Negoci segur
… una estoreta per a la porta de casa que pose, de cara a l’interior, “iieee, i la mascareta???”…
… i després, pel març, li la portem a la falla del tio Pep i tenim festa completa!!!
… una estoreta per a la porta de casa que pose, de cara a l’interior, “iieee, i la mascareta???”…
… i després, pel març, li la portem a la falla del tio Pep i tenim festa completa!!!
… contradiccions contradictòries de la “nueva normalidad”… i així no podem avançar… obliguen el dur constantment la mascareta, pràcticament les 24 hores…
…però no imposen l’ús obligatori del cervell…
… aquest és el primer any que no vaig als Mars del Sud, a la Polinèsia, pel #COVID19…
… normalment no ho faig per manca de diners… però enguany, abans de mirar els estalvis, el #coronavirus m’ha llevat les ganes d’eixir de casa…
Evolució constitucional (que què?) de la Filatèlia a la #MarcaEspaña
… pensaments calents que creus que són improbables… però que, de sobte, esdevenen possibles… i realitzables… no sé vosaltres, però jo…
… diuen que actualment les solteres i solters del Japó ja no opten pels bars per conèixer altra gent… prefereixen ara, tan sabuts que són, fer-ho pel Zoom… i que estan contentíssims… el clàssic “folleu, folleu, que el món s’acaba” per a ells sembla que ja és història, si no és virtual… i en un parell de dies també el “fer-se la mà” serà feina del passat… digueu-me clàssic si voleu, però a mi encara m’agraden els mètodes tradicionals… directes, personals… i palpables!!!
… mascaretes homeopàtiques…
… a primera hora del matí caminant he anat a parar a la partida de Beniali de Llíria… aprofitant per a inspeccionar per fora eixa parcel·la amb vistes que tinc de cara al tossal de l’antiga Edeta… sense pretensions, un mini xalet per quan em jubile de la jubilació… feta la foto, he accelerat per retornar ràpidament a casa!!!
… si estàs estressat… la neurona no acaba de funcionar… bloquejat… necessites desconnectar i carregar bateries…. ací pots aparcar la ment!!!
– “… ja maduraràs… ja veuràs com amb els anys maduraràs… i tant…”
… em deien…em diuen…
… i ací estic jo… cinquanta-nou anys, i escaig, i encara esperant… tal vegada demà és el dia… o despús-demà… pot ser l’altre…
… descafeïnat, totalment descafeïnat… fa uns minuts era sencer i exprés… uns quants glops després ja està completament descafeïnat…
… xe, això sí que és mel de romer…
… hui porte tot el dia intentat ser jo mateix… i a la que ho he aconseguit… va i no m’he reconegut…
… a la tenda estan a 6,65 € el quilo de figues… ho trobe massa car i ràpidament passe de llarg buscant altres fruites… però poc després recorde que el Campetxano, Juan Carlos Borbón, va arribar a pagar 65 milions € sols per una figa… aleshores canvie d’opinió i retorne, enfigat, per elles… i em duc no una sinó, sis figues!!*!!, que què???