… cada dia exacte com hui, i a les 6.27 del matí, em sent una miqueta més llunàtic… és el plaer d’encontrar-te, mentalment, més infant cada vegada que el cos suma un any de vida… restes existència però multipliques records, anhels, il·lusions… i tot esdevé una estimada immaduresa madura… i et deixes portar…
… uns commemoren les tenebres… altres les alegries… hi ha qui gaudeix flagel·lant i flagel·lant-se… i els que ens fartem la mona, la llonganissa i empinem els catxirulos…
(hui a Llíria, dimarts de Pasqua, el dia de la xocolatà amb panquemao)
Al País Valencià el preu de la cassalla es triplica després de l’encallament d’una barca en el canal de la séquia mare del Palmar a l’Albufera…
… les grans superproduccions de Hollywood van on cagues al costat de les pel·lícules mentals que quotidianament m’estic muntant…
… la de voltes que li he posat vaselina a les meues pròpies paraules… i he acabat ficant-me-les per allà on pensava que no em cabien…
… si… resulta que el Regne d’Espanya sí és dissoluble… i tant… un 12 de febrer 1899, Alemanya i Espanya signen l’acord de venda de les illes espanyoles Carolines i Mariannes a la Micronèsia (els seus últims territoris en Oceania) a canvi de 25 milions de pessetes de l’època, que aleshores era un dineral… ratificat pel parlament espanyol el 19 juny d’eixe any i el 30 de juny signat posteriorment per la reina regent Maria Cristina…
… buscant la manera de crear un nou dia, el dissamenge… i situar-lo entre dissabte a la vesprada i diumenge matí… de quaranta-vuit hores… o més… sols per prolongar gustosament el cap de setmana…
La ruta contigua a peu més llarga que es pot fer pel món sense haver d’agafar un vehicle o vaixell. Ni el camí de Sant Jaume, ni el sender dels Apalatxes. Caminant 22.530 quilòmetres: tres anys de viatge entre Sud-àfrica i Sibèria, a un ritme mitjà però constant de 20 quilòmetres al dia aproximadament. Més de la meitat de circumferència total de la Terra per recórrer.
… pense paraules… treballe paraules… modele paraules… i quan he d’escriure definitivament les paraules, amb la perpètua confusió de pensaments de sempre, esborre de la meua ment les paraules… i a tornar a començar el post, l’escrit…
… des de que va iniciar-se la pandèmia, ja fa quasi un any, he esdevingut un viatger empedreït… em passe el dia realitzant excursions d’un estat d’ànim a altre…
La Federación Española de Ajedrez (FEDA) acaba de decidir que adaptarà constitucionalment les seues competicions i per tant en el pròxim Trofeu #MarcaEspaña quedarà completament prohibit qualsevol intent d’escac al rei (o la reina)… l’escac i mat comportarà directament condemna del Suprem!
… i així serà el titular de premsa made in Spain que trobarem publicat en cas d’infringir aquesta nova regla…¬
… passen els anys i acabe esdevenint un iaio verd total… el que als anys seixanta del XX sols era l’acció de tocar el timbre… amb els ulls d’ara és altra cosa… tremendament excitant…
… després de dos milions d’anys d’evolució, el dit polze és la clau del nostre futur… de la pedra al telèfon intel·ligent…
Trenta anys enrere, exactament des del 1990, que no haurien d’haver-hi, per tant no veuríem, cotxes en les grans ciutats. Era una predicció publicada a finals del XIX per l’enginyer i inventor John Elfreth Watkins on afirmava que els automòbils només circularien per túnels, ben il·luminats i ventilats, o per sobre de les poblacions.
Evidentment la realitat és una altra, radicalment diferent: enguany, i en el moment de publicar aquest post, s’han fabricat prop de dotze milions de cotxes a tot el món.
