Jaume Renyer

M’afegeixo a les referències que diversos blocaires de la casa han fet a la festa, oberta, discreta i carregada de sentiments, que Vilaweb va oferir amb motiu del cinquè aniversari de l’aparició dels blocs i amb la perspectiva de la propera obertura de la nova seu del millor diari digital dels Països Catalans.

Havent dinat, vaig agafar “el portante”, (que deia el meu pare amb un conscient castellanisme, excepcional en la seva parla), per pujar a Barcelona amb l’únic objectiu de passar una bona estona amb l’Assumpció, el Vicent i la colla de blocaires -alguns només virtualment coneguts- i poder sentir el goig de retrobar-me amb allò que abans hom deia “dels nostres”. A les noves instal·lacions vaig tenir oportunitat de saludar el Francesc i la Remei -els membres de l’equip que atenen els blocaires pesats, com jo-, i una pila de companys d’aventura digital als quals només coneixia pel pseudònim.

Des de l’Alguer, les terres valencianes, les Illes i les diverses comarques centrals del país, un grapat de persones, que vivim la catalanitat amb una barreja singular d’angoixa i passió per la llibertat, érem allí, al cor del Cap i Casal bevent cava i xerrant amb naturalitat. Compartint els valors de la continuïtat i la creativitat, sense místics ni grans capitans, que és la nostra manera de viure amb dignitat. Fent realitat un glop de normalitat que ens carrega les piles per continuar lluitant.    

Post Scriptum, 16 de juny del 2019.

Avui fa quinze anys apareixia publicat el primer bloc a Vilaweb, “Totxanes i maons” de Joan Josep Isern, plenament actiu. La comunitat blocaire d’aqueixa casa ha anat creixent amb els anys i el fet de pertànyer-hi des de fa onze una de les satisfaccions vitals que personalment considero imprescindibles en el meu dia a dia.

Post Scriptum, 15 de maig del 2020.

Avui Vilaweb fa els primers vint-i-cinc anys d’existència, en fa tretze que en sóc subscriptor i blocaire i m’emociona rebre aquiex correu: “Moltes gràcies per ser de VilaWeb tots aquests anys.

Avui fa exactament vint-i-cinc anys que VilaWeb començà a caminar. L’any 1995 internet era una nova tecnologia molt desconeguda, però nosaltres vam suposar que podia ajudar-nos a fer el periodisme que somniàvem. I així ha estat.

Al cap de vint-i-cinc anys, VilaWeb és un espai diari, un moment de la vida de centenars de milers de persones arreu dels Països Catalans i el món. Ens heu fet l’honor d’escoltar-nos i acompanyar-nos, i per això avui, més que mai, volem donar-vos les gràcies.

Quan escrivim aquest correu, el nombre de subscriptors ja supera els 18.500. El 2004, quan vàrem fixar definitivament la nostra determinació de fer un diari de qualitat, rigorós, compromès i pròxim als lectors, la idea que un dia els mateixos lectors serien la font de finançament principal del diari i una font constant d’informació i intercanvis era això, una idea i prou.

Avui parlem d’una realitat i, tot i que vint-i-cinc anys són molts dies i moltes nits, d’alguna manera podem dir que, per a nosaltres, és un somni i un privilegi haver arribat a aquest punt d’incidència social, de reconeixement públic i de capacitat professional.

Fa vint-i-cinc anys molta gent deia que una xarxa global com internet reclamava llengües d’abast mundial i que el català no hi tindria lloc. Ho vam desmentir amb la pràctica i fins i tot hem estat, després d’aconseguir el .cat, la cultura pionera i de referència al món per haver fet de la xarxa un cas d’èxit propi.

Avui volem anunciar-vos un pas més, encara. Avui engeguem el projecte VilaWeb25, un projecte que vol elevar a la potència 25 tot allò que ja hem sabut fer fins ara. Si fa vint-i-cinc anys alguns ens deien que el català era una llengua subordinada en la tecnologia, avui ens diuen que el català és una llengua periodísticament subordinada. I nosaltres tornarem a demostrar que no és cert. Com ho farem? Ampliant els horitzons de VilaWeb i demostrant que un dels millors diaris del món es pot fer en català. I creixent tant com ens siga possible en nombre de subscriptors.

Aprofundirem així el model, la relació directa amb els lectors, però també l’enfocament, amb més informació internacional que ens ajude a entendre’ns a nosaltres mateixos. Aquests dies de la pandèmia heu vist que hem publicat moltes entrevistes amb personatges de tot el món que ens han ajudat a entendre millor aquesta situació que vivim. Aquesta és la línia que volem seguir. Més informació local de tots els Països Catalans, més profunditat nacional i més obertura global. I un canvi de disseny i d’imatge que ho reflectesca de manera adequada. Farem més coses. Aviat Edicions 1984 publicarà, també en paper, el nostre llibre d’estil i preparem una exposició al Palau Robert de Barcelona per als primers mesos del 2021 i un congrés que aplegarà periodistes com nosaltres, de tot el món, preocupats per l’augment del totalitarisme i la pressió sobre la premsa lliure.

Tot això ho farem, però avui deixeu-nos celebrar que estem junts. Aquests dies han estat molt durs. Hem sabut que alguns subscriptors s’havien mort i hem sentit la impotència i la ràbia dels seus familiars i amics. A tots, el nostre condol més sincer. Per coherència social, la redacció està tancada d’ençà del 14 de març i tots teletreballem, reinventant la manera de fer el diari. Però no hem hagut de fer cap ERTO i solament hem tancat la botiga per raons evidents –tot i que la botiga en línia torna a funcionar– i hem cancel·lat la publicació de l’edició en pdf fins després de l’estiu, perquè produir-la en confinament és massa difícil. Això a banda, hem treballat amb una intensitat enorme i hem creat espais nous, com ara el ‘Report diari del coronavirus’ i el programa en vídeo ‘Converses des del confinament’.

Tanmateix, conscients de les dificultats actuals insistim a demanar-vos que durant unes quantes hores celebrem el camí que hem fet plegats. No tenim paraules per a expressar-vos un agraïment tan gran per la vostra confiança i generositat. I us prometem que continuarem treballant honradament i amb passió, compromesos amb la llibertat del nostre país i de la nostra gent, els anys vinents, com ho hem fet fins ara. Al vostre costat.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!