sóc vicepresident; discussió de l’informe Howitt relatiu als drets humans en el món l’any 2005 i la política de la UE (informe del qual n’he estat el ponent a l’ombra del Grup Verds/ALE)

Dijous 18: reunió de l’Intergrup sobre Minories Regionals; debat i vot sobre casos de violació de drets humans. Els temes previstos per aquesta sessió són la situació actual a Nepal i Sri Lanka.

Per cert, que es poden seguir les sessions en directe, debats i votacions, a Séance en direct.